Guió per obra de teatre

          ESCLAT NOCTURN

ACTE I

S’aixeca el teló i sona la música (…), es veu el decora t(cadires i una tauleta) d’un pis (de casa el Ferran) que està trucant a un número de telèfon. Se’l veu una mica atabalat ja que no acaba de trobar el número de telèfon de la –Irene- . Vol comunicar-se amb ella perquè pensa que sabrà alguna cosa del sopar que han de fer aquesta nit al local “Esclat”, de Barcelona, ( el local que han llogat per dur a terme el sopar).  

El Ferran busca el telèfon una mica atabalat i quan per fi el troba, s’asseu a una butaca. Marca el número i espera. 

ESCENA I

(El Ferran, amb cara de preocupat espera. Mentrestant beu un got d’aigua)

FERRAN

Irene?… Hola sóc el Ferran, què tal?

IRENE

Hola, Ferran. Jo bé mira, aquí acabant de corregir unes redaccions…

FERRANTruco per preguntar-te sobre el sopar d’aquesta nit. M’han dit que és al local “Esclat”, oi?

IRENE

Ostres, si! Això del sopar, sí, es farà al local “Esclat”. És un local que està a Casp, número 23… no sé si el coneixes…

FERRAN

Ah, sí! Ja m’han dit que és un bon local, diuen que s’hi està bé i que a més és bastant gran, oi?

IRENEDoncs sí, és molt gran i és bastant agradable. L’altre dia que hi vam anar uns quants a veure’l, ens va agradar de seguida. Per cert, l’hora que hauríem d’arribar hauria de ser cap a les nou, però millor que vinguis una mica abans perquè hem de fer allò que vam dir per l’Assumpció, aquella mena de sorpresa. 

FERRANSí, vindré a les vuit i així podrem acabar de preparar-ho tot amb més calma. Si vols truco a la Marta Simón per recordar-li que porti els papers on tots hi vam escriure les nostres aportacions.  IRENED’acord. Em sembla bé, i jo ja avisaré als profes joves, que ells no han firmat encara. 

FERRANMolt bé, doncs així ja està tot el tema del sopar solucionat oi? IRENESí, si, tothom ja sap l’hora i el lloc. Només faltaves tu per saber-ho, perquè com que no vas poder venir ahir al claustre, doncs, jo em vaig oferir per dir-t’ho, però ja veus que sóc molt despistada… (una mica avergonyida, com demanant disculpes). 

FERRANNo et preocupis dona, no passa res. Estàs perdonada (rient amistosament). Parlant dels joves, trobo que els nous us heu adaptat molt bé, i els alumnes sempre estan parlant de vosaltres.  IRENEUi sí, no sé què ha passat que som tan populars.                         FERRANTothom està molt content i els profes també. 

IRENEPotser és que entre tots hi ha molt bon rollo. FERRANDoncs sí, noia. (Rient una mica): O potser és que ho heu après dels professors     veterans. Bé t’haig de deixar perquè me n’haig d’anar a buscar la meva dona. Ens veiem cap a les vuit, doncs?  

IRENESí. Moltes gràcies, Ferran. FERRANDe res dona, que acabis de corregir de gust (riu.) Vinga, adéu. 

IRENEFins després, adéu. S’apaguen els focos dels dos i s’il·lumina el carrer. La música ja no se sent.             Canvi de decorat. ( Decorat del local…. amb lloc per semblar un carrer) 

Apareixen per la platea el Carles i l’ Oscar.  Semblen una mica perduts.. i van buscant el local, mentrestant comenten alguna cosa. ESCENA II 

OSCAR

Escolta, Carles Amigó!  

AMIGÓ

Digues, Oscar Serrano! 

OSCAR

Em sembla que ens hem perdut. Segur que era aquest carrer? Jo no em conec aquesta part, per això em fio de tu, noi! (riu amb ganes). 

AMIGÓ

Sí, és aquest carrer. Casp número 23. Anem una mica més endavant que segur que es veu de lluny (camina mirant a veure si veu el local). 

OSCAR

(L’Oscar el segueix i ja veu de lluny el cartell del local, i diu tot content):Mira, Carles! Ja l’hem trobat, és allà, no el veus? Aquell cartell que diu “local Esclat” i que està il·luminat amb aquelles llums blaves. (Es despista com mirant un aparador). 

AMIGÓ

Ah, sí, és aquest. Anem, que ja arriben el Pere i la Paquita. Oscar, que fas ara? 

OSCAR

Ui, perdona. Què deies? (dissimulant perquè estava mirant una botiga de jocs d’ordinador). 

AMIGÓ

Que veia al Pere i a la Paquita allà, davant del local a punt d’entrar. Què miraves? Aquests jocs? 

OSCAR

Ah, sí. És que n’haig de comprar un pel meu nebot i m’he entretingut, perdona

(ho diu amb entusiasme). 

AMIGÓ

A mi també m’agraden els jocs d’ordinador. En tinc la tira a casa meva i quan puc hi jugo una estona. M’ho passo bé i a més em relaxen.  

OSCAR

No sabia que hi siguessis un aficionat, noi. Jo per relaxar-me m’entretinc amb el “photoshop”  i a més m’ho passo bomba, retocant les fotos de la família, ja saps, sobretot amb aquells familiars tan pesats… és tan divertit! (tot engrescat). 

AMIGÓ

Bé, jo el photoshop no el faig servir gaire però és veritat que és divertit i pots obtenir-ne bons resultats. Ara el que de veritat m’encanta es la play (rient i fent broma): Per cert, millor que anem tirant, que s’està fent tard. Mira, l’Eduard! 

OSCAR

(Riu): Sí, sí anem a saludar-lo. 

