Jessica Carrasco

Textos poètics 

La poesia 

Domini acústic de la paraula 

Metre: mesura d’un vers. El recompte es fa fins a la última síl·laba tònica.

- Rima masculina: versos que acaben en paraula aguda.

- Rima femenina: acaben en paraula plana o esdrúixola.

Segons el nombre de síl·labes:

 - Versos d’art major: fins a vuit síl·labes. Els més habituals són els pentasíl·labs, hexasíl·labs i heptasíl·labs.

- Versos d’art menor: a partir de nou síl·labes. Els més freqüents són el decasíl·lab i l’alexandrí. La cesura és la pausa que podem trobar en els versos d’art major que els divideix en hemistiquis. Quan hi ha rima al final dels primers hemistiquis s’anomena rima interna.

El ritme no és un fenomen exclusiu del vers. El ritme artístic del vers es diferencia de la prosa pels peus mètrics.

Rima: coincidència total o parcial dels sons amb els que acaben els versos.

 - Rima consonant: repetició de sons a partir de la última vocal tònica

- Rima assonant: només es repeteixen els sons vocàlics.

 - Versos blancs: versos sense rima però subjecte al metre i al ritme

- Versos lliures: versos que no estan subjectes ni al metre ni al ritme.

 Els versos s’agrupen en estrofes. Els més comuns són: apariat, tercet, quarteta, quartet, quintet, sextina i octava. 

Mitjançant la combinació d’estrofes podem trobar:

- Auca: es combinen versos amb rima consonant i vinyetes

- Romanç: composició de caràcter narratiu amb rima assonant als versos parells i lliure en els senars

- Goig: composició poètica religiosa de versos heptasil·làbics i nombre d’estrofes indeterminat.

- Sonet: composició de caràcter culte amb dos quartets i dos tercets i versos decasíl·labs. Rima encadenada o encreuada.

 Altres formes d’expressió poètica: 

- Prosa poètica: alguns autors que practiquen aquesta forma són; J.V. Foix i Joan Perucho.

- Cal·ligrama: aportacions del cubisme al camp de la literatura. Juga amb la disposició dels mots per insinuar una imatge visual.

- Poema visual: incorpora la imatge plàstica a les grafies i les paraules.