No sabria dir què és exactament el que m’agrada d’aquesta cultura, perquè és el conjunt de totes les seves particularitats el que la fa tan especial per a mi. Per començar em crida molt l’atenció la seva gent. Els anglesos són, en general, persones molt educades i disciplinades amb un gran respecte pel protocol, i això em resulta curiós, sobretot si els comparo amb els espanyols, que no ens prenem tan seriosament les normes socials.

Un aspecte de la cultura anglesa que m’agrada molt és la música. La música celta sempre m’ha agradat molt, i suposo que és per això que tinc un afecte especial per Escòcia més que per cap altra regió anglesa.

Em sembla que l’única cosa que no m’agrada d’aquesta cultura és la gastronomia, a la qual vaig agafar molta mania durant la meva estada a Gran Bretanya, perquè conté massa mantega i productes greixosos. Però, en general, és una cultura que em desperta molta simpatia.

203 paraules

La introducció és un text redactat pel propi autor que es col·loca al principi d’un escrit i que té com a objectiu descriure allò que el lector trobarà al llarg de l’escrit. El lector ha de ser capaç de fer-se una idea general del text posterior un cop llegida la introducció, de manera que aquesta ha de ser una mena de resum del text.

La presentació és un procés mitjançant el qual s’exposa un tema en concret davant un auditori o un lloc semblant, que té com a objectiu donar una idea general o informar sobre el tema. Les presentacions es poden realitzar utilitzant algun programa de presentació o diapositives com a suport visual.

En resum, el pròleg, la introducció i la presentació tenen la tasca de començar una composició complexa, i de facilitar-ne la comprensió.

206 paraules

Per començar, aquestes obres no estan pensades per ser llegides, sinó representades. Per aquest motiu, el receptor no és una sola persona, sinó tot un públic. Utilitzen sovint la caracterització indirecta, és a dir, anar presentant els personatges al llarg de l’obra, i no des del començament. Hi apareixen signes lingüístics, però també no lingüístics (llenguatge no verbal). Una altra característica important és que no hi ha narrador. 

Els textos teatrals solen estar organitzats en actes, que són les parts en què es divideix una obra teatral. Cada acte està integrat per escenes, que no acostumen a ser més de deu per acte. El quadre divideix els actes segons el tema, i s’assenyalen amb un canvi en el decorat. 

Hi ha els següents gèneres dramàtics: la tragèdia, en la qual els personatges han de lluitar contra el seu destí amb resultats tràgics; la comèdia, que presenta personatges quotidians amb conflictes quotidians, amb intenció de fer riure i amb final feliç; i el drama, que planteja conflictes realistes i és una mena de barreja entre la tragèdia i la comèdia.

205 paraules

La Marta és una noia que arriba a Terra Baixa amb el seu pare. Al Sebastià, el terratinent, li agrada i la converteix en la seva amant. D’aquesta manera van passant els anys, fins que el Sebastià decideix casar la Marta amb el Manelic de manera que ell podrà continuar mantenint relacions amb ella i casar-se amb una pubilla. Per això escull el Manelic, que és un innocent pastor de Terra Alta, perquè li interessa que el marit de la Marta no sospiti res de la seva relació. La Marta pensa que el Manelic sap tot això i que accedeix a que la seva dona se’n vagi al llit amb un altre, i per això té molt mala opinió d’ell i no en vol saber res. Tothom a Terra Baixa parla d’en Manelic i el compadeix, i ell no entén res.

Finalment el Manelic s’assabenta del que està passant, mata el Sebastià i s’emporta la Marta a Terra Alta, on viuran feliços lluny de la corrupció de Terra Baixa. Aquest contrast entre Terra Alta i Terra Baixa conforma el conflicte social de la novel·la.