Es tanca el foco del carrer i s’il·lumina ja el local. Hi ha 1 o 2 taules amb cadires per que es vegi el local.

ESCENA III 

AMIGÓ I OSCAR

Hola! Eduard. 

MAÑÉS

Hola, com va? (dirigint-se a l’Oscar). 

OSCAR

Mira, aquí amb ganes que comenci el sopar. Que ha arribat algú més?  

MAÑÉS

Sí, el Ferran, la Irene i la Marta ja són dins, preparant aquella sorpresa per l’Assumpció.  

OSCAR

Ostres, doncs vaig a veure què tal van perquè jo també hi haig d’afegir alguna cosa. Fins ara. 

AMIGÓ

Jo també hi vaig, que haig d’acabar la meva part també. Fins després.(L’Oscar i el Carles se’n van per la banda dreta). 

MAÑÉS

Fins després. 

Entren la Paquita i el Pere. Porten beguda i alguna cosa de menjar. Per la banda esquerra. El Pere diu hola i dóna voltes pel local tot observant-lo discretament.

        

         PERE            Hola.           PAQUITA            Hola Eduard, com estàs?                        MAÑÉS            Hola Paquita, mira aquí esperant que arribi el Gilbert i els altres.                        PAQUITAM’ha semblat veure que aparcava per aquí fora. Què, serà divertit no, aquest sopar? A mi m’agrada molt ballar (tota engrescada). 

MAÑÉS

Ui, jo prefereixo parlar i veure com ballen els altres. M’han dit que l’han preparat molt bé aquest sopar, que tothom hi ha col·laborat molt i que estan molt contents. 

PAQUITA

Sí, els professors joves hi entenen molt d’aquestes coses, com has pogut veure. Nosaltres em sembla que ens és més fàcil portar el menjar i parlar en canvi ells dominen tot aquesta tecnologia que ni jo m’hi entenc (intentant fer gràcia).  Ei Pere, observant, eh! Que opines…? 

PERE

Que com deia Sòfocles, “Hi ha moltes coses misterioses (amb un boli pica a sobre una de les taules perquè parlen Paquita i Eduard i no l’escolten), però cap com l’home”. 

Entren pel passadís, la Mònica, i el Salva. Mentre caminen pel passadís, de pressa, de lluny ja saluden a la Paquita i a l’Eduard.

ESCENA IV 

SALVA

Hola! (tot avançant fins a les escales per pujar). 

MÒNICA

Hola.

         PAQUITA            Ai! Hola Mònica, hola Salva.           

SALVA

Què tal? Hem portat menjar i discs per ballar. Que heu vist a algun organitzador? És que hem de deixar això que hem portat i com que ella va dir que s’encarregaria del menjar. 

PAQUITA

Ui, si que aneu carregats! Són per allà dins amb la Marta acabant de preparar-ho tot. Mònica, sí que vas mudada. Et queda molt bé aquest color. 

MÒNICA

Moltes gràcies Paquita. Com que és una ocasió especial he pensat que aquest vestit que em vaig comprar estaria bé posar-me’l pel sopar.              

MÒNICA Bé anem a portar a això a dins, que ja no puc més. MAÑÉS

( Es dirigeix al Salva):Els discs doneu-los al Carles o a l’Oscar, que ells controlen tot el tema de música i l’ambient per la festa.

SALVA

D’acord, anem. Fins després. 

MAÑÉS

Espereu-me, que jo també us hi acompanyo. 

PERE

(Senyalant al públic):  “L’home és un món en petit”. Demòcrit. (Fosc). 

ESCENA V  (Entren Irene, Marta i més tard Ferran. Marta porta uns papers que ensenya a la Irene. Seuen a les cadires). 

MARTA

Irene, encara falten per escriure-hi el Salva i la Mònica. Saps quan vindran? 

IRENE

Doncs, ja haurien d’haver arribat. Fa un moment la Mònica m’ha enviat un missatge al mòbil dient-me que ja eren per aquí. 

MARTA

D’acord. Escolta, pots mirar un moment aquests papers, és que això que han escrit el Carles i l’Alícia, no ho entenc.  

IRENE

A veure… ah, sí! És aquella broma que volíem posar-li, te’n recordes? 

MARTA

Sí, ja ho veig. (Ha sentit un soroll i mira cap a la dreta). Mira, ja són aquí. 

Entren, el Salva i la Mònica, porten bosses penjades als braços i una safata cada un amb tassetes per tallats.

SALVA

Hola, Irene! Mira, et portem el que ens vas manar… (rient amb broma i fa com una reverència de broma). 

IRENE

Hola, Salva; hola, Mònica! Què és això?!!! (mirant unes safates que porten plenes de tassetes).  

SALVA

         Oh noia, els talladets.             IRENEOstres nois, us heu passat, moltes gràcies! (contenta i engrescada).Nena, que guapa!… (la mira fascinada). Heu trucat al Dani?  

MÒNICA

Si, l’hem trucat abans de sortir de casa. Diu que ja vindrà. 

IRENE

Ah, d’acord, és que com que havia de portar aquelles fotos que tenia, doncs ja patia per si no les portava. 

MÒNICA

No pateixis, dona! (com dient que no sigui tan patidora). Que encara esteu enfeinats amb això de l’Assumpció? Si vols, començo a preparar la taula i a arreglar una mica la decoració del menjar. 

IRENE

Ai, moltes gràcies. Pots esperar un moment que acabem de mirar aquests papers?  

MÒNICA

Sí, tranquil·la. Has vist els discs que hem portat? El Salva els ha anat a donar al Carles.  IRENEAi!! Espero que hagi portat aquell que està guai, aquell tan xulo. Ens ho passarem bé, eh? (engrescada).

