A tu, recordant el nostre David

El dia de sant Llorenç d’enguany, a Camprodon, vaig sortir al jardí quan tu ja eres a dormir. Després, abans d’anar al llit, vaig anotar això a la llibreta verda: 

Aquets dies, surten a tatxonar el cel els estels més brillants de tot l’any. I, en mig de tots, un de petit. Una espurna del nostre amor el va encendre i Déu el va voler en el cel. És molt petit, però és nostre per sempre i serà etern.
T’estimo.

3 comentaris a l'entrada “A tu, recordant el nostre David”

  1. carmerosanas ha dit:

    Aquest agost, jo també he estat a Camprodon: No tinc jardí però si una terrassa molt bonica sobre el riu. ja veus estàvem ben a prop.

  2. Joan ha dit:

    Carme, puntualitzo: no és un jardi, és un “jardinet”. Celebro que compartim gust pel Ripollés; nosaltres fa més de trenta anys que hi enem, és la nostra segona casa.

  3. Muriel ha dit:

    Una abraçada i cap paraula, Joan

Pots deixar un comentari

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image