L’alzheimer
Ahir vaig escriure una reflexió molt crítica i dura sobre en Pasqual Maragall. Avui els diaris publiquen, ho ha anunciat ell mateix, que en Maragall pateix alzheimer. Conec la malaltia, el meu pare en va morir. Avui he esborrat la reflexió d’ahir, no pas perquè no cregui just el que deia, ni perquè volgui rectificar; tornaria a dir el mateix i la meva opinió d’en Maragall no ha canviat, però com a persona crec que ara necessita el nostre més estricte respecte i si més no, silenci. El record dels darrers sis anys del meu pare, especialment els últims tres, són massa frepants per a mi.
Li desitjo sincerament tota la sort del món.
23 de Octubre, 2007 - 10:38
Doncs gràcies per retirar el comentari. No sóc pas marasgallista, no et pensis, sinó que també he viscut de prop l’Alzheimer amb la meva mare. I estic totalment d’acord amb tu. Ara mereix el nostr respecte i el nostre recolzament. I malgrat tot m’alegro que hagi estripat el carnet del PSC. Més val tard que mai!
Carme