Posar benzina = matar éssers humans = biocombustibles
24 06 2007Cada cop que posem benzina estem signant la condemna a mort de milers de persones entre elles nosaltres mateixos, això és així perquè l’esgotament dels recursos naturals provoca que els estats del món occidental vulguin controlar els jaciments de petroli de l’Orient Mitjà.
Siguem conscients que la nostra relació amb l’energia, ja sigui gas, petroli, etanol té conseqüències en vides humanes directes i indirectes.

Els recursos s’estan esgotant com indiquen els següents fets:
Augment dels preus de les matèries primes.
Augment dels preus dels combustibles fòssils.
Augment de la demanda.
Guerres per controlar els recursos energètics.
Esgotament dels jaciments.
El capitalisme consumista amb la recepta del creixement econòmic no es pot sustentar sense explotar els recursos naturals, però la terra és finita i els seus recursos també.
Aquesta dinàmica a on ens porta?
A la patètica idea de voler omplir dipòsits de cotxe amb biocombustibles amb el conseqüent encariment del blat de moro i la mort de miles de persones que depenen d’aquest aliment bàsic. A més a més els biocombustibles continuen generant C02 ja que els arbres tallats per plantar els biocombustibles deixen de recaptar-lo. En definitiva un despropòsit.
Qui aixecarà la veu per dir prou!! ?
Qui dirà que no cal créixer més en cap aspecte (població, urbanisme, carreteres, etc) i que el que cal és madurar?
Quin poble serà capaç d’obligar els seus governants a canviar el rumb de la seva nació (menys dependència energètica)
i ser l’abanderada en aquesta lluita per la supervivència que s’apropa?
L’estil de vida occidental està ferit de mort, la il.lusió de la tecnologia no aconseguirà parar el declivi energètic, només els
pobles independents energèticament sobreviuran, serà Catalunya un d’ells?












Recordo un acudit de l’humorista gràfic Lluïsot al “Diari de la Pau”, que sortia quan la Primera Guerra del Golf. Ho va retretar molt bé i molt gràficament amb un individu intentant posar benzina al cotxe i una clavera caient de dins la mànega del surtidor. Però lo trist és què, LITERALMENT, és així; podrem aturar aquesta bogeria? podrem parar-li els peus a a quest monstre acèfal anomenat capitalisme?
pazx