Addictes a l’economia

28 01 2008

Addictes al PIB i al creixement. Hem de consumir per tenir el plat a taula. Ho descrivia així una noia al brillant reportatge de 30 minuts a TV3 d’ahir titulat Consumint el Planeta. La maquinària econòmica no es pot aturar, sembla doncs que les reduccions fiscals van encaminades a que consumim més perquè no es perdin llocs de feina. Això hauria de fer adonar que la producció avui en dia no es determina per cobrir necessitats sinó per guanyar diners. Fins i tot,  l’alimentació, la vivenda, la seguretat i l’educació estan sucumbint a aquest parany.

Consumim per salvar-nos o per allargar l’agonia? Cada cop apareixen més senyals d’esgotament del capitalisme, l’energia disponible minva, i les desigualtats producte de l’expoliació energètica augmenten crean greuges i injusticies que alimenten els conflictes ètnics, socials i el terrorisme . L’equació és la següent: “benestar” de 1000 milions de persones = degradació del planeta + probresa de 5000 milions de persones + condemna de les generacions futures.

El creixement econòmic és com una droga que cal injectar al moribund perquè continuï viu. Els bancs centrals fan injeccions de capital per donar liquidesa en els bancs, abaixen els tipus d’interès i volen estimular el consum. Augmentar el consum augmenta el CO2 i accelera l’autodestrucció en tots els àmbits (personal, familiar, social, mediambiental, etc).

Els problemes energètics i ecològics apareixen per tot arreu (Myanmar, Xina, Argentina, Sudàfrica,  ), l’economia depèn de l’energia barata i aquesta cada cop ho és menys de barata, la crisi econòmica és inevitable doncs els límits físics són els que són.

Tot això és així perquè uns quants banquers i corporacions volen acumular tota la producció i el poder, els diners ja els tenen perquè els fan ells amb l’impremta, els apunts bancaris i l’enginyeria financera.

Alternatives. Cal sortir del capitalisme, del creixement econòmic, i del desenvolupament. No cal més gent ni cal més diners ni cal més electrodomèstics. Els diners no es poden convertir en energia. La política ha d’agafar les regnes de l’economia. 

Salvem-nos abans que sigui tard!!! deixem de comprar cotxes!!! deixem de consumir!!!



L’aigua

9 01 2008
“Les pluges del darrer mes no contribueixen a la recuperació dels embassaments  i continua la situació d’excepcionalitat a tot el territori”.  Nota de premsa de l’Agència Catalana d’Aigua

L’aigua tampoc és infinita, la demanda és superior a la disponibilitat, és fàcil reconèixer això, alguns no obstant, prefereixen dir que no plou prou, és clar que no plou prou, no plou prou per consumir aigua de forma massiva i indiscriminada, mai no plourà prou per malbaratar l’aigua i crèixer exponencialment.

Medi Ambient i Habitatge projecta la tercera dessalinitzadora de Catalunya a Cunit  “

Les dessaladores, el nou recurs dels optimistes tecnològics són una solució de mal pagador, doncs la ingent energia elèctrica que necessiten d’on sortirà? És clar de l’energia nuclear i on faràn les noves centrals nuclears? i els cementiris de residus ? Potser els construiran a Mauritània per ajudar el seu PIB, serà la solidària contribució d’Occident en substitució del Dakar? I quan s’acabi l’urani continuarem fent electricitat del gas? Aquest gas d’on vindrà, d’Argèlia? ¿ De Rússia? I aquests països quan necessitin ells el gas o algú els hi pagui millor que farem? Anirem a conquerir-los com els EUA a Irak o Iran?

Sempre ens quedarà el carbó, ja veig una Astúries pletòrica amb les mines reobertes i al 100% de funcionament,  llàstima que el Co2 emés per l’extracció i combustió del carbó és altissim però com no tindrem gas per la calefacció domèstica i si és cert això de l’escalfament del planeta ja anirà bé que puji la temperatura global.

Els sistemes més complexes necessiten de més energia, quan valdrà l’aigua quan l’hagin de portar amb vaixells empesos pel l’or negre? 

Les restriccions són a la cantonada, les restriccions en aigua, llum, gasolina, etc.  Cal un decreixement regulat.

El col.lapse enèrgetic i social és inevitable si no sortim d’aquest peix que es mossega la cua que és el creixement ecònomic d’uns pocs a costa de molts i amb els recursos de les generacions futures.



Ral.li Dakar

4 01 2008

Ells, els africans intenten arribar a Europa de qualsevol manera, morint en l’intent molts cops. Els rics europeus van a l’Africa en busca d´emocions doncs no necessiten pujar en una barqueta per experimentar l’aventura de sobreviure. Mentrestant a cada ral.li moren ésser humans atropellats pels flamants participants. Aquest espectacle podria quedarse en grotesc i vergonyós si no fós perque amb aquesta actitut està agonitzant mig món per la qual cosa cal afegir-hi l’adjectiu criminal.

