Ho sé.

Però els llocs hi són, sobre tot hi són les persones on agafar-se. Tota la gent que t’estima, la família, els amics, fins i tot els quatre blocaires una mica sonats que es fan amics a distància.

Els llocs hi són, allò que és difícil és veure’ls, creure que són prou forts, prou segurs i provar-ho. Això ja sé que és difícil, pe`ro no impossible.

I deixar d’escriure no va pas bé per remuntar… si hauries d’escriure més que mai. Deixar-te anar amb els teus pensaments siguin com siguin… No sé si aquí al blog, però amb paper i llapis, si, només per a tu mateix o per a algú de confiança.

Amb les disculpres necessàries si em fico allà on no em demanen o si equivoco el sentit de la teva caiguda.