Notes de l’avaluació

Recordeu que la nota té tres components: feina feta, notes de la feina i notes de les proves.

1. Valoració de la feina feta (poseu el nombre total de feines que heu fet de cada apartat)

1.1 Redaccions: 11

1.2 Exercicis: 4

1.3 Activitats orals: 1 oral

nota feina

2.Notes de la feina feta a casa (aquí poseu les notes numériques de cada una de les activitats que heu fet)

2.1 Redaccions: 6.3, 5, 3.5, 5,6, 0, i no has corregit més

2.2 Exercicis : 7

2.3 Activitats orals: 7

nota mitjana de la feina feta

3. Notes dels exàmens (especifique la nota de les diferents proves que hem fet)

prova 1: 5

prova 2:5

prova 3: 6

prova 4:5

prova 5: 6

nota mitjana de les proves

NOTA FINAL (mitjana dels tres apartats)

Altres consideracions

Atenció a classe: crec que a clase he estat bastant atenta a les teves explicacións

Participació a classe: he fet tots els exrcicis, tot i que no m’has preguntat molt

Suggeriments sobre el funcionament de la classe: la clase funciona bastant be

Justificació de la nota final: crec que també he baixat una miqueta aquest trimestre però ja contant que he fet tots el exercicis i totes les redaccions en mereixo una nota considerable com un 6

Textos poètics 

La poesia 

Domini acústic de la paraula 

Metre: mesura d’un vers. El recompte es fa fins a la última síl·laba tònica.

- Rima masculina: versos que acaben en paraula aguda.

- Rima femenina: acaben en paraula plana o esdrúixola.

Segons el nombre de síl·labes:

 - Versos d’art major: fins a vuit síl·labes. Els més habituals són els pentasíl·labs, hexasíl·labs i heptasíl·labs.

- Versos d’art menor: a partir de nou síl·labes. Els més freqüents són el decasíl·lab i l’alexandrí. La cesura és la pausa que podem trobar en els versos d’art major que els divideix en hemistiquis. Quan hi ha rima al final dels primers hemistiquis s’anomena rima interna.

El ritme no és un fenomen exclusiu del vers. El ritme artístic del vers es diferencia de la prosa pels peus mètrics.

Rima: coincidència total o parcial dels sons amb els que acaben els versos.

 - Rima consonant: repetició de sons a partir de la última vocal tònica

- Rima assonant: només es repeteixen els sons vocàlics.

 - Versos blancs: versos sense rima però subjecte al metre i al ritme

- Versos lliures: versos que no estan subjectes ni al metre ni al ritme.

 Els versos s’agrupen en estrofes. Els més comuns són: apariat, tercet, quarteta, quartet, quintet, sextina i octava. 

Mitjançant la combinació d’estrofes podem trobar:

- Auca: es combinen versos amb rima consonant i vinyetes

- Romanç: composició de caràcter narratiu amb rima assonant als versos parells i lliure en els senars

- Goig: composició poètica religiosa de versos heptasil·làbics i nombre d’estrofes indeterminat.

- Sonet: composició de caràcter culte amb dos quartets i dos tercets i versos decasíl·labs. Rima encadenada o encreuada.

 Altres formes d’expressió poètica: 

- Prosa poètica: alguns autors que practiquen aquesta forma són; J.V. Foix i Joan Perucho.

- Cal·ligrama: aportacions del cubisme al camp de la literatura. Juga amb la disposició dels mots per insinuar una imatge visual.

- Poema visual: incorpora la imatge plàstica a les grafies i les paraules.

El teatre 

Definició 

El teatre és una forma d’expressió literària, que pot ser en prosa o en vers, que es diferencia de la narrativa i la poesia perquè incorpora un element anomenat representació. Tres nous components: escenari, intèrprets i públic.  

Components del text teatrals 

Dos tipus d’informació: 

- REPRESENTABLE: 

- Diàleg

- Monòleg

- Veu en off

- ACOTACIONS: indicacions que fa l’autor per dur a terme la interpretació. És presenten en lletra cursiva i entre parèntesis si es refereixen a la intervenció concreta d’un personatge 

Estructura 

Es divideix en actes i dins de cada acte poden haver diverses escenes que estan marcades per les entrades i sortides dels personatges. 

Hi han obres dividides en tres actes, en cinc o d’acte únic. 

Espai temps i acció 

Als textos dramàtics el temps i l’espai esta determinat o bé per les acotacions o pels comentaris dels personatges dins de l’obra. 

