Bloc Comellas

Bloc personal de Joan Comellas

Arxius per December, 2007

Nit d’esperança

Enviat per J.Comellas el dia 21st December 2007

Una dona infantant i el miracle es torna a repetir. Aquest nen, que en algun lloc del món està naixent ara mateix, és la nostra esperança.

Dins de General | 1 comentari »

La llei de la memòria històrica

Enviat per J.Comellas el dia 16th December 2007

Aquesta llei de la memòria històrica, que no ha agradat a ningú per raons ben diferents, sembla que un dels seus objectius és rescatar de l’oblit les il·legalitats franquistes, a les víctimes de la guerra i de les posteriors represàlies.  El poble català sencer, amb llurs drets, en va ésser una de les grans víctimes.  

Ves per on, però, aquesta memòria històrica és desmemoriada quan oblida que en Franco no va inventar la persecució dels drets dels catalans. El que posà en marxa aquesta atrocitat va ser el primer Borbó, en Felip V. Des d’aleshores, la nefasta nissaga dels borbons no ha parat de perseguir-nos; tots els reis borbons, un a un s’han fet seva aquesta fòbia. En Franco es va limitar a copiar l’estratègia i a perfeccionar-ne la tècnica; senzillament aplicava el principi borbònic del genocidi de la nacionalitat catalana. El primer Borbó es coronà trencant el seu jurament constitucional per fer valer la raó d’una conquesta militar. L’últim Borbó ens el va imposar en Franco, també després que aquest darrer s’hagués revelat contra la legalitat per les armes. En Joan Carles de Borbó, va jurar fidelitat al cabdill Franco i als principis generals del  Movimiento i que jo sàpiga no se n’ha retractat mai.   Aquesta memòria històrica és ben feble, el jurament de l’actual monarca de fidelitat al règim il·legal i repressor i a la persona d’en Franco, es va celebrar solemnement a les Corts franquistes el 1966 o 1967; jo ho recordo perfectament, en aquella època estava fent la mili.  Ara que en virtut d’aquesta llei s’estan retirant els símbols franquistes, seria el moment de treure’ls tots

Dins de General | Sense comentaris »

El metro de París i el sentit de l’humor

Enviat per J.Comellas el dia 13th December 2007

No m’agrada viatjar, ho sento. Sóc un rara avis, ja ho sé.

Si és que algú llegeix aquesta reflexió, segurament  la meva manifestació li haurà provocat escàndol i el possible llegidor/a mai més tornarà al meu bloc; em sap greu, però no puc fer-hi més: els viatges em fan mandra, són incòmodes, deixo de fer el que m’agrada, m’ho passo malament, m’horroritzen.

La gent intel·ligent i culta, viatja, o li agrada viatjar. Hi ha aquella frase, em sembla que d’en Pla, que per referir-se algú amb cultura parla d’un home “viatjat”; està clar que jo no estic inclòs en aquest grup de població.

Que consti que la muntanya em torna boig i que al llarg de la vida n’he feta bastant i he anat per la majoria de serralades catalanes; també als Pirineus d’Aragó; als Picos de Europa i fins i tot els Alps, però això no ho considero viatjar. Fer deu o vint quilòmetres a peu per la natura és una altra història, molt allunyada del concepte, generalment acceptat, de “viatjar”. Fer quilòmetres… conèixer gent, cultures, altres ciutats… trens, avions, cotxe, hotels… m’horroritza. I com que ho faig a disgust,  ho faig malament i em surt malament.

La meva dona m’ha estat pregant trenta anys d’anar a París. L’any passat hi varem anar. M’havia mentalitzat per tenir una actitud positiva: ella s’ho mereix. El primer dia, en el metro, ens varen fotre la bossa. Us juro que les comissaries de París són tan depriments i sòrdides com les de qualsevol altre lloc del món i els gendarmes força menys trempats que els mossos d’esquadra. El viatge era car i perdre tots els diners i la documentació en un robatori a primera hora del primer dia i, a sobre, sacrificar un matí sencer a dins d’una comissaria, us juro que és d’un patetisme astrològic.