211 paraules

Per començar, vam anar al MACBA. Les obres d’art que hi havia eren principalment de la segona meitat del segle XX. Hi havia obres molt diferents, des d’un quadre totalment negre fins una escultura feta amb xocolata. Crec que aquesta va ser la que més em va agradar, perquè l’artista es va basar en la relació entre la vida de la xocolata i la vida de l’ésser humà, ja que tots dos tenen una durada d’uns 90 anys. També hi havia obres d’altres tipus, com ara imatges enregistrades en vídeo dels artistes fent art amb el seu propi cos (pintant-se el cos, cremant-se els pèls per imitar la depilació de les dones, etc), o ombres a les parets fetes amb productes de neteja que representen la dona, com a protesta per la relació que sempre ha existit entre la dona i les feines de la llar. Tot i així, també hi havia obres que em van resultar força estranyes i incomprensibles, com ara una escombra que tenia al pal fitxes de dominó. No li vaig poder trobar el significat per enlloc.

Després vam anar a veure una altra exposició d’art al museu CCCB. Aquesta era una mica diferent, ja que únicament hi havia fotografies. N’hi havia de gent que havia patit l’amputació d’algun membre a la Segona Guerra Mundial, i anaven acompanyades d’algun text que explicava la història de les persones que apareixien a la fotografia. També hi havia fotos de cares de dones: “dones que no coneixem”. Aquesta exposició no em va agradar gaire, perquè, pel que fa al primer grup de fotografies, em va donar la impressió que la intenció de l’artista només era impressionar el públic amb imatges desagradables de gent sense membres. El missatge, les conseqüències que tenen els camps de mines, em sembla bo, però la forma d’expressar-lo em sembla potser massa cru. Pel que fa a les fotos de les dones, no vaig saber veure cap missatge.

Per acabar vam anar a dinar a un restaurant modernista amb una decoració molt bonica. Va estar molt bé, el dinar era molt bo i vam poder passar una bona estona junts. En acabar de dinar vam poder veure una xemeneia modernista que hi havia en un altre menjador del restaurant.

En conclusió penso que va ser una sortida força interessant. Tot i que el segon museu no em va agradar gaire, m’ho vaig passar molt bé amb els meus companys, vaig veure obres que em van agradar molt i vaig saber entendre l’art una mica millor.

Hi ha diversos tipus de textos periodístics, i aquests es classifiquen segons siguin informatius o d’opinió. Alguns textos periodístics informatius són la notícia i el reportatge, i alguns textos periodístics d’opinió són l’article, l’entrevista, les cartes dels lectors al director, etc.

Els textos periodístics segueixen una estructura específica i tenen, principalment, tres parts que es poden diferenciar: els titulars, l’entrada i el cos. Els titulars apareixen destacats, i han de cridar l’atenció del lector i introduir-lo al text. L’entrada té la funció de resumir el text de manera més àmplia que el titular. El cos ha de desenvolupar el tema de què tracta el text de manera ordenada i entenedora.

Un text periodístic ha de ser, sobretot, clar i correcte. El lèxic ha de ser fàcil de comprendre, i cal que s’expliqui el significat de qualsevol tecnicisme o estrangerisme. També cal evitar la complexitat en la sintaxi.

196 paraules

1.1. Caracteritzeu, en no més de sis línies, les dues crisis a què fa referència el text.

La primera crisi és la de la manca d’objectes que patia l’home primitiu, a la qual va respondre creant-ne de nous que han anat evolucionant, civilitzant-lo. La segona crisi és la fi d’aquest procés mil·lenari, l’esgotament de sentit o de justificació en l’home actual i en les formes dels objectes tradicionals.

1.2. En quin sentit es pot afirmar, com deia Joan Miró, que “l’art està en decadència des de les cavernes”? Baseu la resposta, que convé que sigui clara i concisa, en l’argumentació que proporciona el text.

Joan Miró volia trencar amb l’art tradicional, i és normal que l’interpretés com un procés de decadència des de les cavernes.

1.3. Comenteu el títol del text.

El títol es relaciona directament amb els dos darrers paràgrafs del text, en què es diu que l’art dela ceràmica, en voler retornar a la perduda puresa original per crear un món d’objectes i de formesd’acord amb la sensibilitat estètica actual, hauria de retrobar el joc dels quatre elements essencials–aigua, terra, foc i aire- que havien pensat, d’una manera que ara ens pot semblar lírica, plena depoesia, els filòsofs presocràtics grecs. «Lírica dels quatre elements» es refereix, en definitiva, alcaràcter poètic que l’art renovat de la ceràmica compartiria amb el pensament presocràtic en lamesura que, com aquest, ‘jugaria’ amb els quatre elements essencials, partint d’ells com amaterials bàsics i combinant-los lliurement per fabricar els seus objectes. 

