L’aigua
9 01 2008
|
L’aigua tampoc és infinita, la demanda és superior a la disponibilitat, és fàcil reconèixer això, alguns no obstant, prefereixen dir que no plou prou, és clar que no plou prou, no plou prou per consumir aigua de forma massiva i indiscriminada, mai no plourà prou per malbaratar l’aigua i crèixer exponencialment.
| “ |
|
Les dessaladores, el nou recurs dels optimistes tecnològics són una solució de mal pagador, doncs la ingent energia elèctrica que necessiten d’on sortirà? És clar de l’energia nuclear i on faràn les noves centrals nuclears? i els cementiris de residus ? Potser els construiran a Mauritània per ajudar el seu PIB, serà la solidària contribució d’Occident en substitució del Dakar? I quan s’acabi l’urani continuarem fent electricitat del gas? Aquest gas d’on vindrà, d’Argèlia? ¿ De Rússia? I aquests països quan necessitin ells el gas o algú els hi pagui millor que farem? Anirem a conquerir-los com els EUA a Irak o Iran?

Sempre ens quedarà el carbó, ja veig una Astúries pletòrica amb les mines reobertes i al 100% de funcionament, llàstima que el Co2 emés per l’extracció i combustió del carbó és altissim però com no tindrem gas per la calefacció domèstica i si és cert això de l’escalfament del planeta ja anirà bé que puji la temperatura global.
Els sistemes més complexes necessiten de més energia, quan valdrà l’aigua quan l’hagin de portar amb vaixells empesos pel l’or negre?
Les restriccions són a la cantonada, les restriccions en aigua, llum, gasolina, etc. Cal un decreixement regulat.
El col.lapse enèrgetic i social és inevitable si no sortim d’aquest peix que es mossega la cua que és el creixement ecònomic d’uns pocs a costa de molts i amb els recursos de les generacions futures.
Categories : Crisi ecològica i energètica, Decreixement, General












Recent Comments