Bloc Comellas

No sóc espanyol, perquè als espanyols no els cal justificar-se per parlar la seva llengua en públic i poden viure en el seu país parlant només la seva llengua. No sóc espanyol per què als espanyols  no els cal reivindicar la seva cultura dins del seu propi país.

La meva nació va ser conquerida i ocupada pels espanyols i per aquesta raó tinc l’obligació de conèixer el castellà i de respectar la bandera que porta els mateixos colors que la d’en Franco. Per imperatiu legal he de complir les lleis que s’aproven al parlament espanyol i els decrets i normes del govern sorgit d’aquell parlament, també he de respectar la Corona com institució, la persona del rei i tot la seva família. 

Però no sóc espanyol i no em sento representat ni per la seva bandera ni per cap de les seves institucions. Considero els Borbons una família hostil al meu país; el mateix rei menysprea la nostra història i insulta el meu propi record i la meva intel·ligència quan diu, per desconeixement o per insidia, que el català mai ha estat perseguit a Catalunya. Espanya no sols ens va ocupar militarment, també històricament ens ha reprimit per les armes, exercint una descarada opressió política, social, econòmica i cultural, maltractant-nos i vexant-nos. Mentre les institucions catalanes han fet possible la democràcia a Espanya en el darrer quart de segle, a nosaltres els espanyols ens priven de la democràcia.

No hi ha democràcia en un país on el poble no pot decidir lliurament el seu futur. La falta de democràcia en la Catalunya espanyola es posa en evidencia quan el noranta per cents dels seu representants aproven una llei, el poble la referenda en un plebiscit popular, però aleshores cal que un parlament de diputats no catalans hi passi el ribot i uns senyors amb toga —no escollits pel poble català— tenen el poder de retallar o anul·lar. Al mateix temps, a totes les institucions espanyoles no democràtiques, els és permès de qüestionar-la (fins i tot l’església), amb la complaença dels grans partits estatals, i el Defensor del Poble (?) impugnar aquesta llei que és sorgida del poble i per tant la seva decisió és en contra del poble. Per acabar de deixar clara la falta de respecte a la voluntat popular, l’escarransit estatut que vol ser aquesta frustrada llei (burlat, rebaixat, retallat i qüestionat), el govern d’Espanya no el compleix en els seus mínim, passant-se’l per la sola de la sabata.

Reflexió a part mereix l’església espanyola, que s’ha apuntat al carro de l’anticatalanisme en el seu constant camí cap a l’extrema dreta, amb el silenci traïdor i covard de la majoria dels bisbes catalans. Ho dic des de l’autoritat que em confereix ser cristià, catòlic i formar part d’aquesta església.

Sóc d’Espanya i per això he de complir, i compleixo amb lleialtat legal, les seves lleis, però no sóc espanyol i per això tant se me’n foten les seleccions esportives espanyoles, els triomfs d’en Fernando Alonso, el premi Cervantes, la Real Academia Espanyola, els Reis Catalòlics, el toro d’Osborne, el prestigi d’Espanya i la mare que ho va parir.

Aquesta entrada fou publicada el Dilluns, 24/09/2007 (21:11) i està arxivada dins General. Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0. Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.