1.4. Expliqueu el significat de les expressions següents, que trobareu subratllades en el text:

a) en absoluta necessitat d’utilització: l’home va crear els objectes perquè els necessitava per viure.

b) la nostra vella cultura mobiliar: la cultura artesana tradicional.

c) les arts plàstiques: arts que reprodueixen volums i formes.

d) presocràtica harmònica conjuminació: combinació dels quatre elements que van pensar els presocràtics, de caràcter harmoniós.

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT

3.1. Considereu el fragment següent, subratllat en el text:

i justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes.

Doneu resposta a les qüestions següents:

a) Quantes oracions hi ha? Escriviu-les íntegres en el quadern i digueu de quin tipus és cadascuna.

Hi ha tres oracions:

I. “justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració principal.

II. “afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració subordinada adjectiva gerundiva.

III. “que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració subordinada substantiva.

b) Identifiqueu totes les preposicions que figuren en el fragment i digueu quin tipus de complement introdueix cadascuna.

• en alguna mesura: CCM.
• de Joan Miró: CN
• en decadència: atribut
• des de les cavernes: CCT

c) Identifiqueu tots els determinants nominals que figuren en el fragment i digueu de quin tipus són.

• alguna: indefinit femení singular.
• aquella: demostratiu femení singular.
• l’art: article determinatiu masculí.
• les: article determinatiu femení plural.

d) Hi ha algun verb auxiliar en el fragment? Raoneu la resposta.

No, perquè només hi ha verbs transitius i copulatius.

3.2. Considereu el fragment següent, subratllat en el text:

Però avui, voltats d’objectes que no han estat creats per a nosaltres i les formes dels quals no tenen significat ni justificació possibles

De les opcions següents, escolliu-ne la correcta:

d. ni és una conjunció coordinant, i possibles fa de complement de nom.

3.3. Identifiqueu tots els verbs transitius que figuren en el segon paràgraf del text i expliqueu per quina raó els heu considerat transitius.

• voltar
• crear
• tenir
• descobrir

Són transitius perquè tots es poden passar a passiva.

3.4. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:

fixada: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord

crisi: fricatiu alveolar sonor

successius: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord

les exigències: fricatiu alveolar sonor; fricatiu palatal sonor

1.1. Com caracteritza, el poeta, l’Espanya a la qual es dirigeix? Doneu resposta a aquesta pregunta en no més de sis línies.

Espanya és trista i decadent, que viu de glòries passades. Envia a morir inútilment els seus fills enlloc de mirar de fer que visquin bé. Només celebra funerals en comptes de plorar. Ho ha perdut tot, està tancada en si mateixa i no és capaç d’escoltar la veu del poeta.

1.2. En la darrera estrofa el poeta fa seva una actitud diferent de la que expressa en l’estrofa anterior. Caracteritzeu les dues actituds i expliqueu per quin motiu el poeta passa de l’una a l’altra.

A la penúltima estrofa l’actitud del poeta és més positiva, i sembla que tingui esperances que Espanya li faci cas. A l’última estrofa, però, la seva actitud és molt negativa, ja que Espanya li sembla incapaç d’escoltar. El canvi d’actitud es deu, potser, a que el poeta no vol fer-se il·lusions.

1.3. Entre els retrets, greuges o queixes que el poeta adreça a Espanya n’hi ha de motivats per escassetats o mancances, o per excessos. Identifiqueu quatre expressions del text que també denotin escassetat, mancança o excés, i anoteu-les en el quadern.

• “T’han parlat massa dels saguntins”
• “Massa pensaves en ton honor”
• “i massa poc en el teu viure”
• “tot ho perderes”

1.4. En les estrofes que van de la segona a la cinquena, hi apareix repetidament una arrel o lexema que es presenta, amb dos al·lomorfs o variants, formant part de diversos mots sustantius, adjectivals i verbals.

a) Digueu de quina arrel es tracta.

L’arrel és mor.

b) Anoteu en el quadern tots els mots en què l’arrel és present.