La gent em diu: “Això us podia passar aquí, a casa nostra”. Sí, sí, ja ho sé, però m’ha passat a París… “Encara podeu estar contents que no us varen fer mal”. Sí, sí, moltes gràcies!…, “Però, després, us ho vareu passar bé, oi?”. Sí, sí, de conya, tu!…

Algú pot pensar que sempre escric en negatiu. No és veritat, aquesta reflexió està feta amb bon humor; estic content: ja he anat a París i de moment no he de tornar-hi. 

Dins de General | 1 comentari »

Günter Grass, el trampós

Enviat per J.Comellas el dia 11th December 2007

Acabo de llegir d’aquest autor “Tot pelant la ceba”. Hi explica la seva biografia des de la infantesa fins la publicació del seu primer llibre important, “El tambor de llauna”, sobre l’any 1958, quan ell en tenia 31. Atès que ja ha complert els 80, vol dir que ha fet memòria només d’una part de la seva vida.           

El llibre comença bé i l’estil és molt bo, però cap al final fa trampa de forma descarada i barroera. Està clar que va escriure’l només per explicar i justificar el seu passat a la Wafen-SS (abans que no ho esbombés la premsa) i que la resta no l’interessava ni un borrall. A mi això m’és igual; pot escriure el llibre pel que li doni la gana i dir-hi tantes mentides com li passi pel nas, perquè al cap i la fi jo compro un producte literari i com a tal n’espero un resultat literari. Li perdono totes les mitges veritats, oblits i mentides, però el que resulta imperdonable és que prengui el pèl al lector amb uns impresentables darrers capítols, especialment l’últim, escrits estil arranca-naps, de pressa i malament.  

De les coses que explica en Josep Pla, per exemple a “Quadern gris”, me’n crec la meitat. Igual em passa amb les memòries d’en Josep M. de Sagarra, que són sensacionals, però que estant passades pel sedàs de la seva subjectivitat i la seva imaginació d’escriptor genial. Un altre llibre meu de capçalera són les memòries del baró René de Chateaubriand (“Memòries d’ultratomba”) i segons els historiadors la meitat de les situacions són imaginades i moltes dates no concorden. Molt bé, i què? La veritat objectiva miraré de trobar-la en un llibre d’història. Estic parlant de tres obres literàries universals que a mi, com a lector, m’interessen des del punt de vista de l’escriptor. Estan ben construïdes i llegir-les és una delícia; diria que són literàriament honestes. Ni comparació amb l’estafa d’en Günter Grass. 

Quedi clar que no ho dic pensant que en Grass ha amagat el seu passat de SS i per les tones d’hipocresia que ha abocat a la seva actuació política, perquè com a lector tant em fa. En Pla era un poca-solta, en Victor Hugo un miserable que obligava les criades de quinze anys a masturbar-lo i ningú discuteix la seva obra literària. El problema que denuncio és que en Günter Grass és, literàriament, un trampós, un estafador.      

Dins de General | 1 comentari »

Serenitat

Enviat per J.Comellas el dia 10th December 2007

Fa un mes que va morir la meva tia Pepeta, de Cardedeu; tenia 97 anys. La meva cosina em va trucar perquè ho digués a la meva mare, que en té 90. Li vaig començar per dir que havien ingressat a la tia. Em va tallar en sec: “És morta?” Després amb el mateix to controlat comentà: “Era la germana que més m’estimava”. Eren set germans i la meva mare la més petita.

A l’enterrament tampoc deixà anar cap llàgrima. Què els passava pel cap a ella i a l’altra germana que encara és viva i en té 94? A mi aquesta fredor, que la gent en diu serenitat, m’angoixa. És clar que jo ploro escoltant el Virolai.

Dins de General | 4 comentaris »