MÒNICA

I tant! (com dient que això serà una “super” festa). Bé, sobretot algunes persones que jo em sé s’ho passaran molt bé, no Irene? (fent-li una indirecta i somrient). 

IRENE

(Riu): Què vols dir? Aquell parell? 

MÒNICA

Sí, aquell parell i… Bé, he sentit, corren rumors, diuen… els alumnes, eh… que algú i tu esteu fent-vos molt amics… (mirant-la amb cara de dir, ja m’entens).             IRENEJo? Veuen visions.  

MARTA         Ei, l’altre dia en vaig sentir un que deia que estaves molt bona.             IRENEAi, va, no sé perquè es fixen tant amb mi…  

MARTA

Ah, i tu Mònica, diuen que tu i el Salva, ui ui ui… 

MÒNICA

Sí home! L’altre dia també em van preguntar si estava amb el Dani… 

FERRAN

I a mi amb qui m’aparellen? Amb la Violant, amb la Paquita, amb la secretària…          No en feu cas! IRENEImaginacions d’adolescents. Però, els de primer segur que no són, són tan       monos…   (tot molt ràpid, tallant-se)

Final escena V, Irene i Mònica marxen cap a buscar el Carles. La Marta i el Ferran parlen i després se’n van. Entra el Ferran i es posa a parlar amb la Marta, a la taula.

MARTAFerran, això ja està. Ara hauríem d’anar a buscar al Pere i a la Paquita, que encara falten per firmar. 

FERRAN D’acord. Què et sembla, aquesta foto? Jo crec que està molt bé, oi? MARTASí. Va, la posem?  

(Entra la Violant, follon).

VIOLANTEi, nois, què feu? Oh! que bé que ha quedat. Espera, per què no la posem aquí…?   FERRANNo sé. Sí.  

MARTAVols dir?  VIOLANTÉs igual, com vulgueu. FERRAN

(L’enganxa.) Semblem els alumnes fent el crèdit de síntesi!

Surten rient,  emportant-se el mural.

Comença escena VI.

ESCENA VI 

Entren, per la platea, molts professors, l’Alícia, el Màrius, l’Armando, l’Alfredo, la Maria José i també el Ramon.

S’asseuen a les cadires.. Mentrestant els professors parlen entre ells. Armando amb el Ramon, la Maria José amb l’Alfredo…

ALÍCIAMàrius, no creus que aquest local està molt bé?   MÀRIUSDoncs, sí. Veig que és un local molt adequat per ocasions així. A mi me n’havia parlat d’aquest local una amiga de la meva companya i ja m’havia dit que és un bon local i veig que, a més, és força gran.  ALÍCIAJo, la veritat, és que no el coneixia, però m’agrada força. Em recorda a aquells castells medievals del segle XV. La decoració és força d’aquest tipus.  

(Entren la Mònica i el Salva amb el menjar i tornen a sortir)

         MÀRIUSUi, quina bona pinta que té això. (Preguntant a la Mònica): Qui ho ha fet, això, que té tan bona pinta? Quina gana, oi, Alícia?(rient en broma). 

MÒNICA

Doncs, no ho sé, Màrius. Em sembla que això ho saben per allà dins. Bé, anem a buscar més cosa. Fins ara. (Surten). SALVANo piqueu.

MÀRIUS

(Despistat, agafa una croqueta.)

SALVA

(Mirada fulminant i divertida).

            MÀRIUSAi, perdó, he caigut a la temptació. Aneu, aneu. (Dirigint-se a la Alícia li diu): Ja veus que no paren aquest jovent, eh? (rient). 

ALÍCIA

Sí, diga’m-ho a mi, que amb els meus fills…. Però ells ho necessiten, és com una manera de viure, sinó no podrien créixer.

MÀRIUS

Això és veritat, és l’edat de fer totes aquestes coses tan actives. Aprofitar la vida al màxim. Però per una altra banda també em referia a que ells s’han ofert per preparar tot l’equip de música i el menjar, i això està molt bé per ser nous d’aquest any i que ja hi posin tantes ganes. 

ALÍCIA

Sí, Màrius -CARPE DIEM-! (riu).  La veritat és que són bona gent. (Entren més professors, Eduard, Carles Ferrer, Violant, Teresa i Dani).Ai, mira! Ja arriben la Violant, el Dani i l’Eduard i el Carles…Hola a tothom! VIOLANTHola! Que tal? Ja veig que ja hi ha “ambientillo”! (riu, engrescada). Que ja està tot preparat, això de l’Assumpció? 

ALÍCIA

Doncs sí, em sembla que ja està tot, però els que se’n ocupen són a dins. Ara vindran. 

MÀRIUS

(Dirigint-se al Dani): Hola Dani! Què, com va? Em sembla que la Irene et buscava. Eren les 21:30. 

DANI

Hola, Màrius, jo bé. Sí? Doncs ara hi vaig, fins ara. 

MÀRIUS

(Dirigint-se al Ferrer): Hola. Ai, hola! (sorprès perquè no se n’havia adonat). Què tal? Com et va tot aquest any? 

FERRER

Bé, molt bé. Estic bastant a gust. I tu a tercer bé, no? 

MÀRIUS

Sí, la majoria són bons estudiants i a més, amb la Mònica que m’ajuda en el reforç, doncs vaig més tranquil. Per cert, és molt bona, aquesta noia. D’on ha sortit? 

FERRER

Sí que m’hi he fixat que força gent està molt contenta amb ella.  

 Es congela l’escena un moment i entren dos nens amb gorres i motxilles i comenten la nota de l’examen, amb els exàmens a cada mà.

