Enola Gay i Littel Boy
Fa pocs dies moria als EE.UU., a l’edat de 92 anys, l’expilot militar Paul Tibbets. Va ser el comandant del bombarder B-29, que el 6 d’agost de 1945 va tirar la bomba atòmica a Hirosima. Havia batejat l’avió amb el nom de la seva mare, Enola Gay. Al giny atòmic l’anomenaven Littel Boy. Tres dies més tard, el 9, llençaren una segona bomba sobre Negasaki; són els dos únics artefactes atòmics que s’han utilitzat amb fins bèl·lics. Actualment, Enola Gay, està completament reconstruït i s’exhibeix al museu de l’aeroport de Washington. Per la seva part, Tibbets, es mostrà sempre orgullós de la seva participació en el bombardeig i diu que mai va tenir remordiments; tot al contrari, va arribar a fer-se un anagrama amb el bolet atòmic. Littel Boy, en segons, va destruir completament Hirosima; una ciutat el doble de gran que les nostres actuals Mataró, Reus, Girona o Tarragona. En l’explosió, varen morir de forma directa 120.000 persones i va fer 70.000 ferits. Amb el temps, moriren, suman el dos bombardejos, unes altres 400.000 persones com a conseqüència de la radiació. Entre les dos ciutats, el nombre total de víctimes es calcula en unes 670.000! Una xifra més: avui es pot fabricar una bomba 100 vegades més potent que Littel Boy. S’explica això a les escoles?
Que jo recordi ara mateix, tenen la bomba atòmica els EE.UU., Rússia, Ucrania, Anglaterra, França, Xina, Israel, India i Pakistan. Està en camí de tenir-la Iran i provablement Corea de Nord; també l’Hugo Chávez ha dit que vol entrar-hi. Cada vegada és més fàcil adquirir la tecnologia i els mitjans necessàris per a la seva fabricació.
Posar-li Littel Boy a la bomba; el nom de la mare a l’avió; fer-se un pin amb el bolet atòmic; la bomba en mans de fanàtics de dretes, d’esquerres, de fonamentalistes religiosos i d’individus com en Musharraf; no sé… Potser que ens ho fem mirar.