Consisteix a explicar com són les coses i les persones, a detallar-ne les característiques, l’aspecte o les qualitats que presenten. No té caràcter dominant, s’insereix en textos narratius o explicatius amb una funció de suport.
La descripció és present, per exemple en guies turístiques, catàlegs comercials, publicitat…
Estructura del text descriptiu

Una descripció consta de dues parts:

Tema: es presenta el motiu de la descripció
Expansió: desenvolupa el tema amb nova informació. L’expansió es pot basar en una enumeració selectiva o bé enumeració exhaustiva. De vegades el discurs demana un altre tipus d’ordenació: ascendent o descendent anar dels test particulars als generals, dels concrets als abstractes o a la inversa…

Tipus de descripcions
Hi ha dos tipus de descripció:

Descripció objectiva: presenta amb detall les característiques d’allò que es descriu, ajustades a una realitat comprovable. Hi domina la funció referèncial i el llenguatge donatiu. És una descripció funcional en la qual predomina la funció instructiva o expositiva, pròpia de textos tècnics.
La descripció subjectiva: no detalla els trets tal com es manifesten a la realitat, els presenta passats pel sedàs de la visió personal. La descripció pren un valor significatiu perquè es troba al servei de la narració . Hi domina la funció estètica o poètica i , de vegades, el llenguatge és connotatiu.

Trobem descripcions de tot allò que es pot percebre: els trets físics d’una persona (prosopografía) els psicològics (etopeia) o els dos a la vegada( retrat)…
Recursos lingüístics del text descriptiu
El substantiu és el punt de partida de la descripció. L’adjectivació, en forma de qualificatius o d’estructures equivalents és el recurs que caracteritza, matisa o perfila allò que es descriptiu.
L’estructura més usual és l’atributiva, els temps més utilitzats són el present i l’imperfet .
La selecció lèxica és un factor determinant en un text descriptiu, ja que tots els mots han de contribuir a descriure una realitat .
Els recursos estilístics com la comparació, la metonímia i la metàfora serveixen per caracteritzar el nom i enriquir un text descriptiu.

PARELLA D’AVIS ATRAPATS A L’ASCENSOR.
Ahir dia 19 de novembre a la nit una parella d’avis van quedar atrapats a l’ascensor de casa seva. Estava plovent i es va anar la llum a tota Barcelona.
La senyora tenia una mica d’asma i va perdre el coneixement mentre el senyor li donava aire com podia per que el recuperes.
A les 10 hores del fet van aparèixer el bombers i els van treure ràpidament d’aquell ascensor.
La senyora es troba ingressada a l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona en un estat una mica crític , els metges diuen que es recuperarà, el senyor no a tingut cap mal ni psíquic ni físic. 

ATRAPADA A L’ASCENSOR.
Ahir dia 19 de novembre a la nit em vaig quedar atrapada a l’ascensor de casa meva amb un altre senyor que m’hi acompanyava. Es va anar la llum a tota Barcelona a causa d’una turmenta.
Jo no em trobava gaire bé ja que tinc una mica d’asma, al cap d’una estona vaig perdre el coneixem per el calor, sentia com si no hi tingués oxigen, com si les parets cada cop fossin més petites.
Al cap d’una estona em faig trobar ingressada a un hospital, el doctor em va dir que estava en un estat una mica crític però que em posaria bé.
El senyor que m’acompanyava es trobava molt bé no havia patit cap mal.