NEN DE TERCER 1

Ei, tio. Has vist quina nota m’ha posat la Mònica? 

NEN TERCER 2

Ostres, un 9.7! Quin morro!! és que a tu et té mimat (despreciant). 

NEN TERCER 1

Però, que dius!! Sí molta més gent té bona nota, per exemple l’Eddi té un 8.5 i el Xavi un 7. Ah! I la Marina i el Roger, que sempre suspenen han tret un 8.7 i l’examen no era fàcil, eh!

NEN TERCER 2

Ja ho sé, tonto! Sí jo també he tret un 8.7! A mi, la Mònica em cau bé i a més és bona profe i bona tia, com la Irene, sempre t’ajuden si els expliques algun problema, no creus?

NEN TERCER 1

Sí, sí, és molt bona, tots els profes són bons, com diu la meva mare… (En broma): No es va adonar que tenia el llibre obert a sobre les cames…  

NEN TERCER 2

“Osti, tio” quin morro! (donant-li una empenta). 

Marxen per la banda dreta.

Continua l’escena VI. Entren la Irene, la Mònica, el Salva,l’ Oscar, l’Eduard, el Ferran i la Marta, el Pere i la Paquita, la Lluisa, el Lluís.

OSCAR

S’està animant molt, això (riu content). D’aquí poc ja arribarà l’Assumpció, oi? 

MAÑÉS

Sí, està a punt d’arribar. M’han dit el Joan Enric, la Gabriela i el Carles Ferrer que ja estaven a punt d’arribar. Però, heu vist al Gilbert? On és? 

OSCAR

No ho sé, tu. Però en ell ja se sap eh… que sempre té problemes tècnics (rient perquè l’altre ja capti la indirecta). Bé, me’n vaig a veure si els veig arribar. Fins ara. (Surt per la banda esquerra). 

MAÑÉS

Sí… (riu perquè ho ha captat. Veu al Lluís). Hola Lluís!! Quant temps, què tal tot? No sabia que vindries. 

ESCAMILLA

Hola!! Doncs sí, mira, em va trucar el Ferran i vaig dir-li que sí, perquè tenia ganes de veure-us i també de veure els profes nous.  

MAÑÉS

Ah, que bé que hagis vingut, perquè ens ho passarem molt bé. I què expliques? 

ESCAMILLA

Doncs, saps que seré pare? La meva companya està esperant. Serà pel Juny. 

MAÑÉS

Ostres, Felicitats! Que content deus estar, eh (content amistosament). 

ESCAMILLA

Sí. Em feia molta il·lusió. Em sembla que serà una nena. Espero portar-la a molts concerts de rock…  

MAÑÉS

Ah, si! Li posaràs els cascos de bon matí…   Doncs, m’alegro que estiguis tan content.  

ESCAMILLA

Per cert, m’han dit que els profes d’aquest any són molt enrotllats, no? (amb ganes de gresca). 

MAÑÉS

Ui, sí! Ho han preparat tot ells i no ens han deixat ajudar-los en res, tu. Són bona gent i molt divertits. 

ESCAMILLA

Doncs, així millor. Ens ho passarem genial, perquè en l’institut que estic ara tots els sopars són molt avorrits i molt “cutre salsitxeros”.

MAÑÉS

Nosaltres, amb ells ens ho passem molt bé. Mira ja tenim aquí al Gilbert.  

ESCAMILLA

Segueix arribant tard sempre, no?(rient). 

Entra el Gilbert, la Gabriela, el Joan Enric.

ESCENA VII GILBERTHola! Perdoneu pel retard, és que no m’he n’he adonat, estava molt enfeinat.  

MAÑÉSJa era hora, eh? (Rient): Que per allà dins et busquen! GILBERT Molt bé, ara hi vaig. He portat això (ensenya una ampolla de cava). 

MAÑÉSDóna-la al Ferran. IRENEGilbert, vine que has de firmar això. 

Se’n va cap a buscar la Irene que és al fons de l’escenari.

GILBERT Ja vinc! 

Tothom està a punt i truca un telèfon, el del Ferran, que és el Carles Ferrer que li diu que ja són aquí. S’apaguen els llums.

Entra l’Assumpció i és tot fosc.

ASSUMPCIÓ

Ui, què passa, que és tot fosc? (es passeja per davant l’escenari).

CARLES FERRER

(Mira al voltant i fa veure que està estranyat que no hi hagi ningú).

Doncs, no sé què passa. No hi ha ningú, què estrany. 

Volten per l’escenari. Van de dreta a esquerra i quan són al mig s’encén el llum.

TOTS

Sorpresa!! (Es veu que li volen donar alguna cosa a l’Assumpció).

MARTA  I MÉS PROFESSORSAixò és per tu.  

ASSUMPCIÓOstres, quin detall. Moltes gràcies (emocionada). Es fa un fosc. 

ACTE II ESCENA I 

Es veuen dos nens que diuen:

NENS

Segon acte. (Surten l’un per l’esquerra i l’altre per la dreta i es miren com si no sabessin si dir-ho o no). El sopar (amb cara de trapella).

Es veu que tots són a la taula i parlen molt animats…

MÀRIUSAquestes croquetes són boníssimes (molt convençut.) Qui les ha portat? 

IRENEJo! Les vam fer ahir amb ma germana. Es recepta de la casa (riu). MÀRIUSNoia, son boníssimes, et felicito i felicita a la teva germana de part meva també.  

IRENEGràcies. AMIGÓNo sabia que fossis tan bona cuinera. 

IRENEUi, perquè no em coneixes! Hi ha tantes coses de mi que no saps. PEREI aquestes pastes de tonyina també són molt bones! De qui és el mèrit? 

