Por a la mort
Tinc a sobre un problema greu, seriós. Comentant-li ahir a una persona del meu entorn íntim, em preguntà si jo m’havia de morir algun dia. És clar, com tothom. Aleshores em preguntà si la idea de morir-me m’angoixava. Li vaig dir que no, gens. Doncs si la mort, que és el més greu que pot passar-te, no t’angoixa, per què et preocupes per aquest problema que és menys greu que morir-se? No m’ha convençut del tot, però m’ha fet reflexionar. Sabem des de petits que ens hem de morir i amb els anys ho anem assumint per inevitable i perquè ho compartim amb la resta de la humanitat; això és diferent, no tinc tota la vida per elaborar-ho ni li passa a la resta dels mortals. Santa Teresa deia (més o menys): “Si la cosa tiene remedio ¿Porqué preocuparse? y si no lo tiene ¿Porqué preocuparse también?” Em costa, no ho tinc clar; jo no sóc cap místic ni tinc la fortalesa carmelitana i tampoc he sentit la vocació de sant.
5 de Setembre, 2007 - 20:45
Por i mort, dos conceptes amb que un/a difícilment pot conviure.
Sempre m’ha “acompanyat” molt escoltar la cançó de Lluís Llach I si canto trist quan penso en aquests temes.