“Moren”, “morts”, “morta”, “mort”, “mortals”, “morissin”.

c) Expliqueu per què l’arrel sovinteja tant.

Perquè el poeta associa la mort amb Espanya.

3. EXPRESSIÓ I COMENTARI CRÍTIC

3.1. Considereu la primera estrofa del poema. Doneu resposta a les qüestions següents:

a) Quantes oracions hi ha? Escriviu-les íntegres en el quadern i digueu de quin tipus és cadascuna.

Hi ha sis oracions:

I. “Escolta la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana”: oració principal.

II. “que et parla en llengua no castellana”: oració subordinada adjectiva de relatiu especificativa.

III. “parlo en la llengua que m’ha donat la terra aspra”: oració juxtaposada

IV. “que m’ha donat la terra aspra”: oració subordinada adjectiva de relatiu especificativa.

V. “en ‘questa llengua pocs t’han parlat”: oració juxtaposada.

VI. “en l’altra, massa”: oració juxtaposada

b) Indiqueu quins són els subjectes de les diverses oracions. Quan es tracti de subjectes implícits, expliqueu com els heu reconeguts.

I. “tu”, implícit. Es reconeix per la terminació de “escolta”.

II. “que”

III. “jo”, implícit. Es reconeix per la terminació de “parlo”.

IV. “la terra aspra”.

V. “pocs”

VI. “massa”

c) Identifiqueu tots els pronoms personals febles que hi ha en l’estrofa i digueu quina funció sintàctica exerceixen.

• et parla: CI
• m‘ha donat: CI
• t‘han parlat: CI

d) Digueu quins dels verbs presents són transitius. Justifiqueu les respostes.

• “escoltar”: es construeix amb CD.
• “donar”: es construeix amb CD.

3.2. Considereu la quarta estrofa del poema. De les opcions següents, escolliu-ne la correcta:

c. poc és un adverbi, i tràgica fa de predicatiu.

3.3. Proposeu, per a cadascun dels mots següents, un sinònim que sigui coherent amb l’ús que tenen en el text, on els trobareu subratllats:

aspra: àrida

tràgica: dramàtica

folla: boja

feconda: fèrtil

atronadora: estrepitosa

3.4. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:

Espanya:nasal palatal sonor

records: vibrant múltiple

tràgica: fricatiu palatal sonor

marxar: fricatiu palatal sord

tens entorn: fricatiu alveolar sonor

1.1. Tot indica que no es pot donar cap resposta científica a la pregunta que dóna títol al text. Però això no treu que es puguin fer alguns raonaments sobre la qüestió. Resumiu, en no més de sis línies, aquests raonaments.

Potser el big bang es troba a l’origen de l’univers actual, però abans hi podia haver un univers amb una estructura diferent, o  una esfera densa i petita que s’hagués expandit. També es pot pensar que l’univers es va originar a partir d’un buit que consistiria en energia no convertida en matèria. Hi ha qui creu que el big bang no és un moment inicial, sinó tan sols un punt peculiar en la història de l’univers.

1.2. Els raonaments sobre què hi podria haver hagut abans del big bang, ¿es poden considerar, en sentit estricte, hipòtesis científiques? Doneu una resposta raonada, tenint present l’argumentació del text.

No, perquè les hipòtesis científiques s’han de poder provar científicament.

1.3. En el text hi trobareu subratllats els infinitius comprovar, plantejar, intentar, esbrinar, imaginar, caminar. Per a cadascun d’aquests infinitius trobeu-ne un altre que pugui substituir-lo en el text, d’entre els que figuren en la llista següent: verificar, tractar de, suscitar, indagar, detectar, concebre, anar.

comprovar −> verificar

plantejar −> suscitar

intentar −> tractar de

esbrinar −> indagar

imaginar −> concebre

caminar −> anar

1.4. En les oracions següents hi ha subratllats una seqüència de mots i un mot:

També pot ser que el big bang fos, realment, l’inici de l’univers.

[…] potser el big bang és un simple pas […]

a) Expliqueu en què difereixen l’una de l’altra.

“Pot ser” és una perífrasi verbal, mentre “potser” és un adverbi que no té gaire relació sintàctica amb l’anterior forma.

b) Justifiqueu per què, tanmateix, s’assemblen semànticament.

