Bloc Comellas

Dissabte varem sopar plegats. Érem el clan Comellas-Blanchart: els nostres fills, les nores, el gendre i els néts, total onze; no hi era la meva mare que no està per a sopars. No és pas excepcional fer àpats en família; a casa sempre hi ha gent, ara un, ara l’altre, però tots plegats es força difícil perquè els horaris, la feina, fins i tot el transport públic impedeix sovint aplegar-nos. A fora al pati s’estava d’allò més bé i després de sopar la gent va anar abandonant el seu lloc a la taula i s’acostà on érem la meva dona i jo, ajuntant-nos tots en un espai reduït. La Núria va passar-me l’Aniol que se li adormia en els braços; es quedà clapat del tot a la meva falda. En Marçal, que és un argent viu, jugava amb sorra: «Avi! Mira, la “iuna”», «ui, sí! La lluna, que maca, eh?» La gent parlava distesament, sense fer gaire xerinola. Els somriures i les complicitats, però, lliscaven contínuament per la conversa. Ens entenem, hi ha unió. No sempre ha estat així, al llarg dels anys també hi ha hagut tensions, algunes terribles, però sortosament totes s’han clos amb una abraçada i a voltes amb llàgrimes als ulls.   

El mes de febrer de 1964 la rossa i jo ens varem agafar les mans per primera vegada (fa més de quaranta-tres anys!). Érem molt joves. La Montserrat era una noia guapíssima i amb molta personalitat. Jo em pentinava amb clenxa a l’esquerra i pesava divuit quilos menys, teníem dinou anys. Suposo que feia fred perquè portàvem abric. Sense adonar-nos-en, allí, en aquell moment, fundàvem el clan. En aquest quaranta i tants anys ens ha passat de tot, podríem escriure’n un llibre o una sèrie per a la televisió.

El dissabte al vespre era feliç; semblava que el món s’hagués aturat al meu voltant: la rossa, jo i el nostre clan. Hi ha moments a la vida que t’agradaria atrapar el temps, aturar-lo i deixar-ho tot tal com està. No és possible: la vida avança sense parar i als nostres, i a nosaltres, demà ens passaran coses.

És bonic ser d’un clan.

Aquesta entrada fou publicada el Dimecres, 05/09/2007 (14:06) i està arxivada dins General. Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0. Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.