Prohibim els cotxes

“…Clos ha xifrat en uns 350.000 el nombre d’usuaris de la xarxa elèctrica afectats per l’apagada que des d’aquest matí ha deixat sense suministrament part de la ciutat de Barcelona i el Baix Llobregat, i que està causant grans problemes en aquesta zona al deixar sense llum nombrosos domicilis particulars, comerços, hospitals, semàfors i transports públics, com el metro i els Ferrocarrils de la Generalitat. El tall de subministrament afecta tota la capital catalana –amb l’excepció d’algunes àrees de Sant Martí i la part dreta de l’Eixample–, així com zones de l’Hospitalet i Esplugues.”

“El delegat de Red Eléctrica Española a Catalunya, Lluís Pinós, ha afirmat que l’apagada s’ha degut a la caiguda d’un cable de 110 quilovolts en la subestació de Collblanc. El cable s’ha desplomat sobre el parc de transport de REE de 220 quilowatts i, com a conseqüència, s’ha perdut tensió a les subestacions d’Urgell i Maragall.”

 Diversos cotxes, davant un semàfor apagat a la cruïlla de Diagonal i Marina. Foto: D. SANCHA del Periódico. cat

extracte del Periódico.cat 23 de juliol de 2007.

Barcelona avui és notícia.

Per què ha caigut el cable de 110 quilovolts en la subestació de Collblanc?

Manteniment deficient, manca d’inversions,  personal subcontractat, sobrecàrrega de la línia, etc., ja ens ho faràn saber. Curiosament en un dia que ha començat amb més calor que els dies precedents tan benignes pels qui vivim a Barcelona  i amb vent de l’Oest (de terra molt calent).

Com és que la Generalitat ens adverteix que posem l’aire a 25 graus? Perquè no ens refredem? No, no és això, potser perquè preveuen que les puntes màximes de demanda   no es puguin atendre i per tant hi hagi una caiguda de la xarxa amb les conseqüències que això comporta.

Som conscients que tots els habitants de Catalunya no podem anar en 4×4 o qualsevol altre vehicle, banyar-nos a la piscina, utilitzar l’aire acondicionat i regar el jardí?

Catalunya, Espanya, Europa o Xina es troben a la mateixa situació.

On és el límit?

Els economistes creients en el creixement econòmic i el desenvolupament (colonialisme disfressat de globalització) ens haurien de contestar on està el límit del creixement demogràfic, urbanístic, econòmic, etc.

El capitalisme occident es sustenta en una energia abundant i per tant barata, convertim les materies primes amb combustible, electricitat i multitut d’objectes que després es consumeixen i/o consumeixen energia, això crea riquesa i benestar a una minoria (el primer món :1.200milions d’habitants escassos).

Per què ara alguns es lamenten que Xina vulgui imitar el desenvolupament occidental? Si no és bo que ho facin ells, per què era bo que ho féssim nosaltres?

La resta del món (5.500) és la que ha de garantir aquest suministre d’energia barata i patir les mancances en la seva pell si cal (Argelia proporciona gas, Nigèria petroli, Brasil cultius de blat de moro per fer biodièsel i diguéssim que no són països model).

El desenvolupament mitjançant el creixement econòmic basat en la sobreexplotació dels recursos naturals, el consumisme del ”pagui 2 emporti-se’n 3″ i el “compri-ho avui i pagui l’any que ve” a qui beneficia realment?

El camí invers no es pot realitzar, els diners no es poden convertir en energia, això ho deuen saber a les altes esferes doncs Irak ha estat envaïda i  l’Iran està al punt de mira.

Per què Bush aposta pels mal anomenats “Biocombustibles”? Perquè és ecologista o potser perquè s’apropa el peak oil?

Els “biocombustibles”, és a dir, cultius de blat de moro, consumeixen aigua i extensions quilomètriques de terra i necessiten derivats del petroli!!! A més que encareixen els aliments bàsics doncs aquest cultius més ben pagats desplacen la resta i tot per a que una minoria pugui anar amb cotxe amb les conseqüències que això té.

Als polítics els cal coratge per enfrontar-se a la realitat i és que el creixement infinit és impossible en un món finit.

Caldria que ho expliquessin, però les dinàmiques actuals són de fugida endavant (publicitat pretesament ecologista, consumisme, fomentar la natalitat per poder pagar les pensions aquesta última és la bajanada de l’any, etc) i de confiança il.limitada en la tecnologia, quan aquesta no genera energia sinó que en consumeix més fins i tot quan s’augmenta l’eficàcia energètica mitjançant la tecnologia (paradoxa de Jevons).

Califòrnia, Nova York, Alemanya, Argentina, Barcelona són el principi del que cada cop serà més freqüent, un món que no serà capáç de cobrir els creixements sostinguts (el creixement sostenible és una antinòmia)  de la demanda energètica i per tant els blackouts juntament amb l’escassedat de petroli, gas i aigua ens prepara tot plegat un horitzó inquietant.