VIOLANTMeves. Les vaig comprar una vegada i em van agradar molt, i per això he pensat que estaria bé que les tastessiu.  PAQUITAOstres, sí que és bo, això. Em recorda a quan a l’edat medieval feien aquells sopars tan plens de coses bones…. 

ALÍCIA(La talla): Ui, si! En aquells temps era tot boníssim, i si que té a veure amb l’època medieval perquè el local ens porta a aquells temps. MÀRIUS

Fer unes bones croquetes com ha fet la Irene, està molt bé, però saber comprar com ha fet la Violant, també té molt mèrit.

IRENEPerdoneu, que en voleu més, però? 

MÀRIUSSí!  GILBERTI el meu cava? Que no agrada a ningú? 

PEREAh… Boníssim! PAQUITAPer cert, l’altre dia uns alumnes em van dir que el Carles A, fa molt bones classes. 

AMIGÓNo dec ser l’únic.  TOTSI jo? I jo què?!! IRENEI jo? 

L’escena es para. S’il·lumina la part de davant de l’escenari. Es veuen uns nens

que surten per la esquerra i comenten alguna cosa que va passar a la classe de català.

NEN IOstres, que fort! Has vist què ha passat avui a la classe de català? Ha estat molt guai. NEN II

Sí! Ha sigut lo millor… Tot ha començat quan… (Dissimuladament, s’aixeca la Irene i va cap al davant amb els nens i comença l’escena).

Comença l’escena de la classe. Els nens fan veure que parlen tots animats, fins que arriben a la banda dreta de davant l’escenari, on es fa un llum només per aquella part i comença l’escena de la classe.

ESCENA II: CLASSE  

Se sent que xiuxiuegen alguna cosa.

IRENEEh, nenes, xiquets!… (pica de mans). Va, aneu a la pàgina 143. 

NEN IIrene, et volem dir una cosa.  IRENEQuè? NEN I

Que ens agraden molt les teves classes (fent pilota).

IRENESí… (ja sap de què va) NEN II

Irene, et volem preguntar una cosa. No t’ofenguis, eh? (somriure sospitós).

IRENEUi, quina por que em feu (no sap de que va). 

NEN IÉs que l’altre dia, a l’excursió, ens van dir que ets fan del Ronaldinho. És veritat? NEN II A veure si endevines qui ens ho va dir! 

IRENEDoncs, sí. M’encanta. Qui us ho va dir? NEN IIAh…! Irene, et podem fer una altra pregunta? 

IRENENo, ara no, prou. Va passem de l’ortografia i anem a la lite. Un moment, que obro la finestra … quina calor! NEN IAi no, que fa molt fred! 

NEN II            Fas senyals de fum!  IRENEQuè? 

NEN IEt comuniques amb algú obrint i tancant la finestra. IRENESi…. (no en teniu ni idea). 

(Piquen a la porta).

OSCAR

Ai, Irene… Perdona! (perquè s’equivoca).

NENSUuuh!!! 

OSCAROstres perdoneu, m’he equivocat d’aula. Me n’anava a licuarrrr la foto de grupo que os hicisteis. IRENE            Quina calor! 

S’il·lumina la part de darrera.. Els nens marxen. Continua l’escena principal.

ESCENA III 

OSCAREls del meu crèdit són molt calmadets. Treballen bé i en silenci. GILBERTDoncs, noi, no sé què passa a les meves classes, tu. 

MARTANo creieu que aquest any quart està més ben definit? ALÍCIAJo crec que no gaire. Jo perdo la paciència. 

Riuen alguns profes.

MARTAFem un brindis? 

VIOLANT Va, si! MARTAPer aquests professors nous que han entrat, tan bons. 

Brinden. S’aixeca L’Armando i vol fer un brindis.

ARMANDOA mi m’agradaria fer un brindis per aquest companyerisme que hi ha. 

LLUISAMolt bé, Armando! MÀRIUSEm sembla que ens haurien de deixar portar les parelles en aquests sopars, no creieu? 

LLUISASí, el meu marit volia venir i el meu nen també.  MÀRIUSBé, em sembla que nens, ja no…(riu). Seria una mica massa excessiu. DANIEm sembla que ja estic una mica cansat… 

 Para l’acció. Surten dos nens que comenten alguna cosa.

NEN IEi, mira el Dani. 

NENSí, ja veig que segueix cansat com sempre. NEN I Dani! No et cansis gaire!.. 

(Apareix un tercer nen)

NEN III

És que el Dani sempre es cansa molt (ho indica amb la mà per exagerar-ho).

Però és bon profe. 

Torna l’escena i s’il·lumina la part del fons on eren alguns ballant.

VIOLANTJa? Ostres noi, sí que aguantes poc. (Riu). Si tot just ara començarà la ballaruca! 

Entren la Irene i el Carles.

Se sent musica per ballar.

AMIGÓ.A ballar! 

IRENEVa, comenceu a moure-us… (contenta). Se sent música per ballar. 

VIOLANTUi, això m’encanta! MARTAÉs fantàstic, eh? (ballant i contenta). 

Se sent música i ballen. Al cap d’una estona canvia la música i és més lenta.

AMIGÓ I PAQUITAQue divertit! (ballen de broma). MÀRIUSCaram, balleu molt bé!, si us veies un director de cast, segur que us donaria un bon paper. 

Ella el mira i el somriu i comencen a ballar.

Surten nens a escena.

ESCENA IV

Apareixen per la banda esquerra i comença l’escena. Llum enfoca a la part de la esquerra.

