Bloc Comellas

Abans els metges no tenien a l’abast estadístiques ni mitjans tècnics per a contrastar la informació del malalt, amb la qual cosa per emetre un diagnòstic s’havien de refiar de la seva experiència, intuïció o habilitat per a treure conclusions de la simple observació del pacient; és el que se’n deia “ull clínic”. El fotut era quan fallava l’ull clínic. Avui dia d’ull clínic res. Res de res. La informació objectiva, els mitjans tècnics i finalment l’estadística, determinen el diagnòstic. Ara estàs fotut si estàs fora de l’estadística; és a dir, quan tothom té febre i tu no. Només era un 1 per cent! Però si ets a dins d’aquest 1, per a tu l’estadística és el 100 per cent; el gran ull clínic de l’estadística ha fallat.  

Hem d’agrair als metges veterans l’esforç i la professionalitat de fer un bon us de l’ull clínic i també hem d’agrair a la ciència els mitjans actuals. Malgrat tot, jo reclamo als metges que, si ja no poden refiar-se de l’ull clínic, que em sembla bé, utilitzin el sentit comú i practiquin les relacions humanes. Vull dir que en lloc de mirar-se tant la radiografia, de tant en tant em mirin la cara i em preguntin coses fora de la estadística. Per exemple “com se troba?”, que no és el mateix a dir “li fa mal aquí?”. Quan parles amb un metge estadístic la conversa és: quants anys té? fuma? l’han operat mai? té al·lèrgia algun medicament? etc. Home, per això em dónes un qüestionari i no cal que vingui a fer tropecientas hores de cua a la consulta! Ja te’l faré arribar per e-mail. Una filla meva és infermera i recordo que quan estudiava em va explicar que, donant una injecció, un metge li va dir: “senyoreta, recordi que darrere d’aquest cul hi ha una persona!” 

I que consti que no ho dic pel meu metge actual, que em mira més la cara que la ferida (és a dir, el cul). Diferent va ser el traumatòleg que em va atendre l’any passat de la fractura del cap de l’húmer, que es va mirar la radiografia parlant pel mòbil; quan va acabar, de parlar pel mòbil, va fer el diagnòstic mirant-se la seva ajudanta, que tenia  cara d’aprenenta de metge-estadístic, i després, mirant-se l’auxiliar d’infermeria em va receptar uns calmants perquè estadísticament m’havia de fer mal. 

Aquesta entrada fou publicada el Dimarts, 06/11/2007 (13:30) i està arxivada dins General. Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0. Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.