Reduccció d’escala: també el cap de setmana

3 06 2007

“La posibilidad de pasar tres días fuera de la gran ciudad, gracias a la oportunidad que brinda el puente de la segunda pascua, llenó ayer una parte de la red de carreteras catalanas.”  Extracte de La Vanguardia, diumenge, 3 de juny 2007

Què hi ha més absurd que tenir el cotxe aparcat tota la setmana i que arribi el cap de setmana i continuar tenint-lo aparcat ? Doncs anar-se’n amb ell  a algun lloc perquè, ja que el tenim, paguem lletra, garatge i assegurança, fem-lo servir. Llavors podrem afegir més despeses, benzina i peatges. 

Resultat: El dilluns podrem dir que hem anat algun lloc.

Aquest raonament amb diferents matissos corre per les ments, m’enrecordo del dia que el vaig tenir ja fa uns quants anys.

Uns dies d’esbarjo són una opció molt respectable de tant en quant, però sortir cada cap de setmana amb un destí prou lluny com perquè sigui digne de menció el dilluns a la feina ho trobo molt gregari. Que esperem trobar allà on anem que no podem trobar on som ?

Posem el cas de Barcelona o la seva àrea, milers de families decideixen fugir de la ciutat per gaudir d’uns dies de la muntanya o la platja oi?

I què? Què hi trobeu? Us dire el que hi trobava jo, però estic obert a noves aportacions.

I trobava retencions, molts cops calor, massa gent, un munt de despeses i buidor, ja que, no establia una relació profitosa amb el lloc de destí.

El turisme és una activitat d’usar i llençar, no respecta l’identitat dels llocs,  ni la seva gent, ni evidentment el seu territori, els visitats acaben transformant-se en proveedors dels visitants, no pots contactar  amb la gent autòctona fàcilment. L’únic benefici és l’econòmic doncs només s’ha tingut en compte aquest criteri, i aquest és el punt on ens trobem ara:

Podem anar a països, regions, comarques, pobles  devastats a visitar la seva devastació gràcies al turisme.

menos mal que esta nublao y no ha venido casi gente.jpg

Ara sóc més feliç que quan tenia cotxe, però no només per haver deixat de tenir-lo sinó per haver deixat a la cuneta la filosofia en la qual es sustenta i abans que ell i ella m’hi hagin deixat a mi. El cotxe a la meva vida ha tornat a ser un mitjà de transport ocasional.

LIMITEM L’ÚS DEL COTXE

Jibendue


Accions

Informacions

Deixar un comentari

Pots fer servir aquestes etiquetes : <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.