NENA IMàrius, què vol dir “cast”? MÀRIUS

Ah, cast, sí. Significa repartiment de papers en el teatre entre els actors. El director reparteix els papers a l’actor. (indica amb les mans com si repartís cartes).

Mireu (agafa unes cartes que porta a la butxaca), és com repartir cartes. (n’agafa una i fa veure que la reparteix).  NENA ISí, d’acord. (riu una mica). Podríem jugar un dia a cartes, Màrius. NENA II

Estaria molt bé! (mira a la nena, tota animada).

MÀRIUS

(Pensa una mica amb els ulls tancats). D’acord.

S’apaguen els llums. Es veu la part del sopar.

CONTINUA ESCENA III 

RAMONQuina festa! S’ha animat molt, eh, Ferrer! CARLES FERREROstres, sí! M’apassiona aquesta música… I a tu, què? T’agrada Ramon? 

RAMONVaig a ballar!! S’ha de trobar temps per ballar, descansar, escriure un llibre… VIOLANT

Aquesta música és molt bona per ballar! (contenta).

MARTAJa ho pots ben dir! 

FERRANNoies! Quina animació, eh? MARTARecordeu que altres anys aquests sopars eren molt avorrits? 

VIOLANTUi sí, jo no els aguantava… (de broma). MARTAProposo que fem un karaoke! 

FERRANKaraoke? No! Crec que és millor fer mímica imitant algun dels alumnes i qui guanyi tindrà un premi.  VIOLANTSí! Unes croquetes de la Irene!(riu) MARTANo! Les pastes de tonyina de la Violant! (animada) 

Màrius s’afegeix a la conversa. Tot intrigat per saber del que parlen.

MÀRIUSHe sentit alguna cosa de croquetes i de pastes de tonyina… (tot divertit i content). De què va, això? Que algú m’ho explica? 

MARTAEstem proposant de fer al final de la festa una mena de joc d’imitació dels alumnes, i qui guanyi doncs estem pensant un premi: Croquetes, o…. MÀRIUS(Tallant): Ui quin problema, tot és boníssim!… mmm, ja se’m fa la boca aigua (tot animat). 

FERRANO amanida de l’Alícia?….(riu). MARTAI, alguna cosa més original? No sé, un llibre de biologia, d’animals en extinció o… 

MÀRIUSJa ho sé, un diccionari d’Oxford pocket que sempre és molt útil tenir-lo i a més hi cap a la butxaca (fa veure que en porta un a la butxaca indicant que hi cap). MARTAD’acord, a mi em sembla bé. Vosaltres què en penseu? Proposeu alguna altra cosa? 

VIOLANTA mi em sembla perfecte, però també podríem regalar el menjar que sobri. 

FERRAND’acord, doncs aquestes dues coses seran el premi. El diccionari i el vi que sobri. (El miren, estranyats). Què us sembla si ho mantenim en secret nosaltres 4 fins al final? MÀRIUS

Em sembla una molt bona idea. Així serà més emocionant (tot engrescat).

MARTADoncs, fem-ho així. ESCENA V

Entren els 2 nens i les 2 nenes per la banda dreta i esquerra. S’enfoca la part de davant l’escenari.

NENA IIEi ara toca classe de caste, no? 

NEN ISí… Hi havia deures?  NENA IINo. NENA IMira, ja ve l’Alícia. 

Alícia entra tota estressada.

ALÍCIAVa, abrid el libro por la pág, 136. Antonio Machado. 

NENA IIAlícia, no teníamos que leer hoy?  NEN ISí, dijiste que hoy leeríamos. ALÍCIASí, pero primero tenemos que hacer la literatura. Antonio Machado.Va, leedlo vosotros primero (mirant a la NENA I) 

Escriu a la pissarra (fa veure que escriu).

ALÍCIASu personalidad era sensible, Hipersensible, hipocondríaco, enfermizo, débil, y tenía una vida muy profunda que no…. 

La tallen

NENA IAlícia! No corras tanto. Con calma! NENA II

Alícia, que dice aquí? (li senyala el tros que no entén).

ALÍCIAQue era enfermizo, hipocondríaco y que tenía tendencia a esconderse en su vida íntima. 

NEN IPodemos leer ya? NEN IIEh, Alícia no se entiende! Alicia, Alicia… 

ALÍCIAAy, chicos  pero si se puede sobreentender… hipocondríaco, hipersensible…. (estressada) Torna el llum il·luminant el sopar. 

OSCARHeu vist algun profe de mòduls? VIOLANTNo m’hi he fixat. 

PAQUITAPer cert, la classe amb els de quart molt bé. PEREJo hauré de marxar al Brasil d’aquí poc. 

PAQUITADoncs, cap problema. Me’n ocupo com sempre de les classes oi? Ja els faré jo l’examen.  PEREMolt bé.  

PAQUITAEm sembla que hi ha coses que prefereixo explica’ls-hi d’una manera diferent no et sap greu oi? PEREA.. no fes. A ells no els importa. 

Fosc i entren els 4 d’abans. Es situen a la banda dreta de l’escenari.

CLASSE PAQUITA  NEN IHola, Paquita! 

PAQUITAHola, que tal? NEN I

Bé, bé (li fa una mica de gràcia, però dissimula).

Nen I i nen II parlen i riuen.

PAQUITAVa siusplau calleu. 

Mirant a les nenes I i II.

PAQUITATeníeu la pàgina 135, la lliçó 5, oi? 

NENA ISí, però el Pere ens va dir que només féssim les de síntesi.  PAQUITAA veure, Pere m’ha dit que s’havien de fer totes. NENA IPerò nosaltres només tenim aquestes. 

