Sóc viu
Sé que sóc viu, perquè rebo l’estimació i la companyia de la meva dona, fills, família i amics(gues) i sé que sóc viu perquè em fot mal. I perquè sovint tinc ganes de plorar. I també perquè tinc ganes de tornar a escriure, tot i que el corc no ha cessat, ans el contrari. Per tot plegat sé que sóc viu.
31 de Octubre, 2007 - 16:48
Primera de totes: me n’alegro i no saps com!
Però segona: Joan, tu ets un pedaç d’escriptor! Mira quin text tan curt i alhora tan poètic, rítmic, preciós i transmissor de tantes coses belles… que t’ha sortit.
I tercera: d’aquest bloc en sortirà un llibre d’assaig!