Per començar
Encara estic afectat per la mort d’en Xirinacs. De qualsevol altre, podriem arribar a pensar que és un acte de covardia: evidar-se, fugir, acabar… D’ell no. Ha demostrat la seva capacitat de sacrifici, la seva lluita, la seva constància, moltes vegades en solitud i imcomprés, a contra-corrent. És trist el nostre país. Perdem la identitat, els drets nacionales pas a pas. A cada bugada perdem un llençol, com dic. En Xirinacs, patriota de pedra picada, mor en un acte de reinvindicació nacional i el president Montilla avui ha dit que estem massa obsesionats amb la nostra identitat, que hi perdem massa energia i que ens intal·lem en la comditat de donar sempre la culpa als altres. Decididament en Montilla no és el meu president.
24 de Agost, 2007 - 8:41
En el meu cas tampoc m’identifico amb ell.. i crec que som molts.
Endevant amb el bloc.
Salutacions,
29 de Agost, 2007 - 11:17
Per descontat ni el meu tampoc ni cap del dos titelles que li donan suport.
29 de Agost, 2007 - 11:20
Per descontat tampoc es el meu( ni de bon tros) ni cap del dos titelles que li donen suport. Una abraçada.
2 de Setembre, 2007 - 23:25
Hola Joan, he trobat el teu bloc a través del Bloctum. com i com que he vist que la teva darrera entrada parlava de Xirinacs, he vingut a visitar-te. Jo també estic afectada per la mort de Xirinacs. Com sempre ens ha desconcertat a tots, fins i tot en la maemnra de morir. Acabo de llegir ara el text que va deixar escrit (que només l’havia sentit un cop per la tele i amb presses) a la web de l’Eric Bertran.
Posaré l’enllaç del teu blog al meu i així et llegiré més comodament.
A mi també m’agradaria poder-me dir escriptora, però tampoc en sóc. Escric i escric coses diverses i disperses que potser no són gran cosa, però serveixen per comunicar-me amb els altres blocaires.
Ens veurem aquí, al teu blog de tant en tant.
2 de Setembre, 2007 - 23:26
Ah! I Montilla tampoc és el meu president. Millor dit sovint m’avergonyeix que sigui el president del meu país.
carme