Jessica Carrasco

Avui us explicaré una historia,una aventura  que vaig viure en un bon dia Maig. Era al mig dia, donaven les dotze, jo era a la platja amb una amiga meva i els seus pares, era el dia desprès de la meva comunió.  Feia un dia esplèndid, molt de sol, hi havia una briseta càlida que provenia del mar de Sitges… anava tot perfecte, nosaltres dues sortíem de l’aigua per anar-nos a menjar, vam agafar les tovalloles i ens vam anar cap a les dutxes per treure’ns la sorra de sobra, me’n recordo que hi portaven sorra fins dins de les orelles…Tot va bé fins aquí, quan de cop noto una presencia d’algun darrera meu, no em volia girar tenia una mica de por…i si era un psicòpata o un violador que em volia raptar emportar-me a un amagatall i treure’m els òrgans com els Xinesos per desprès vendre’ls i enriquir-se de diners gracies ami!!! Deu meu no sabeu  com estava jo de neguitosa, però bé, per fi vam arribar a les dutxes. Em vaig treure la tovallola… i em vaig girar corrents…! i… fixeu-vos be… no hi havia ningú… em vaig dutxar una miqueta pensativa i PUM! Vaig perdre l’equilibri i vaig caure al buit! Donem-ne amb totes les roques que hi havia a la platja. Vaig caure a una roca plana i vaig pujar poquet a poquet amb tot el llavi de dalt trencat, tota la cara plena de sang i plorant com una desesperada, tot el cos ple d’esgarrapades… els pares de la meva amiga estaven molt espantats i em van portar a Sant Joan de Déu  on em van cosir el llavi i em van curar totes les ferides… i de la presencia que hi vaig notar… res nomes era aquella briseta càlida que hi sentia per l’esquena que em va costar el meu llavi…