Ciutadania passiva i incoherent

29 07 2007

Una ciutadania incoherent és el que observo amb aflicció, la tristor és perquè aquesta incoherència combinada amb els futurs reptes (escassedat de recursos, d’energia i crisi econòmica)  només pot ser preludi d’una fallida democràtica i ecològico-social.

Dues característiques fonamentals per arribar a aquesta conclusió:

La primera consisteix en veure com els ciutadans i per extensió els seus representants polítics reflex fidel dels ciutadans, fent bona aquella màxima que diu que els pobles tenen els governants que es mereixen, només defensen la seva parcel.la, és a dir, el seu territori més pròxim (escala, carrer, barri, vila, etc) una font clara del populisme. Hi ha molts exemples d’aquestes expressions en els Estats Units, allà anomenat NIMBY (No al pati del darrere)

 S’ha d’analitzar el motiu i l’abast d’aquestes manifestacions ciutadanes, que aquí són de poca volada (Narcosala no, no a la tercera pista de l’Aeroport, AVE pel litoral, no al Quart Cinturó,  presó aquí no, MAT no, etc).

 Al litoral hi ha pisos també, o és que a algú se li ha acudit treure la Ronda Litoral per fer-hi passar l’AVE? Poca gent vol renunciar a la Ronda Litoral, algú es qüestiona el creixement indefinit de les infraestructures? Els manifestants només volen que no els destorbin a casa seva, quants dels que no volen el quart cinturó  utilitzen el cotxe? Molts. Respecte les presons, algú es planteja com reduir el nombre de presos? Que dir dels narcomanifestants, un exemple de insolidaritat mesquina. Encara estic esperant alguna notícia que demostri les desgràcies que pronosticaven.

La segona característica, i no menys important, és constatar com la vida quotidiana (com és viu la vida) no és conseqüent amb els pensaments ni les demandes, hi ha una desconnexió més que evident entre el que en teoria es vol i el que es fa realment. Hi ha la idea generalitzada que per ciència infusa algú s’ha de fer càrrec dels problemes, dels conflictes i els ha de resoldre, podriem definir-la de ciutadania espectadora (no només de la televisió), és a dir, ciutadans passius. En alguns casos  no es viu la vida com es pensa la qual cosa portarà a pensar-la com es viu.

Que la gent cada cop voti menys és només la punta de l’iceberg d’aquesta desconnexió que consisteix en ocupar-se només dels metres quadrats del nostre voltant i al mateix temps desitjar la pau, menys contaminació, millores laborals, televisió de qualitat, etc. Sóc conscient que existeixen moviments dissidents i que actuen en conseqüència però ara parlo de la majoria, sí d’aquesta majoria que consumeix teleporqueria cada vespre.

La ciutadania té una actitud espectadora i passiva que alimenta la seva dependència als que prenen les decisions, la ciutadanía ha dimitit i ha claudicat psicològicament doncs considera que les seves accions no tenen repercussions quan precisament la seva forma de viure, és a dir, de consumir, de divertir-se  de treballar, de desplaçar-se és la base de l’acció política i és la que els allibera o els encadena a ells i a la resta.

Una ciutadania passiva  i incoherent i que de vegades ratlla  la mesquineria (manca de generositat moral) en el seu conjunt. Històricament les minories han empès cap els canvis. Exemples recents són la transició política espanyola, on una majoria no ho oblidem no va fer gran cosa per no dir res. Avui en dia la institucionalització de les minories posa en risc la necessària regeneració d’idees davant el fracàs del model del creixement i el desenvolupament.

La ciutadania, adulada per la publicitat perquè gasti, pels polítics perquè els votin i pels mitjans de comunicació perquè augmenti l’audiència, s’ha convertit en una criatura capriciosa. Per una banda és capaç de manifestar-se contra la guerra de l’Irak (guerra pel petroli)  i per l’altra banda tant li dóna  omplir cada setmana el dipòsit de gasoil, contaminant, matan els seus veïns que tenen asma, tenint accidents amb morts i ferits, envaïnt l’espai públic, fent cues, etc . També tant li dóna si es fan deu centrals nuclears més com demana el Fòrum de la Indústria Nuclear perquè puguin moure la persiana elèctrica ignorant que l’energia basada en l’Urani també s’esgota i que depèn del petroli. Els exemples són inacabables.

A mi no m’han de comprar res ni m’han de votar i per això puc mostrar el meu despreci per aquesta ciutadania.


