A tu, recordant el nostre David
El dia de sant Llorenç d’enguany, a Camprodon, vaig sortir al jardí quan tu ja eres a dormir. Després, abans d’anar al llit, vaig anotar això a la llibreta verda:
Aquets dies, surten a tatxonar el cel els estels més brillants de tot l’any. I, en mig de tots, un de petit. Una espurna del nostre amor el va encendre i Déu el va voler en el cel. És molt petit, però és nostre per sempre i serà etern.
T’estimo.
5 de Setembre, 2008 - 17:22
Aquest agost, jo també he estat a Camprodon: No tinc jardí però si una terrassa molt bonica sobre el riu. ja veus estàvem ben a prop.
8 de Setembre, 2008 - 18:21
Carme, puntualitzo: no és un jardi, és un “jardinet”. Celebro que compartim gust pel Ripollés; nosaltres fa més de trenta anys que hi enem, és la nostra segona casa.
22 de Setembre, 2008 - 17:37
Una abraçada i cap paraula, Joan