“Refusem ser per un silenci vergonyós els còmplices d’una gimcana publicitària sobre el continent de la pobresa i
la utilització de l’Àfrica, ferit per la sida, la gana i l’excés d’endeutament, com a terreny de joc.
Una provocació neocolonialista materialitzada per un immens i inútil malbaratament de diners i d’energia.
Demanem als governs països travessats de refusar el seu concurs a aquest ral·li del Dakar.
Cridem a totes les organitzacions democràtiques i humanitàries a constituir un front comú per denunciar públicament i per tots els mitjans apropiats aquest ral·li que s’assembla a una croada de negrers deshonrosa i obscena.”
Escrit per Cavad a la web http://www.stop-rallyedakar.com/

Aconsello als còmplices que si Mauritània no es prou segura com diu el govern francès vagin a Kenya a fer una safàri i de pas certifiquin els resultats electorals o a Nigèria a observar com treuen el petroli a punta de metralleta. També podrien passar pel Sàhara occidental i treure les mines explosives del terra.



Gran Scala (descomposició social)

2 01 2008

Una visió de present. La deslocalització d’empreses és fa cada cop més evident en el territori espanyol. La Xina i d’altres països asiàtics es converteixen en la fàbrica del món i, per tant, els europeus han de dedicar-se als serveis. Sens dubte aquesta deslocalització promoguda pel capital que destrueix el teixit productiu propi deixarà a les generacions futures un panorama desolador quan els preus energètics estàn encarint profundament el tranport i el procès productiu (tràgic en el cas de l’agricultura, doncs no sé que menjarem). Milers de persones es queden fora del mercat laboral a causa de la reducció de costos basada en les nòmines dels treballadors i a un absurd descontrol del creixement demògrafic mundial.

La descomposició social. Com es possible que els dirigents polítics combreguin amb el Gran Scala tot i la flagrant incoherència amb l’Expo de l’aigua, el canvi climàtic, i l’encariment de les energies? Deixant de banda interessos personals, l’altra explicació és la impossibilitat de fomentar llocs de feina que no surgeixin en l’àmbit de projectes de turisme i/o construcció, els nous treballadors en actiu només tenen una oportunitat de trobar feina en aquests sectors.

La dependència enèrgetica de Catalunya, Espanya i Europa respecte l’exterior ronda el 80%, sembla evident que només pot incrementar-se si continuem dins del model de creixement infinit, tanmateix el preu de l’energia i els materials (aigua, llum, gas, petroli, coure, urani,  etc.) només fa que augmentar perquè la demanda augmenta i existeixen límits geològics, cal doncs plantejar-se una visió de futur.

diseño de spyland, el primer parque temático

Una visió de futur.  El Gran Scala s’emmarca dins  la vanitosa creença  que el creixement demogràfic, urbanístic, econòmic, etc., pot continuar sigui quina sigui la demanda energètica, és a dir, disposar d’una energia barata, és un model que mostra senyals d’esgotament i descomposició.

“Gran Scala prevé atraer más de cien chárter diarios hacia Huesca” Extracte del periódico de Aragón, 27 novembre 2007

“Los promotores de Gran Scala centran una de sus líneas de trabajo en la gestión del aeropuerto oscense, que consideran clave para la iniciativa, a la que intentarán que se dedique prácticamente en exclusiva. Sin descartar terminar negociando con el Gobierno central la construcción de un complejo aéreo en las inmediaciones del parque de juego y ocio.”

“El futuro parque “Gran Scala” recreará en 16 etapas la historia de la civilización” Extracte de Heraldo.es 20 novembre 2007
 

“En total, “Gran Scala” tendrá un impacto similar a una ciudad de 100.000 habitantes (el doble, por ejemplo, que Huesca). Por eso, habrá que dotar al complejo de unos servicios acordes a ese tamaño. Ayer, la consejera aragonesa de Salud, Luisa Noeno, ya advirtió de que Aragón tendrá que “adaptar sus servicios sanitarios de emergencias y urgencias a la nueva situación” cuando el proyecto se haga realidad.”

Els hi cal afegir la 17à, l´etapa  post-pic del petroli en la història de la civilització, una etapa caracteritzada per la reducció traumàtica de la població.

Si finalment es decideixen a fer aquest projecte, cosa que dubto per motius d’una incerta estabilitat econòmica, possiblement acabin la primera fase la qual tenen prevista al tercer trimestre del 2010, més enllà només cal esperar un fracàs i fallida del projecte.

Quan escric això el preu del barril brent de referència a Europa ha superat els 95 dòlars i el Texas ha superat els 100 dòlars.