Gèneres dramàtics 

- La tragèdia: representa una acció seriosa mitjançant un llenguatge elevat.

- La comèdia: representa una acció còmica o risible, protagonitzada per éssers comuns.

- El drama: gènere intermedi entre la tragèdia i la comèdia. Presenta característiques comunes a totes dues.  

1. COMPRENSIÓ 

1.1 Formuleu clarament, en no més de cinc línies, les tesis o idees principals que es defensen en el text. [1 punt] 

Les coses amb les que hem nascut i viscut no podem no podem deixar de sentir-les. Formen part de la nostra consciència. L’estat nació amb la globalització està en crisis.  

1.2. Expliqueu què tenen en comú l’acudit inicial i la dita gallega a què al·ludeix l’autor, i raoneu per què aquest en fa ús en el text. [1 punt] 

Les dos es refereixen a que hi ha coses que tenim des de que vam néixer i ens van ensenyar així. Coses que ens creiem sense necessitat de ser demostrades. 

1.3. D’acord amb el significat que tenen en el text, trobeu un sinònim o expressió sinonímica per a cadascun dels mots següents, que en el text estan subratllats:[1 punt] 

bestiesa                 ximpleria

empremta             senyal

feu                       domini

dèria                    obsessió 

1.4. ¿Per què en el text l’autor fa servir la primera persona del plural (sabem, hem nascut, etc., i també nostres, nostra, etc.)? ¿Quins efectes retòrics provoca la presència d’aquestes formes? [1 punt] 

Utilitzar la 1a persona del plural fa que ell s’inclogui dins del que parla i fa que el text sigui més directe. També fa que ens inclogui a tots. 

1. COMPRENSIÓ 

1.1. Definiu o caracteritzeu breument les tres menes d’amor de què parla Estefania. No hi dediqueu, en total, més de cinc línies. [1 punt] 

Amor virtuós: quan un senyor important estima una donzella. Aquesta vol que la gent sàpiga que aquest senyor l’estima i ella l’ha d’estimar pel seu prestigi

Amor profitós: quan un cavaller d’antiga ascendència estima a una donzella. I aquesta l’estima per profit dels seus béns.

Amor viciós: quan una donzella estima al cavaller pel seu plaer, per amor mutu.  

1.2. Expliqueu com és que la princesa reacciona de la manera que ho fa a les paraules d’Estefania. [1 punt] 

Reacciona així perquè creu que parla amb molta gràcia i li fa riure que pensi que l’amor viciós és el millor de tot. 

1.3. Per a cadascuna de les formes següents, que en el text estan subratllades proposeu un sinònim o una locució sinonímica coherent amb el seu ús en el text. [1 punt] 

es mereix                 s’ha guanyat

es dóna                    succeeix 

juny                         justa

em plau                   em satisfà

cessa                        s’acaba

decau                      s’esgota 

1.4. En el text hi ha algunes formes verbals de perfet d’indicatiu.

a) Anoteu-les totes en el quadern. 

Digué

Digué

Sentí

Començà

Passà 

b) Expliqueu què tenen en comú, pel que fa a l’organització discursiva del text, els fragments en què les dites formes apareixen. 

Quan apareixen aquestes formes és quan el narrador explica el que passa. 

c) Expliqueu en què difereixen discursivament, aquests fragments, de la resta del text. [1 punt] 

A les altres parts del text es quan hi ha estil directe.

La novel·la és un text de tipus narratiu. Consisteix a explicar uns esdeveniments reals o imaginaris amb l’objectiu d’informar o distreure al lector.

Té una estructura característica d’aquests tipus de textos: plantejament, nus i desenllaç. Al plantejament es presenten els personatges i és on comença el conflicte. Al nus es desenvolupa el problema i al desenllaç es resol el conflicte. El narrador és un dels aspectes principals d’aquest tipus de text. Pot actuar en tercera persona o en primera persona. Els personatges, que poden ser protagonistes o secundaris, també tenen molta importància. Pel que fa a la caracterització podem parlar de caracterització acumulativa o caracterització progressiva. L’espai també influeix molt. Pot ser que no canviï en tota la història o que variï molt i segons l’espai podem distingir entre novel·la rural o novel·la urbana. Un altre aspecte a tenir en compte és el temps; la historia pot transcorre en poques hores o fins i tot en molts anys. Finalment podem distingir les novel·les segons l’ordre dels esdeveniments: de caràcter lineal o de caràcter desajustat. Les primeres són aquelles que expliquen els fets seguint l’estructura bàsica. A les segones es presenta la cronologia dels fets de manera desordenada. Aquí pot aparèixer el flashback o les retrospeccions.

