Prohibim els cotxes [creixement infinit impossible en un món finit]

El relativisme és una doctrina segons la qual tot coneixement o norma moral  són relatius, podriem d’estar d’acord que això és així en molts casos, en la majoria probablement, tot i que trobem les excepcions que es manifesten en les conductes que tenen un arrelament evolutiu o psicobiològic. Dir doncs, que és relatiu que tot sigui relatiu, ens permetria encertar alhora de no caure en l’abisme moral i l’absurd intelectual.

El relativisme existeix en la mesura que existeix l’ésser humà, doncs aquest té un component cultural que la resta d’espècies animals els hi manca exceptuant els nostres antecessors, els primats. El relativisme ens permet entendre la diversitat cultural i ens ajuda a combatre els absolutismes.

L’inconvenient del relativisme és quan passa de ser un mitjà i es converteix en un fi.

Aquesta situació ens remet a com el relativisme segresta la responsabilitat en algunes ocasions, això converteix el relativisme en una coartada per no enfrentar-se als problemes. El relativisme és llavors el refugi dels irresponsables, dels sofistes i dels oportunistes. La dictadura del relativisme designa molt encertadament el parany que significa no prendre decisions compromeses que guiïn la conducta individual i col.lectiva sota unes premises i amb uns objectius per a la comunitat. La dictadura del relativisme cedeix davant les conductes que atenten contra la naturalesa humana, exemples d’això són la destrucció del ecosistema on viu l’ésser humà, l’intercanvi mercaderies-llibertats, l’intercanvi petroli-democràcia, la permisivitat amb la situació de la dona en alguns països,  l’esclavitud laboral en altres o els missatges del Vaticà en relació a l’ús del preservatiu que fomenta l’expansió de les malalties que tenen el seu orígen en el contagi sexual.

No es pot permetre que en nom d’una cultura, llei, sistema econòmic o religió és fomenti qualsevol  conducta que va contra la naturalesa humana.

Aquesta és la democràcia de la responsabilitat que s’exerceix més enllà d’anar a votar cada cert temps, la qual cosa es necessària i hem de recordar que en molts països encara no és possible, però en els països amb societats post-modernes tenim la responsabilitat d’exigir responsabilitats i diplomàcies internacionals que tinguin en compte els principis que afavoreixen el desenvolupament de les potencialitats humanes.

LA DEMOCRÀCIA DE LA RESPONSABILITAT

 Jibendue