(Entra nena II)

NENA IIHola, Paquita, es que estava parlant amb… 

PAQUITA Heu tingut tot el pati per parlar. NENA IIEs que era molt important 

PAQUITAVes a la biblioteca. NENA II

No hi ha dret! (se’n va).

PAQUITADoncs, a veure, hauré de parlar amb Pere, per veure que li sembla. NEN I

Paquita, pero tu estàs de guardia, no? (riu dissimuladament).

PAQUITA(Dubta un moment i respon): No, a veure, que no sabeu que quan no hi és el Pere, estic jo? 

NEN IIPerò, és que expliqueu molt diferent.  NENA IJo em faig un embolic, eh. 

NEN IJa! No ens aclarim (de broma). PAQUITAFeu aquests exercicis i vaig passant, perquè em pregunteu dubtes. 

La Paquita es queda dubtativa i s’acaba l’escena. Torna el llum a tot l’escenari.

Acaba classe Paquita.

M JOSEAquesta festa m’agrada molt. 

LLUISAAl meu nen li hauria agradat. M JOSEPerdona, vaig a parlar amb el Carles. Fins ara. 

Es dirigeix cap al Amigó.

AMIGÓ

Hola. Què, una gran festa, eh? (content).

M JOSESí, si, i tant! Els que ho han organitzat, s’han lluït. 

AMIGÓBé, diríem que és mèrit nostre, dels professors joves (en broma)… M JOSE

Ostres, doncs felicitats! (animada).

AMIGÓPer cert, com va aquest any? 

M JOSEDoncs bé, mira amb una mica més de responsabilitats però ja m’agrada.I a tu, com et va?  AMIGÓAmb els de primer molt bé. Bé, ara torno. 

Fosc. I·luminat tros de davant.

PASSATGE AMIGÓ 

Es veuen dos nens pel passadís que troben a l’Amigó.

Entren els nens per la esquerra i el Carles per la dreta.

NEN IEi, Carles! Què tal? 

AMIGÓBé, bé. I vosaltres? NEN II

També (content. Mira a l’altre perquè li digui el que li volien dir).

NEN ICarles, que tal la caiguda de la Irene a la esquiada?  

AMIGÓTot això són rumors. NEN IILa vas ajudar, oi? 

AMIGÓRumors, rumors.  NEN II tu també vas caure, oi? AMIGÓRumors, rumors. 

Entra Irene per la Banda dreta.

IRENE

Hola. Que parleu de mi? (ja s’ho pensa).

AMIGÓParlàvem de la esquiada. 

IRENE(Riu). Ostres… 

NEN IPerò vas caure o no, si o no?  NEN IISi o no? Vas aterrissar o no, si o no? NEN IT’agrada el Ronaldinho eh? 

El nen I també fa el signe i riuen tots dos nens.

Irene es posa vermella i el Carles la venta.

Es fa un fosc i s’entra una taula.

PASSATGE OSCAR 

OSCARA veure, avui hem d’obrir la foto arbres i clonar els arbres i texturitzar les lletres. I després fer un degradat. No us oblideu de rasteritzar!… Tots comencen a clonar i a fer el que han de fer. 

NEN II(Tallant): Oscar, no em surt el degradat. OSCARRecorda que has de fer còpia de capa i llavors ho podràs fer. 

NEN ICom va això de rasteritzar?  OSCARAi, que no us en recordeu de res… (en broma). Rasteritzar és molt fàcil. NEN IIÉs que jo no tinc memòria. 

La majoria estan treballant i se sent l’Oscar que xiula.

OSCARA veure, com ha quedat? Molt bé, no? 

NEN ISi, però no es veu la forma de les lletres.  OSCAR

Ui, em sembla que aquest ordinador té una mica de grip… (de broma)

Mira el que passa i no ho troba… fins que ho troba.

OSCAR(Es diu a si mateix): Ay, Oscarín, como iba esto? 

Xiula una cançó.

S’apaguen els llums de la escena i es veuen uns profes que parlen a la taula. Els altres ballen.

CESC (Li comenta al Màrius): M’ho estic passant molt bé (content). MÀRIUS

Sí, és fantàstic. Feia anys que no m’ho passava tan bé. Has vist com ballen? (mirant cap als que ballen).

CESCEstan molt animats. MARTA

Vinga a ballar!! (Va cap a ells i vol que surtin a ballar).

MÀRIUS(Tot content): Ho sento, però ja no tinc edat. Divertiu-vos vosaltres, que jo ja us miro. 

MARTAMolt bé, i tu Cesc, sí que has de venir, eh?  CESCUi, no, no.  MARTAVinga! (tota animada). Violant, ajuda’m. 

La Violant que ballava amb el Ramon ve cap alla.

VIOLANT

A veure, què passa aquí? (en broma).

MARTAAjuda’m, que no vol ballar (riu). 

VIOLANTCesc, sí no balles no tindràs sorpresa eh? (rient).  CESC (S’aixeca tot content): Sorpresa? Quina sorpresa? A mi ningú m’havia dit que hi havia una sorpresa… VIOLANTSi balles d’aquí poc la sabràs. 

El Cesc comença a ballar una mica.

MARTAAixí m’agrada.  VIOLANT(Dirigint-se als que ballen): Vinga, a moure l’esqueleto? (molt animada). 

Es veu gent que balla i van canviant les músiques.

IRENE            Vinga, Marta! (Molt animada i ballant).           

            Balla de manera original i els altres xiulen i piquen de mans.

                        ESCENA VII                        FERRAN

            Ei! Un moment d’atenció si us plau. (La música s’atura).