La narrativa 

Hi han dos tipus de textos narratius: 

- La novel·la

- El conte 

La novel·la 

És un relat de ficció, escrit en prosa, que presenta uns personatges inventats que actuen en un espai i una època determinats. Els fets poden ser explicats des de diferents punts de vista. 

El punt de vista 

- Narració en tercera persona: narrador omniscient. Omnisciència parcial o limitada quan el punt de vista es desplaça cap a algun personatge. També pot manifestar-se a través d’un narrador objectiu que presenta els esdeveniments sense fer comentaris. 

- Narració en primera persona: Donen al lector una visió subjectiva de la història. Pot ser de dues maneres: narrador protagonista o narrador testimoni. 

Els personatges 

Poden ser protagonistes o secundaris 

Pel que fa a la caracterització pot ser: 

- Acumulativa o directa

- Progressiva o indirecte 

Els personatges poden ser rodons (evolucionen psicològicament) o plans (no presenten canvis anímics. 

Lloc 

Segons l’espai podem parlar de: novel·la rural i novel·la urbana. 

Podem mencionar els espais irreals alguns del quals amb l’ajut del plànol corresponent poden arribar a ser reals. 

El temps 

- Temps narratiu: És l’espai cronològic en què se situa l’acció de la novel·la. Pot durar des de unes quantes hores fins a molts anys.

- Temps psicològic: impressió temporal pròpia dels personatges.

- Temps històric: permet situar l’acció en una època concreta. Pot quedar delimitat per al·lusions a diferents fets o per referències a formes de vida. 

També parlem de diferents tipus de novel·les segons l’ordre del fets. 

- Temps lineal: segueix l’estructura de plantejament, nus i desenllaç-

- Temps desajustat: els fets transcorren de manera desordenada. Apareix el flash back o la retrospecció.  

El conte 

És la narració en prosa de poca extensió que té unes normes pròpies diferents de les de la novel·la. 

Hi han dos tipus: 

El conte popular 

- És anònim

- Caràcter fantàstic

- Apareixen éssers sobrenaturals

- Localització temporal i geogràfica indefinida

- Estructura: heroi-desig-conseller-obstacle-aliat-espai-enemic-derrota-victòria-felicitat

- Es transmeten oralment 

El conte literari 

- Autor conegut

- Es centra en els fets i prescindeix dels detalls

- Final sobtat

- Utilització d’el·lipsis narratives.

El text proposat és clarament un text argumentatiu ja que defensa una opinió sobre un tema determinat. Utilitza frases en primera persona com; no tinc gaire dubte, novull però ara discutir, jo diria, no vull fer paradoxes… i això és un clar recurs d’aquests tipus de texts. És, a més, un text argumentatiu múltiple ja que fa servir diferents arguments. Utilitza l’estructura típica d’aquests textos. Primer presenta el tema del qual parlarà (exposició), després dóna a conèixer els arguments sobre la idea de la qual està parlant (demostració) i per últim recull de manera resumida les tesis més importants (conclusió). És un text argumentatiu deductiu perquè primer presenta la tesi i després els arguments. També recorre a l’ús de connectors, propis d’aquests textos, com; però, com que, en tot cas…que ajuda a enllaçar les idees o els diferents arguments que utilitza. Fa servir una opinió personal o un pensament per exposar els seus argument (judicis de valor) però també utilitza elements objectius (judicis de fet). I per últim també cal dir que utilitza altres recursos com les oracions negatives, els verbs de causa i conseqüència i paradoxes

Les llengües són una matèria molt important tant per a l’educació primària com per a la secundària.

Jo penso que les llengües són essencials per viure. Sense elles no sabríem expressar-nos i no podríem comunicar-nos tal i com ho fem ara. A més són part de la cultura d’un país. Crec que està molt bé que siguin una matèria comuna al batxillerat ja que tothom, sigui de ciències o lletres, ha de saber escriure i expressar-se correctament.

Per una altra part penso que hi han coses que no estan ben organitzades. No trobo just que al batxillerat, sigui el que sigui, les assignatures comunes siguin lletres (català, castellà, anglès, història i filosofia). Això suposa un obstacle més als alumnes de ciències ja que hem de cursar matèries de ciències i de lletres mentre que als batxillerats de lletres, especialment l’humanístic, tant les comunes i les de modalitat són de la seva especialitat.

Jo no dic que les llengües no hagin de ser matèries comunes però penso que altres matèries també són importants i potser també haurien de ser.