¿Els últims sospirs?
11 07 2007
Aquesta illa es diu Melkoya, situada a l’Àrtic, i com podeu veure ha patit una transformació que l’ha convertit en una planta de gas liquat.
Tot això es conseqüència de la recerca desesperada de reserves de petroli i gas per part de les grans companyies per poder incrementar els beneficis donada la demanda i preu creixent de l’energia de les economies ”desenvolupades o en vies de desenvolupament”.
L’Àrtic s’esta escalfant també i cada cop és més accessible per a les prospeccions, el curs del desglaç és molt ràpid: des del 1979 ha perdut el 20% de la seva superfície glaçada. El desglaç obrirà noves rutes marítimes i pontenciarà conflictes entre països per aigües que fins fa poc no interessaven gaire.
És una nova febre de l’or que no s’aturarà a l’Àrtic, després vindrà l’Antàrtida on cada any es perden 152 quilòmetres cùbics d’aigua (cada kilòmetre cùbic és equivalent al trasvassament de l’Ebre). Qui aturarà la demanda impetuosa d’uns conductors de 4×4 afanosos d’un combustible “barat” que es pugui extreure de l’Antàrtida o de l’Àrtic, tant se val? Qui aturarà uns electors rabiosos que votaran els candidats que els garanteixin més “creixement”? A les generacions següents que les bombin.
Des d’una perspectiva històrica són els últims sospirs del capitalisme (desenvolupament, colonialisme i globalització). El que vindrà després no ho sé però hi ha un proverbi saudita que diu:
El meu avi anava en camell, el meu pare en cotxe, jo vaig en avió, el meu fill anirà de nou en camell…
La lògica del capitalisme és a la lògica com la música militar és a la música…
aquest proverbi arab em recorda un altre que diu “La III Guerra Mundial no sé cmo serà, però la IV serà a cops de pedra”
No m’he llegit el post, m’ha fet mandra (Segur que és demagog al 100 %).
No dic que el model actual no sigui absurd, però els dogmes (siguin del color que siguin) són dolents.
En canvi, m’he llegit els comentaris. I voldria dir una coseta en Greips:
Això que segons tu és un proverbi, és una cita d’Albert Einstein.
Així que et demano que rectifiquis. Si treus pit d’erudit, intenta no fotre el ridícul!
@guillem,
rectifico doncs, senyor no-em-llegeixo-els-posts. Lamento haver ofès la teva intel.ligència (superior, segurament)
Dir que el planeta és finit i no pot suportar un creixement infinit és (o hauria de ser) una perogrullada, una trivialitat innecessària de dir, però no un dogma, senyor “no m’he llegit el post”. El què és un dogma és no llegir-se un article i permetre’s extrapolar què és dogmàtic i demagògic. Per dogmàtic, el mercat i els seus megafonistes defensors.