Notes de l’avaluació

Recordeu que la nota té tres components: feina feta, notes de la feina i notes de les proves.

1. Valoració de la feina feta (poseu el nombre total de feines que heu fet de cada apartat)

1.1 Redaccions: 11

1.2 Exercicis: 4

1.3 Activitats orals: 1 oral

nota feina

2.Notes de la feina feta a casa (aquí poseu les notes numériques de cada una de les activitats que heu fet)

2.1 Redaccions: 6.3, 5, 3.5, 5,6, 0, i no has corregit més

2.2 Exercicis : 7

2.3 Activitats orals: 7

nota mitjana de la feina feta

3. Notes dels exàmens (especifique la nota de les diferents proves que hem fet)

prova 1: 5

prova 2:5

prova 3: 6

prova 4:5

prova 5: 6

nota mitjana de les proves

NOTA FINAL (mitjana dels tres apartats)

Altres consideracions

Atenció a classe: crec que a clase he estat bastant atenta a les teves explicacións

Participació a classe: he fet tots els exrcicis, tot i que no m’has preguntat molt

Suggeriments sobre el funcionament de la classe: la clase funciona bastant be

Justificació de la nota final: crec que també he baixat una miqueta aquest trimestre però ja contant que he fet tots el exercicis i totes les redaccions en mereixo una nota considerable com un 6

Textos poètics 

La poesia 

Domini acústic de la paraula 

Metre: mesura d’un vers. El recompte es fa fins a la última síl·laba tònica.

- Rima masculina: versos que acaben en paraula aguda.

- Rima femenina: acaben en paraula plana o esdrúixola.

Segons el nombre de síl·labes:

 - Versos d’art major: fins a vuit síl·labes. Els més habituals són els pentasíl·labs, hexasíl·labs i heptasíl·labs.

- Versos d’art menor: a partir de nou síl·labes. Els més freqüents són el decasíl·lab i l’alexandrí. La cesura és la pausa que podem trobar en els versos d’art major que els divideix en hemistiquis. Quan hi ha rima al final dels primers hemistiquis s’anomena rima interna.

El ritme no és un fenomen exclusiu del vers. El ritme artístic del vers es diferencia de la prosa pels peus mètrics.

Rima: coincidència total o parcial dels sons amb els que acaben els versos.

 - Rima consonant: repetició de sons a partir de la última vocal tònica

- Rima assonant: només es repeteixen els sons vocàlics.

 - Versos blancs: versos sense rima però subjecte al metre i al ritme

- Versos lliures: versos que no estan subjectes ni al metre ni al ritme.

 Els versos s’agrupen en estrofes. Els més comuns són: apariat, tercet, quarteta, quartet, quintet, sextina i octava. 

Mitjançant la combinació d’estrofes podem trobar:

- Auca: es combinen versos amb rima consonant i vinyetes

- Romanç: composició de caràcter narratiu amb rima assonant als versos parells i lliure en els senars

- Goig: composició poètica religiosa de versos heptasil·làbics i nombre d’estrofes indeterminat.

- Sonet: composició de caràcter culte amb dos quartets i dos tercets i versos decasíl·labs. Rima encadenada o encreuada.

 Altres formes d’expressió poètica: 

- Prosa poètica: alguns autors que practiquen aquesta forma són; J.V. Foix i Joan Perucho.

- Cal·ligrama: aportacions del cubisme al camp de la literatura. Juga amb la disposició dels mots per insinuar una imatge visual.

- Poema visual: incorpora la imatge plàstica a les grafies i les paraules.

El teatre 

Definició 

El teatre és una forma d’expressió literària, que pot ser en prosa o en vers, que es diferencia de la narrativa i la poesia perquè incorpora un element anomenat representació. Tres nous components: escenari, intèrprets i públic.  

Components del text teatrals 

Dos tipus d’informació: 

- REPRESENTABLE: 

- Diàleg

- Monòleg

- Veu en off

- ACOTACIONS: indicacions que fa l’autor per dur a terme la interpretació. És presenten en lletra cursiva i entre parèntesis si es refereixen a la intervenció concreta d’un personatge 

Estructura 

Es divideix en actes i dins de cada acte poden haver diverses escenes que estan marcades per les entrades i sortides dels personatges. 

Hi han obres dividides en tres actes, en cinc o d’acte únic. 

Espai temps i acció 

Als textos dramàtics el temps i l’espai esta determinat o bé per les acotacions o pels comentaris dels personatges dins de l’obra. 

Gèneres dramàtics 

- La tragèdia: representa una acció seriosa mitjançant un llenguatge elevat.

- La comèdia: representa una acció còmica o risible, protagonitzada per éssers comuns.

- El drama: gènere intermedi entre la tragèdia i la comèdia. Presenta característiques comunes a totes dues.