http://cat.bloctum.com/jcomellas/2007/12/10/serenitat/ Bloc personal Sat, 22 Nov 2008 18:39:04 +0000 http://wordpress.org/?v=2.3.3 http://cat.bloctum.com/jcomellas/2007/12/10/serenitat/#comment-36 Carme Wed, 12 Dec 2007 09:52:05 +0000 http://cat.bloctum.com/jcomellas/2007/12/10/serenitat/#comment-36 I que n'és de bonic poder ser una mica fleuma! sobretot amb les coses agradables. I que n’és de bonic poder ser una mica fleuma! sobretot amb les coses agradables.

]]> http://cat.bloctum.com/jcomellas/2007/12/10/serenitat/#comment-35 Joan Tue, 11 Dec 2007 11:42:58 +0000 http://cat.bloctum.com/jcomellas/2007/12/10/serenitat/#comment-35 Tens raó, Carme. I la meva plorenera és perquè sóc un fleuma, però també es veritat que la vida m'ha donat garrotades i quan plouen les bastonades no tens temps de plorar. Tens raó, Carme. I la meva plorenera és perquè sóc un fleuma, però també es veritat que la vida m’ha donat garrotades i quan plouen les bastonades no tens temps de plorar.

]]> http://cat.bloctum.com/jcomellas/2007/12/10/serenitat/#comment-34 carmerosanas Mon, 10 Dec 2007 20:45:20 +0000 http://cat.bloctum.com/jcomellas/2007/12/10/serenitat/#comment-34 Ah! i després del meu comentari no em queda ltra cosa que desitjar-te que puguis plorar escoltant el Virolai durant molt i molts anys! Jo també m'emociono molt fàcilment, però no sempre amb les coses més dures o importants, a vegades la dificultat fa que et sobreposis i a vegades ens passem en la seenitat. Ah! i després del meu comentari no em queda ltra cosa que desitjar-te que puguis plorar escoltant el Virolai durant molt i molts anys! Jo també m’emociono molt fàcilment, però no sempre amb les coses més dures o importants, a vegades la dificultat fa que et sobreposis i a vegades ens passem en la seenitat.

]]> http://cat.bloctum.com/jcomellas/2007/12/10/serenitat/#comment-33 carmerosanas Mon, 10 Dec 2007 20:43:26 +0000 http://cat.bloctum.com/jcomellas/2007/12/10/serenitat/#comment-33 M'he adonat, que a base de fer anys i anys, les persones tan grans com la teva mare o la teva tia, sembla que perdin "sensibilitat". No em mal interpretis, vull dir que persones que fa uns anys es preocupaven pels altres, pels fills, pels germans mica en mica, i sense que ens n'adonem, es van tancant en elles mateixes, com si res d'exterior pogués trasbalsar-los. Perdona, no sé si és el cas de la teva mare, només parlo de la meva experiència amb pares, sogres i ties que ja no hi són i que van fer una evolució d'aquest tipus. No sé si és casualitat que em toquessin tots a prop meu o és que és una mica habitual. M’he adonat, que a base de fer anys i anys, les persones tan grans com la teva mare o la teva tia, sembla que perdin “sensibilitat”. No em mal interpretis, vull dir que persones que fa uns anys es preocupaven pels altres, pels fills, pels germans mica en mica, i sense que ens n’adonem, es van tancant en elles mateixes, com si res d’exterior pogués trasbalsar-los. Perdona, no sé si és el cas de la teva mare, només parlo de la meva experiència amb pares, sogres i ties que ja no hi són i que van fer una evolució d’aquest tipus. No sé si és casualitat que em toquessin tots a prop meu o és que és una mica habitual.

]]>