Volem dir-vos (mirant a la Marta, el Màrius i la Violant) que tenim preparada una sorpresa per aquesta nit amb un premi. Però per aconseguir aquest premi, us haureu de mullar. El que hem pensat consisteix en un joc d’imitació dels alumnes, alguns. Us repartirem uns papers amb uns noms i haureu d’imitar-los.  MARTAQuan us reparteixin els papers, haureu de portar-nos-el a nosaltres perquè veiem a qui us toca imitar i per valorar si ho feu bé. VIOLANTAra vindran uns ajudants que us repartiran els papers. 

La gent comença a animar-se i comencen a parlar entre ells. Els quatre (Violant, Ferran, Màrius i Marta )es situen a la banda dreta de l’escenari de perfil i seuen en 4 cadires que agafen del fons on hi ha la taula. Els que no volen participar-hi es posen al fons mirant de cara al públic i els que sí volen a la banda esquerra de perfil en línia. Entren dos nois amb ulleres fosques i porten papers que reparteixen als participants i se’n van .Els participants són 10.

MARTAMolt bé nois. Ja teniu tots els papers? Heu mirat qui us ha tocat? Doncs que passi el primer a ensenyar-nos el seu paper. A veure si els que no participeu endevineu a qui imita, però no teniu premi (fent broma). 

Passa el primer que és el Ramon. Els ensenya el paper. Li ha tocat imitar als nens de primer que estan mig perduts per l’institut i no saben cap on van.

RAMONOstres, m’he perdut (preocupat). Què faré, ara? (camina i va mirant però no ho troba).  

Un professor dels que no participa diu.

PROFE IEi ja ho sé! Imita a un despistat que no sap on va perquè no es fixa en res. 

MARTASí, però especifica més si no, no val.  PROFE IIJo ja ho sé. És un de primer que acaba d’arribar a l’institut i encara no domina la cosa.  MARTAMolt bé! D’acord Ramon, doncs ja està. Al final et direm si ets un dels 5 guanyadors o no. El següent. 

La següent participant és l’Alícia. Porta el paper i comença a imitar.

ALÍCIA Ostres quin avorriment tu! (fa veure que s’avorreix molt a la classe). 

PROFE IIIÉs el “grupet” que sempre s’avorreix i no fa res a classe, oi? MARTAEl següent. 

El següent és el Pere. Imita als que sempre es queixen.

PEREEi això no ho podem fer és massa difícil! No ho sabem fer.El podem posar per el 14? És que pel 12 és massa aviat. Tenim molts exàmens!! 

La Violant diu que passi el següent que és la Paquita.

VIOLANTVinga, Paquita! (contenta). Imita als que sempre fan alguna broma a classe.

            La Paquita els imita.

                        MÀRIUS            Molt bé, la següent.           

            La següent és la Irene. Ha d’imitar a les noies que es pensen que ho saben tot.

           

IRENE

Ai espera… sí ja ho sabia. Ho anava a dir. (Ho fa de manera molt expressiva i molt divertida).

IRENE(Fa veure que mira a un company de la classe i diu): Uala!, no ho saps? 

Els altres cinc que queden són, l’Oscar, la Lluisa, la M Jose, l’Alfredo i l’Armando. Imiten l’Oscar als que sempre volen participar i són molt pesats, la Lluisa als que sempre es porten malament i acaben expulsats, la M Jose als que mai entenen res , l’Alfredo als que sempre volen presumuir de saber i quan un no ho sap s’enriuen i l’Armando als que dormen a classe i deixen els examens en blanc.

Quan acaben, els quatre que ho han organitzat trien els 5 guanyadors. Els que ho facin millor….

MARTAPensem que el 5è guanyador ha de ser la Lluisa perquè ha imitat molt bé als qui li tocaven i a més amb molt d’humor. 

MÀRIUSEl 4t guanyador és l’Armando. Per la seva bona interpretació del que li pertocava. VIOLANTEl 3er guanyador pensem que ha de ser el Ramon perquè la seva imitació ha sigut molt entenedora i molt precisa.  

FERRANEl 2n guanyador volem que sigui l’Oscar perquè ha tingut molta gràcia la seva imitació i ho ha fet molt bé. MÀRIUSI, ara hi ha un problema, un empat: entre dues persones. Per tant s’otorgarà el premi ex-aequo a la M Jose i a la Irene. (Posa cara de com si anés a donar un oscar):  Us volem felicitar per la vostra fantàstica imitació, perquè ha sigut molt divertida i ho heu fet molt bé. 

Tothom aplaudeix i la Irene s’avergonyeix una mica. El Ferran va a buscar els premis.

VIOLANT

Veniu, que us donarem els premis. (Dóna els premis: fotos de tots els professors, i pels participants, croquetes, i a la Irene i a l’Oscar els dóna també un diccionari).

M JOSÉ I IRENEBé, ja que hem guanyat ens agradaria agrair-vos-ho dedicant un ball a tots. 

Tothom molt content i l’animen perquè balli. La Irene i la M Jose començen a ballar amb una música molt animada.

Després del seu ball comença la música lenta i uns quants es posen a ballar tranquil·lament perquè estan molt cansats. Es va sentint música lenta i van ballant. (molt curt)

Mentre va ballant la directora va passant cap endavant i mira el rellotge i fa un crit expressiu i amb broma. Tothom es queda quiet sense moure’s.

ASSUMPCIÓSenyors! Tots a dormir.  

Es fa un fosc i s’acaba l’obra. Se’n van els actors i tornen a sortir quan el llums de sala s’encenen per saludar. –Tots en línia i agafats de les mans-. Saluden una vegada , se’n van i tornen a sortir i baixen per les escales de davant l’escenari a buscar els professors perquè carinyosament pugin a l’escenari els que vulguin.

F I