Bloc Comellas

La premsa, i especialment la televisió pública (la que paguem els catalans), ha fet una gran difusió de l’aniversari de la mort de la princesa Diana i ens han cantat les excelències d’aquesta dona; és lògic, els seus mèrits són molts: va néixer en una de les millors famílies d’Anglaterra;  es va casar amb estequirot poca-solta  perquè era príncep;  somreia girant el cap; no fotia ni brot; de tant en tant es deixava fotografiar amb un negret a la falda; va tenir uns afers sentimentals amb un guardespatlles, el profe de gimnàs i d’altres, és a dir, follava amb qui se li fotia per davant perquè l’estequirot li fotia banyes amb una altra aristòcrata amb cara de cavall i, finalment, un dia que va anar sopar amb un ligue carregat de duros, es va fotre una pinya impresionant perquè el conductor anava tan trompa com ells. Jo crec que els mèrits perquè els catalans l’admirem són molts, sobretot si afegim que era amiga (estiuejaven  plegats) de la família reial espanyola. Un altra gran i emotiu desplegament informatiu per la mort del maleguanyat jugador de futbol del Sevilla Anotnio Puerta. No té tants mèrits com la Di però Déu n’hi do: va morir d’un atac de cor treballant i, compta!, en directe! A més a més era espanyol i jugava a futbol. Res a veure amb en Xirinacs; la televisió i resta de mitjans públics hi han passat de puntetes. És clar! Tot el que ha fet el mossèn es només dedicar tota una vida de lluita pacífica a favor de Catalunya i dels drets humans; ha escrit artícles i llibres d’una certa noterietat i ha estat un pensador lliure, sensat i valent, però per sobre de tot ha sigut un  líder catalanista que ha volgut dedicar la vida, i fins i tot la mort, a Catalunya. En el fons, no era més que un pobre vell malalt, tossut, lluitador irreductible, havia estudiat dues o tres carreres, últimament s’havia doctorat en filosofia i la llicenciatura la va fer amb matrícula en tots el cursos, era capellà i no es va llunyar mai de Déu però va diexar l’església perquè no estava d’acord amb una jerarquia que marginava els homsexuals, les mares solteres, els capellans casats i per la seva política en el tercer món: un sonat! I, és clar, del tema de Catalunya ja se’n preocupa molta gent (en tenim tants com ell!). Ens donen, fins a la sacietat, lady Di i el malaguanyat Antonio Puerta, panem et circenses, que cony més volem? Mai més ben gastats els diners públics (els de tots; també els meus).

Aquesta entrada fou publicada el Diumenge, 02/09/2007 (11:15) i està arxivada dins General. Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0. Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.