Salvem-nos del PIB (Producte Interior Brut) (i molt brut)

26 04 2007

Personalment d’economia i economistes en sé ben poc, però em permetreu que opini ja que l’economia i els economistes dirigeixen la meva vida.

Aquests economistes  són una mena de sacerdots del capitalisme consumista, ens diuen l’interessant que és el creixement econòmic per tal de garantir i millorar la nostra vida, les seves teories del creixement i de l’economia impregnen totes les polítiques que es porten a terme.  El sentit comú i la intuició em diu que alhora de calcular el PIB no importen el cost social i ecològic de certs “creixements”, és a dir, si aquest any tinc un cotxe i un pis, i l’ any que ve en tinc dos de cada, el creixement és evident, la preguntes són: sóc més feliç? he guanyat qualitat de vida?, He generat més residus?,  he respectat l’ecosistema per doblar les meves propietats?, he respectat en el procés productiu les condicions de salut dels treballadors? El tenir més productes de consum ha fet millorar la meva vida i de l’entorn?, què i qui perjudico amb aquest creixement? Qui es beneficia?Quanta gent ha patit de les generacions passades i pateix actualment per culpa d’aquest sistema de creixement erroni?

Sota el meu punt de vista és alarmant l’estupidesa en que hem caigut, els economistes oficials els hi preocupa que el PIB mundial caigui un 5% com a conseqüència del canvi climàtic. Per tant no es tracta de eradicar les causes del canvi climàtic sinó de evitar que felicitataquest faci caure el PIB un 5% perquè així tothom que vulgui pugui tenir cotxes i cases i el que consumidor decidexi lliurement en un mercat lliure , prèviament això si haurà patit un rentat de cervell per l’agencia de màrqueting de moda.

Lamento constatar que aquestes lectures economicistes del canvi climàtic demostren que no s’entès la magnitud del problema.

Suposo que ara podem entendre perquè no enteniem quan ens deien que l’economia anava bé (“España va bien”) i en canvi hi havia i encara hi ha un munt de problemes socials (atur, precarietat laboral, vivenda, etc) i ecològics (territori malmès, contaminació, escalfament, etc).

El món occidental necessita incorporar al creixement costos que no té en compte i necessita que la seva gent entengui que la felicitat no depèn tant del nombre de bens de consum com d’un llaços socials i personals més profunds i que les persones han de realitzar tasques que desenvolupin les seves potencialitats, això hauria d’ésser més fàcil gràcies a la tecnologia. La part del món que consumeix menys energia ha de decidir quins creixements vol portar a terme sense la tutela i explotació a la qual es veu sotmesa per part del “primer món” (recordem que el món occidental crema el 80% dels recursos), ells tenen l’oportunitat de fer-ho incorporant criteris ecològics i socials perquè curiosament feliços ja ho són més ara, deixen de ser-ho quan entren en la roda consumista. Exemple d’això que dic és Vanuatu i Costa Rica dos estats que no estan precisament al G8 però on la satisfacció personal i social és molt més alta que en els països de creixements econòmics constants. Es sentit comú.

Mapa felicitat



El decreixement , el canvi de paradigma

18 04 2007

Entre els segles XIX i XX tres personatges van alliberar les cadenes mentals de moltes generacions posteriors amb les seves dubtes sobre les veritats i premises de sortida que encorsetaven la conducta humana, amb refereixo als pensadors que van posar en dubte les creençes de l’ època:Sigmund Freud, Friedrich Nietzsche i Karl Marx, gràcies a ells avui gaudim d’espais de llibertat individual més gran, i encara que han estat superats pels seus succesors no cal dir que en el seu moment l’ortodoxia els va expulsar del paradís de la comoditat. Els paradigmes han de caure perquè aquesta es una constant de la història de la humanitat, el paradigma que ha de caure el segle XXI és el del creixement econòmic (economicisme, Serge Latouche) que no té en compte altres criteris, aquest segle necessitem posar en dubte el creixement econòmic amb tot el que significa, és a dir, “més consum energètic, més gent, mes cotxes i mes cases, per tant, mes carreteres i mes invasió urbanística. A cada vegada més electrodomèstics, més necessitats energètiques, que comporten més centrals i més línies. A mes indústries, més contaminació, més deixalles, més abocaments.