Totes dues indiquen possibilitat. 

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT

3.1. Considereu el fragment següent, que trobareu subratllat en el text:

Amb els nostres mitjans actuals se’ns escapa completament intentar saber què hi havia abans del big bang.

Doneu resposta a les qüestions següents:

a) Quantes oracions hi ha? Escriviu-les íntegres en el quadern i digueu de quin tipus són.

I. «intentar saber què hi havia abans del big bang» oració subordinada substantiva infinitiva.

II «saber què hi havia abans del big bang» oració subordinada substantiva infinitiva.

III «què hi havia abans del big bang» oració subordinada (substantiva) interrogativa indirecta parcial.

b) Anoteu en el quadern tots els constituents (mots o seqüències) que exerceixen la funció sintàctica de subjecte. En el cas que es tracti de subjectes implícits, expliqueu com els heu identificats.

Subjecte de l’oració principal: l’oració I

Subjecte de l’oració I: «nosaltres» (implícit). És un subjecte morfològicament buit que s’identifica pel fet d’estar controlat pel pronom feble que fa de complement indirecte (se’ns) del verb escapa, el qual pronom és de primera persona plural.

Subjecte de l’oració II: «nosaltres» (implícit). S’interpreta així perquè és controlat pel subjecte del verb saber, el qual s’interpreta, com s’acaba de dir, com un «nosaltres».

L’oració III no té subjecte, perquè el verb haver-hi és impersonal.

c) Identifiqueu quins mots o sintagmes exerceixen la funció sintàctica de complement circumstancial tot indicant de quin tipus de circumstancial es tracta.

• Amb els nostres mitjans actuals: complement circumstancial d’instrument
• completament: complement circumstancial de quantitat
• abans del big bang: complement circumstancial de temps

d) En el fragment hi figuren tres pronoms febles. Identifiqueu-los i indiqueu, de cadascun, si exerceix funció sintàctica (i en tal cas digueu quina és) o no n’exerceix.

• se’ns escapa: no té funció sintàctica
• se’ns escapa: complement indirecte
• hi havia: no té funció sintàctica

3.2. Considereu el fragment següent, que trobareu subratllat en el text:

Seria com descobrir amb la brúixola que, efectivament, el pol Nord és un punt singular, perquè allà la brúixola sembla haver-se tornat boja.

De les opcions següents, escolliu-ne la correcta:

d) és és un verb copulatiu, i boja fa de predicatiu

3.3. Deixant de banda la locució si més no, en el primer paràgraf del text hi trobareu algunes oracions subordinades introduïdes per la conjunció si. Un cop les hàgiu reproduïdes íntegrament en el quadern, expliqueu de quin tipus és cadascuna.

“si la hipòtesi és certa o (,si més no,) podria ser-ho”: subordinada substantiva interrogativa total, complement directe de veure.

“Si no podem fer proves per comprovar la hipòtesi”: subordinada adverbial condicional negativa.

“Si és que aquest big bang es va produir”: subordinada adverbial condicional.

3.4. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:

Plantejar:  fricatiu palatal sonor

mitjans: africat palatal sonor

expandeix; : oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord

estigués: oclusiu velar sonor  

Els textos argumentatius són aquells que donen arguments a favor i en contra sobre algun tema en concret. Podem apreciar aquesta característica en el text proposat, en el qual es donen arguments amb el propòsit de discutir si l’art està en decadència o no. És per això que es podria dir que aquest text és, en part, un text argumentatiu. 

Per altra banda, els textos científics són aquells que parlen d’un tema molt especialitzat i que van dirigits a un públic molt concret. Aquest és un text que apareix dins una revista d’art, i per tant, un article. Però no és un text que vagi dirigit a qualsevol tipus de públic, perquè utilitza un llenguatge molt tècnic que no pot entendre qualsevol persona. És per això que aquest text es podria classificar dins la categoria dels textos científics, tot i no parlar de ciència pròpiament dita.   

La combinació d’aquests dos tipus de text ens dóna com a resultat el text proposat, que és una barreja de text argumentatiu i científic. 

193 paraules