Accions

Informacions

8 comentaris per “Ciutadania passiva i incoherent”

29 07 2007
greips (15:28:28) :

dius
La primera consisteix en veure com els ciutadans i per extensió els seus representants polítics reflex fidel dels ciutadans

amb l’abstenció actual, els representants polítics només representen als votants, no pas a la ciutadania (com dius més endavant en l’article). I continues:
només defensen la seva parcel.la, és a dir, el seu territori més pròxim (escala, carrer, barri, vila, etc) una font clara del populisme.
Això és lo normal, que la gent defensi lo seu. El que canvia és l’abast de “lo nostre”: la familia, el poble, la regió, la nació… depèn del moment històric la gent sentirà com la “seva parcel.la” un espai més o menys gran ;-)

enfi, et veig enfadat amb el món i ho pagues amb la majoria… que tu mateix dius que no és qui fa els canvis! ;-) Et contradius, tot i que crec entendre per on vas :)

30 07 2007
jibendue (12:14:15) :

Benvolgut Greips:
Els polítics representen tant a la gent que va a votar com a la que no, la legitimitat pot ser qüestionada segurament a partir de determinat porcentatge d’abstenció però les decisions que prenen afecten a tothom.
A mi el normal no m’interessa doncs sovint és signe de mediocritat, és la normalitat que va permetre el genocidi jueu o el que permet les injusticíes creixents. Defensan cadascú la seva parcel.leta qui defensarà l’interès general? Uns poders públics condicionats pel sector privat i deslegitimat per una societat alienada.
Racionalment enfadat, et recomano un llibre: “Encara no som humans” de Eudald Carbonell i Robert Sala un combat apassionat a favor d’una racionalitat íntegra, alliberada dels interessos particulars i jeràrquics.
Les minories introdueixen els canvis a les majories, això no es contradiu.
Explica’ns que has entès. i per on vaig per si de cas no m’explicat prou bé.

Salut,

3 08 2007
Ricard Riol (03:12:51) :

Comparteixo moltes de les reflexions d’aquest article sobre el Nimby, de fet penso que moltes persones hi hem arribat des de molts punts de vista diferents. Moltes pancartes de l’AVE pel Litoral van desaparéixer en un dels repentins canvis de traçat quan la línia es va desviar només un carrer més avall!!!
Però pel que fa al 4t Cinturó m’agradaria fer una precissió. L’oposició a aquesta infraestructura ha esdevingut quelcom més que Nimby. El “No al Quart Cinturó” ha congregat una resistència més enllà de l’àmbit d’actuació d’aquesta infraestructura i ha esdevingut la icona dels qui creiem en la mobilitat sostenible, i no pas en repetir unes solucions de trànsit privat que són inoperants al cap de pocs anys i molt agressives cap a la resta de persones.
Salutacions

3 08 2007
Mikell (11:43:34) :

Jibendue, quan he llegit el teu comentari sobre el quart cinturó he pensat el mateix que en Ricard; i sobre la teva queixa sobre la coherència, que desenvolupes una mica més avall al segon punt, et vull passar unes reflexions.
No estic d’acord en exigir coherència per poder obrir la boca. A banda que és una coherència pels pels; per explicar-me faré servir un parell de metàfores que poden sonar a demagògia: no pots demanar que es faci servir paper reciclat i haver fet servir paper blanc; o estar en contra del que fan a les gallines ponedores però no tenir problemes per demanar qualsevol menjar amb ou a qualsevol restaurant. Crec que n’hi ha prou sent conscient en cada moment -molt difícil i per tant no exigible- per anar millorant, encara que sigui poc a poc. Hi ha un conte del “cant de l’ocell” (Anthonie de Mello) que resumeixo aquí: “BAYAZID TRECA LA NORMA. Bayazid, el sant musulmà, actuava a vegades deliberadament en contra de les formes i ritus externs de l’Islam. Una vegada, tornant de La Meca, va parar-se a la ciudad iraniana de Rey. Els ciutadans, que el veneraven, van donar-li la benvinguda i es va aplegar una pila de gent al seu voltant. Bayazid, que estava fart de tanta adulació, va aguantar fins que va arribar a la plaça del mercat. Un cop allà, va comprar una mica de pan i se la va menjar a la vista dels seus seguidors, que es van enfadar molt. Era un día de dejuni del mes de Ramadà, pero Bayazid va considerar que el seu viatge justificava plenament la ruptura de la llei religiosa. Però no pensaven igual els seus seguidors, que es van escandalitzar de la seva conducta…”. I, seguint amb l’argumentació, hi ha molts motius per a trencar aquesta coherència que reclames; però no per això ens hauria d’estar prohibit demanar, per exemple, el decreixement.
Segurament el principal argument de tota aquesta massa dormida, però cada cop més conscient -i això va al nostre favor-, és la utilitat del seu sacrifici. Amb l’exemple de la dictadura feixista de Franco també val: si tots estirem l’estaca va bé, però si només jo ho faig poc faré i segur que rebo un bon cop -de porra, no d’estaca-; així que tan sols uns herois van anar fent fins que es va generar prou massa crítica per tombar la truita. Per això la importància de despertar aquests polítics que penso que estan ben dormits -com va dir en Montilla en el seu primer discurs com a president, cap al 2020, espera tenir un 30% d’energia renovable (i ho dic de memòria, i em sembla que encara era menys) (d’aquí a 12 anys i només aquest percentatge! sembla que aquest president/partitpolitic té temps; m’agradaria saber d’on el treu)-.
En conclusió: segurament, la manca de coherència -que no tan sols tu demanes- és la responsable que el nostre discurs estigui una mica deslegitimitzat i ens falti credibilitat. Cal que anem construint alternatives convincents -cooperatives de consumidors, millora del nostre tranport public, xarxes d’intercanvi, mitjans culturals reivindicatius,…- fins que la tombem. Això, o fins que per podrida no hi hagi cap més remei.
Felicitats pel bloc, m’agrada.

