Bloc Comellas

Bloc personal de Joan Comellas

Arxius per November, 2009

La crisi i les nenes i els nens guapos del master

Enviat per J.Comellas el dia 18th November 2009

En la meva reflexió anterior ( d’ara fa un any i dos mesos; com passa el temps!) parlo com si els directius de les grans Companyies en fossin els culpables de la crisi. No volia dir això; el que pretenia dir és que els empleats dirigents fan el que saben fer, el que els han ensenyat i el que s’espera d’ells. El retret és per les empreses i el sistema.

Els bancs s’han passat mesos i anys embotint-nos el cap amb les hipoteques barates i incitant-nos a consumir. Ara ens diuen que hem gastat massa i que això havia d’acabar així i que ja es veia a venir. Doncs mira que bé!

Suposo que les escoles de negocis, universitat inclosa, alguna responsabilitat deuen tenir-hi, ells són els professionals, els experts. Ja està bé de culpar els que no en tenim ni idea. Els ESADE, IES i companyia s’han inflat de llençar-nos guapos i guapes amb la butxaca plena de diplomatures i masters per a dirigir les nostres empreses i la nostra economia. Aquests nens i nenes guapes del master, als vells professionals ens han perdonat la vida explicant-nos com s’han de dirigir i organitzar les empreses i ara resulta que els déus d’ESADE, IES and company, estan organitzant seminaris i cursos per a detectar i gestionar la crisi i tornen a pontificar i a treure pit per dir-nos que els pobres desgraciats que anem pel món sense master som uns pàries desgraciats que tenim el cap de suro i tot ho fotem malament; és a dir, foten negoci amb el seu prropi crispell i de passada en diuen que nosaltres no en sabem. Doncs mira que bé!

No sóc savi, més aviat al contrari; però sóc vell (amb ve de València). Fa anys, quan era jove i ple d’esperit lluitador i fins i tot ambiciós, anava a cursets per fer-me un “executiu agressiu”. Recordo com si fos ara que un pollastre encorbatat amb master d’ESADE, que tenia un càrrec a IBM, era el ponent en un curs de gestió de personal. El guapo d’IBM, ens va dir, cofoi, que a IBM Espanya no havien despatxat mai cap empleat fix, gràcies a la bona gestió: formació, control, motivació, etcètera i els de les empreses del pobre món dels gestors lleganyosos, ho fèiem tot al ravés i per això hi havia conflictes laborals. Al cap d’un parell de mesos, vaig superar el meu complex d’analfarruc, quan vaig llegir que IBM Espanya acomiadava a 650 empleats i tenia un conflicte social de trenta parells de testicles. Acostumava a demanar el telèfon dels ponents i, ple de mala bava, vaig trucar a l’espavilat amb agulla d’or a la corbata del curset. Varen informar-me que ja no treballava al departament de personal: l’havien ascendit a gerent de negociat. Doncs mira que bé!

Aquests senyors de les escoles de negocis (això d’”escola de negoci” està mal dit, haurien de dir: “el negoci de l’escola”). Han convertir l’economia, que és un ciencia, en un art, una cosa abstracte on a vegades 2 + 2 fan 3 o 7 i poquíssimes vegades 4. Al mateix temps, dirigir un grup de persones (empreses) que és una qüestió abstracte, gairebé un art, per ells és una ciencia, per la que tenen fórmules i receptes magistrals perfectes i tots els que els copiem sóm idiotes. Doncs mira que bé!

Algú hauria de demanar-los responsabilitats, perquè als pobres i desagraïts ciutadans, 2 + 2 moltes vegades ens surt menys 1, amb sort 3, mai ens dóna 4.

Doncs mira que bé!

Dins de General | Sense comentaris »