No es tracta de tornar a les cavernes, sinó de fer una revisió crítica del que han suposat dos segles de industrialisme creixent. Introduir en l’economia els costos reals dels recursos naturals, relocalitzar la industria i l’agricultura, potenciar el ferrocarril de rodalies, limitar radicalment l’us dels vehicles privats, treballar menys hores i a prop d’on és viu, defensar els espais naturals, conservar la biodiversitat i prohibir els transgènics, eliminar els consum superflus i produir béns perdurables; totes aquestes són propostes concretes que acompanyen la filosofia del decreixement. Hi ha moltes més.” (Extracte del Comunicat de premsa de l’Entesa pel Decreixement).

http://www.decreixement.net

Un nou paradigma ha  nascut: el Decreixement, aquest nou concepte  ha d’aplegar tot el que la ciència, el sentit comú i intuició de la gent manifesta a través de diferents plataformes, moviments, ong i associacions diverses que volen una espècie humana on la cultura de l’equilibri  condicioni l’instint del cada cop més.

Espero les vostres opinions.    videoyoutubedeclinidelpetroli

autopista cotxes



Vaga planetària perquè els governs actuïn

13 04 2007

El canvi climàtic és imparable, diuen alguns experts que només podem mitigar els efectes i preveure les conseqüències, lamentablement ja fa anys que els ecologistes ens deien que no anavem bé, finalment ara ens queden 50 anys segons alguns experts per assistir al final d’un cicle de la història humana. Tot apunta que no caldrà esperar cinquanta anys, ja que els canvis són a casa nostra, però alguns donen llargues per no espantar al personal, per exemple sense anar més lluny, la desaparició dels gripaus  ens els estanys i llacs del nostre pais, el futur del meditarrani amb els nous huracans, la desertització, el règim de pluges alterat i a tot plegat cal sumar-hi els problemes demogràfics, energètics i socioeconòmics productes tots de les desigualtats socials i els criteris economicistes.

Cal que la societat civil actuï i pressioni els governs respectius perquè prenguin mesures dràstiques, cal una vaga planetària.Vaga-Strike-Huelga

  • Data proposada: 7 juliol 2007

Videoyoutubepicdelpetroli



De qui és la bicicleta abandonada a Formentera?

12 04 2007

Bicicleta abandonada Cam� ParraLa bicicleta havia de ser un exemple de transport ecològic i sostenible a l´illa de Formentera. Malauradament el destí que li espera és el que simbolitza aquesta bicicleta abandonada i rovellada al final del camí de la Parra. Qui abandonat aquesta bicicleta, quina és la seva història? Aquesta illa hauria de ser capdavantera en aquest transport i amb tota mena de idees per un transport net i no contaminant. ¿Perquè el carril bici és ocupat per tota mena de vehicles aparcats? ¿Perquè no es dota l’illa de vehicles híbrids, elèctrics, en definitiva no contaminants? ¿On és l’acció política destinada a lluitar contra el canvi climàtic?.

videoyoutubeantiautopista

videoyoutubefidelpetroli?

Siusplau doneu-me les vostres opinions.



Què passaria si prohibíssim els cotxes?

10 04 2007

Futura autopista d'EivissaHola ciutadans, vull que el meu bloc sigui un punt de reflexió i consulta per això  m’agradaria plantejar-vos algunes qüestions referents a les solucions al canvi climàtic. La primera que us vull preguntar és què passaria si els cotxes fossin prohibits? quan dic cotxes vull dir turismes no camions, ni vehicles agrícoles ni motos ni altres que no he especificat. Vull que m’informeu quines serien les conseqüències  econòmiques, socials i ambientals que un pais com Espanya adoptès aquesta decisió.