Avui us explicaré una historia,una aventura  que vaig viure en un bon dia Maig. Era al mig dia, donaven les dotze, jo era a la platja amb una amiga meva i els seus pares, era el dia desprès de la meva comunió.  Feia un dia esplèndid, molt de sol, hi havia una briseta càlida que provenia del mar de Sitges… anava tot perfecte, nosaltres dues sortíem de l’aigua per anar-nos a menjar, vam agafar les tovalloles i ens vam anar cap a les dutxes per treure’ns la sorra de sobra, me’n recordo que hi portaven sorra fins dins de les orelles…Tot va bé fins aquí, quan de cop noto una presencia d’algun darrera meu, no em volia girar tenia una mica de por…i si era un psicòpata o un violador que em volia raptar emportar-me a un amagatall i treure’m els òrgans com els Xinesos per desprès vendre’ls i enriquir-se de diners gracies ami!!! Deu meu no sabeu  com estava jo de neguitosa, però bé, per fi vam arribar a les dutxes. Em vaig treure la tovallola… i em vaig girar corrents…! i… fixeu-vos be… no hi havia ningú… em vaig dutxar una miqueta pensativa i PUM! Vaig perdre l’equilibri i vaig caure al buit! Donem-ne amb totes les roques que hi havia a la platja. Vaig caure a una roca plana i vaig pujar poquet a poquet amb tot el llavi de dalt trencat, tota la cara plena de sang i plorant com una desesperada, tot el cos ple d’esgarrapades… els pares de la meva amiga estaven molt espantats i em van portar a Sant Joan de Déu  on em van cosir el llavi i em van curar totes les ferides… i de la presencia que hi vaig notar… res nomes era aquella briseta càlida que hi sentia per l’esquena que em va costar el meu llavi…

És aquell que expressa idees i opinions de l’emissor, i el seu objectiu és convèncer al el receptor. L’estructura bàsica d’una argumentació és la introducció s’hi presenta la tesi que es vol demostrar, La segona part es l’arguments  l’argumentació, on s’exposen els fets. Per cada fet presentat, es desenvolupa un argument principal i d’altres de secundaris. I per últim, la conclusió, recull la idea principal del qui parla a favor o en contra del tema. És la síntesi dels continguts i pot ser només argumental o també retòrica.

Un text argumentatiu pot ser deductiu si primer s’exposa la idea o tesi, i a continuació els arguments; o inductiu si primer s’exposen els arguments i la tesi al final. Cal destacar l’ús de cometes, els guionets, les citacions i la interrogació retòrica. Existeixen tres tipus d’argumentacions: l’argumentació simple, l’argumentació múltiple y la contrargumentació, l’utilització de preguntes retòriques, frases celebres i altres fórmules diverses per tal d’atreure l’interès del lector, les proves i els arguments s’han d’exposar ordenadament, l’ús de l’oració negativa, l’oració interrogativa també s’utilitza molt sovint.

Les idees han existit a tots els llocs del món i des de sempre, ens han anat ensenyant uns principis des dels pares, professors, avis, germans… Sempre hi han hagut uns idealismes suposadament certs. Pensaments que ens han ensenyat i que mai hem discutit pensant que eren autèntics.

A l’escola t’ensenyen que has de conviure amb els  altres i a respectar les opinions de tothom i que tothom ha de respectar les teves. Dins la societat aprens que tothom ha de tenir uns drets mínims, el dret a vot…,  el dret de llibertat d’expressió… La família sempre t’han ensenyat a respectar als pares i a estimar als nostres. També ens ensenyen a viure amb uns valors com la pau, que va relacionada amb la l’amor…

Però arribes a un punt de la vida que t’adones que no tot és com has après quan eres petit, tens altres pensaments que poden ser diferents però no erronis. T’adones que hi han lleis que han posat i que aquestes lleis encara que hem de tenir llibertat són necessàries per tal de que la societat funcioni,  hem de tenir una serie de limitacions. Però una cosa que mai perdrem el dret de lliure expressiò i això no ho treurá ni les lleis.

Tirant lo Blanc és una novel·la que va ser escrita per Joanot Martorell a l’any 1460 i va ser publicada per primera vegada al 1490. És tracta d’una novel·la cavalleresca que narra les aventures d’un home anomenat Tirant. El seu to creïble la fa diferent a les novel·les d’aquella època i inaugura una nova manera de reflectir al món cavalleresc. En l’obra, podem observar que Joanot Martorell és mostra molt seriós en les escenes pròpiament cavalleresques o militars. Tot el que fa és propi del comportament humà i es troba dintre dels seus límits possibles. L’ aspecte eròtic suposa una originalitat respecte a la novel·la cortesana i cavalleresca, ja que no són freqüents. En les escenes eròtiques, que hi són molt pressents, Joanot Martorell utilitza un to burleta, desvergonyit i enginyós, juntament amb l’humor i la ironia. En la narració observem que Tirant contradiu la història quan esmenta que salva l’imperi oriental de les mans dels turcs, quan sabem que l’antiga Bizanci, després Constantinoble, és actualment la ciutat d’Istanbul a l’estat turc; però també apareixien algunes de les aventures basades en fets obtinguts de la història real. L’humorisme sovint apareix acompanyat de sensualitat en les escenes amoroses, com també el trobem en els noms d’alguns personatges de Martorell

Pervivència en la societat actual dels tres tipus d’amor de què parla Estefania.

La novel·la parla de tres amor  diferents que actualment, com abans existeixen i existiran sempre, el virtuós, el profitós i viciós.  El primer amor, no és molt freqüent aquí, però encara existeix en alguns països, és quan un home de diners s’enamora d’una noia de  baixa posició social i els pares d’aquesta obliguen a la nena a casar-se, només pels diners  del home. Personalment crec que és molt injust per part dels pares cap a la nena.

El segons amor, el profitós si que és més freqüent aquí, consisteix a casar-se amb un fals amor  per aconsegui una millora econòmica o resoldre la situació legal d’un dels dos membres de la parella. Jo crec que el casament és una unió més aviat sagrada que simbolitza l’amor entre dues persones que realment s’estimen…però bé.

Per últim el tercer amor, el viciós, és el més comú de tots, aquest no desapareixerà mai de la vida. És un amor completament de conveniència, nomes s’estimen pel sexe o per alguna cosa que tingui un dels dos membres que l’altre vulgui o necessiti. Jo crec que cap dels tres amor són vàlids, només un amor sincer, legal i que sigui cosa de dos sense conveniències ni males intencions és el veritable amor.