Vaga planetària perquè els governs actuïn
13 04 2007El canvi climàtic és imparable, diuen alguns experts que només podem mitigar els efectes i preveure les conseqüències, lamentablement ja fa anys que els ecologistes ens deien que no anavem bé, finalment ara ens queden 50 anys segons alguns experts per assistir al final d’un cicle de la història humana. Tot apunta que no caldrà esperar cinquanta anys, ja que els canvis són a casa nostra, però alguns donen llargues per no espantar al personal, per exemple sense anar més lluny, la desaparició dels gripaus ens els estanys i llacs del nostre pais, el futur del meditarrani amb els nous huracans, la desertització, el règim de pluges alterat i a tot plegat cal sumar-hi els problemes demogràfics, energètics i socioeconòmics productes tots de les desigualtats socials i els criteris economicistes.
Cal que la societat civil actuï i pressioni els governs respectius perquè prenguin mesures dràstiques, cal una vaga planetària.
- Data proposada: 7 juliol 2007
Tomo nota y lo extiendo … pero además de eso, necesitamos corresponsabilizándonos en nuestro día a día. De nada sirve denunciar si continuamos consumiendo como consumimos. A las empresas las hacemos fuertes los clientes. Por mucho que denunciemos si después continuamos comprándoles ¿de qué sirve?
Si no lo conoces, te recomiendo leer “El libro negro de las marcas”
Si de verdad queremos salvar el planeta, hemos de transformar nuestra forma de vivir y una huelga sin “pupa económica” que la sostenga ….
¿Sabes lo que creo que sería interesante? Hacer una huelga de consumo, que fuera el “DIA DEL CONSUMO 0″.
Gracias, tienes razón, deben ser acciones contundentes masivas con repercusiones económicas, estaras de acuerdo conmigo que una huelga tiene una repercusión importantísima
Tinc sensibilitat ecològica, però no sé per què ha de ser l’escalfament global la principal preocupació de la humanitat contemporània, quan encara no hem eradicat la fam, que ja fa anys que mata quantitats importants de persones, o les malalties, les guerres… Jo crec que l’ONU ens està amotllant perquè acabem claudicant davant la retallada d’alguna cosa, pot semblar paranoic, però feia temps que no veia tanta coincidència a tants nivells. Temps al temps (el que ens quedi). Salutacions!
Gràcies per la teva aportació, saps que és el pic de Hubbert?, és el punt màxim de extracció de petroli a partir del qual hi haurà una devallada contínua ja que per cada barril que s’extreu s’en gasten quatre, ja saps com anat pujant el preu ultimament, un pic que si no hem assolit som a punt de fer-ho, doncs bé en part el nerviosisme institucional be donat per aquest motiu. Ara bé els problemes que assenyales tenen a veure tots amb l’aplicació del paradigma del creixement econòmic que no en te en compte altres criteris com són l’equilibri social, ambiental, animal, energètic, etc, Et remeto a la meva nova entrada del Decreixement econòmic.
Fins aviat,