Tirant lo Blanc és una novel·la que va ser escrita per Joanot Martorell a l’any 1460 i va ser publicada per primera vegada al 1490. És tracta d’una novel·la cavalleresca que narra les aventures d’un home anomenat Tirant. El seu to creïble la fa diferent a les novel·les d’aquella època i inaugura una nova manera de reflectir al món cavalleresc. En l’obra, podem observar que Joanot Martorell és mostra molt seriós en les escenes pròpiament cavalleresques o militars. Tot el que fa és propi del comportament humà i es troba dintre dels seus límits possibles. L’ aspecte eròtic suposa una originalitat respecte a la novel·la cortesana i cavalleresca, ja que no són freqüents. En les escenes eròtiques, que hi són molt pressents, Joanot Martorell utilitza un to burleta, desvergonyit i enginyós, juntament amb l’humor i la ironia. En la narració observem que Tirant contradiu la història quan esmenta que salva l’imperi oriental de les mans dels turcs, quan sabem que l’antiga Bizanci, després Constantinoble, és actualment la ciutat d’Istanbul a l’estat turc; però també apareixien algunes de les aventures basades en fets obtinguts de la història real. L’humorisme sovint apareix acompanyat de sensualitat en les escenes amoroses, com també el trobem en els noms d’alguns personatges de Martorell

Pervivència en la societat actual dels tres tipus d’amor de què parla Estefania.

La novel·la parla de tres amor  diferents que actualment, com abans existeixen i existiran sempre, el virtuós, el profitós i viciós.  El primer amor, no és molt freqüent aquí, però encara existeix en alguns països, és quan un home de diners s’enamora d’una noia de  baixa posició social i els pares d’aquesta obliguen a la nena a casar-se, només pels diners  del home. Personalment crec que és molt injust per part dels pares cap a la nena.

El segons amor, el profitós si que és més freqüent aquí, consisteix a casar-se amb un fals amor  per aconsegui una millora econòmica o resoldre la situació legal d’un dels dos membres de la parella. Jo crec que el casament és una unió més aviat sagrada que simbolitza l’amor entre dues persones que realment s’estimen…però bé.

Per últim el tercer amor, el viciós, és el més comú de tots, aquest no desapareixerà mai de la vida. És un amor completament de conveniència, nomes s’estimen pel sexe o per alguna cosa que tingui un dels dos membres que l’altre vulgui o necessiti. Jo crec que cap dels tres amor són vàlids, només un amor sincer, legal i que sigui cosa de dos sense conveniències ni males intencions és el veritable amor.