Prohibim els cotxes [creixement infinit impossible en un món finit]

Personalment d’economia i economistes en sé ben poc, però em permetreu que opini ja que l’economia i els economistes dirigeixen la meva vida.

Aquests economistes  són una mena de sacerdots del capitalisme consumista, ens diuen l’interessant que és el creixement econòmic per tal de garantir i millorar la nostra vida, les seves teories del creixement i de l’economia impregnen totes les polítiques que es porten a terme.  El sentit comú i la intuició em diu que alhora de calcular el PIB no importen el cost social i ecològic de certs “creixements”, és a dir, si aquest any tinc un cotxe i un pis, i l’ any que ve en tinc dos de cada, el creixement és evident, la preguntes són: sóc més feliç? he guanyat qualitat de vida?, He generat més residus?,  he respectat l’ecosistema per doblar les meves propietats?, he respectat en el procés productiu les condicions de salut dels treballadors? El tenir més productes de consum ha fet millorar la meva vida i de l’entorn?, què i qui perjudico amb aquest creixement? Qui es beneficia?Quanta gent ha patit de les generacions passades i pateix actualment per culpa d’aquest sistema de creixement erroni?

Sota el meu punt de vista és alarmant l’estupidesa en que hem caigut, els economistes oficials els hi preocupa que el PIB mundial caigui un 5% com a conseqüència del canvi climàtic. Per tant no es tracta de eradicar les causes del canvi climàtic sinó de evitar que aquest faci caure el PIB un 5% perquè així tothom que vulgui pugui tenir cotxes i cases i el que consumidor decidexi lliurement en un mercat lliure , prèviament això si haurà patit un rentat de cervell per l’agencia de màrqueting de moda.

Lamento constatar que aquestes lectures economicistes del canvi climàtic demostren que no s’entès la magnitud del problema.

Suposo que ara podem entendre perquè no enteniem quan ens deien que l’economia anava bé (”España va bien”) i en canvi hi havia i encara hi ha un munt de problemes socials (atur, precarietat laboral, vivenda, etc) i ecològics (territori malmès, contaminació, escalfament, etc).

El món occidental necessita incorporar al creixement costos que no té en compte i necessita que la seva gent entengui que la felicitat no depèn tant del nombre de bens de consum com d’un llaços socials i personals més profunds i que les persones han de realitzar tasques que desenvolupin les seves potencialitats, això hauria d’ésser més fàcil gràcies a la tecnologia. La part del món que consumeix menys energia ha de decidir quins creixements vol portar a terme sense la tutela i explotació a la qual es veu sotmesa per part del “primer món” (recordem que el món occidental crema el 80% dels recursos), ells tenen l’oportunitat de fer-ho incorporant criteris ecològics i socials perquè curiosament feliços ja ho són més ara, deixen de ser-ho quan entren en la roda consumista. Exemple d’això que dic és Vanuatu i Costa Rica dos estats que no estan precisament al G8 però on la satisfacció personal i social és molt més alta que en els països de creixements econòmics constants. Es sentit comú.

Mapa felicitat