3 08 2007
jibendue (12:34:11) :

Ricard, sóc conscient que els judicis que faig als grups en la seva globalitat deuen ser injustos amb algun dels seus membres, si un equip perd i es critica el seu joc segurament no es fa justícia amb algun dels seus integrants.
Crec que el No al quart cinturó congrega dues ànimes: la Nimby i la que defensa un altre tipus de mobilitat i com es podrien distingir? Sabent quin percentatge d’aquests ha reduït total o parcialment l’ús del vehicle privat, segons el meu parer.

Mikell, m’agrada el teu comentari, quan parlo de coherència no em refereixo a aquella coherència demagògica que sovint es demana als ecologistes o els okupes (tipus bé que mengen i bé que s’aprofiten del sistema quan volen). Clar que haurem de menjar molts gripaus pel camí com Bayazid.
El discurs del decreixement no està gens deslegitimitzat ni li manca credibilitat ans el contrari, és el discurs més fresc i amb idees més noves amb molt de temps i per això m’engresca a mi i a molta gent (perillós seria que només fos un discurs doncs penso que les nostres vides han de ser decreixement tipus Decos).

Salutacions,

22 08 2007
xevi (04:55:30) :

Hola, trobo que les lluites contra el IV cinturó i contra la MAT no són Nimby. El lema principal de la Plataforma No a la MAT és “La MAT ni aquí ni enlloc”. La lluita és contra aquesta línia que apart del desastre paisatgístic, el que comporta és un model energètic determinat. Centralitzat (grans infraestructures, més insegur), ineficient (es perd molta energia en els grans transports), contaminant (centrals nuclears, grans tèrmiques, gran eòlica,…), antisocial (allunya la producció energètica del consum amagant el gran impacte mediambiental que representa), privatitzat (en mans de grans multinacionals que per pura lògica capitalista només tindrà en compte els seus beneficis econòmics).
Cal un decreixement, això està clar, …i un canvi social. El capitalisme és totalment irracional i genocide, utilitza els recursos com si fossin infinits amb l’esgotament que comporta a curt termini, no té en compte l’impacte ecològic de res ni la contaminació, menysprea les relacions humanes, imposa l’explotació de l’home per l’home, assassina, explota i condemna al patiment a tres quartes parts del planeta, industrialitza als animals no humans i la natura,…. ens aboca al kaos!

27 08 2007
Guillem (04:25:02) :

Estic d’acord amb el fet que la manera de viure d’avui dia és irracional. Ningú necessita 25 samarretes, 15 parells de sabates, 3 cotxes, etc…
Que la factura energètica és excessiva, és obvi.
I que la majoria de la gent està en “Stand-by”. Però també et diré, que a mi no em convenceràs amb aquest discurs teu.
El trobo tant salvatge, irracional i dogmàtic com el del capitalisme extrem.
Em sap greu.
Per cert, en el teu “model” es necessita de la gent. No creus que dir que són uns egoistes, uns egocèntrics, uns titelles de les companyies i que a més es deixen, no és la millor manera de obrir-los els ulls. O és que no és això el que pretens?

27 08 2007
jibendue (16:42:49) :

Reconec que Ciutadania passiva i incoherent, és un article incòmode fins i tot per mi, la intenció de l’article és criticar als ciutadans, en allò que crec que ens equivoquem, m’incloc a mi perquè jo també he participat, si no ara en el passat, en aquestes actituts. No pretenc obrir els ulls d’una gran massa, simplement compartir els meus pensaments i la meva experiència.
Els teus qualificatius sobre el meu “discurs” no són argumentats, en canvi en el meu article argumento les conclusions. Convence’t és un objectiu molt ambiciós per mi. Gràcies pel teu comentari, doncs mostra interès.

Deixar un comentari

Pots fer servir aquestes etiquetes : <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image