anar a nevagció

08. El segle XX 26 Novembre 2007

Publicat per Irene a: Redaccions Història de la Llengua , 1 comentari fins ara

Hi ha tres etapes: la normalització institucional i lingüística fins el 1939, el franquisme fins el 1977 i un altre cop la normalització institucional i lingüística fins l’actualitat.

La Mancomunitat de Catalunya, que va durar des del 1914 fins el 1925, havia de tenir funcions administratives, però es va fer molt important políticament, ja que l’estat reconeixia la personalitat de Catalunya per primera vegada des del 1714. Estava formada pels diputats catalans a les Corts espanyoles i pel Consell. Va crear infraestructures de camins i ports, va fer obres hidràuliques, ferrocarrils i altres tasques de benefici públic, a més de millorar les tecnologies. Per altra banda, les eleccions municipals de 1931 van implantar la República a Espanya, i Francesc Macià va formar el Govern de la República Catalana, que de seguida va esdevenir el Govern de la Generalitat de Catalunya, i van començar els tràmits d’un estatut d’autonomia català, que donava a la Generalitat moltes atribucions. Les Corts generals aproven l’Estatut després que les Corts espanyoles el retallin, i després va ser ratificat per referèndum. Només va ser vigent, però, fins el 1934 amb la victòria del CEDA. El 1936 es va restablir fins el final de la Guerra Civil, quan va ser derogat definitivament.

S’inicia un procés de normalització lingüística basat en la creació de l’IEC i de la Secció Filològica, en el qual Pompeu Fabra jugarà un paper fonamental. L’Estatut d’Autonomia va suposar que el català tornés a ser la llengua oficial. Amb les Normes de Castelló del 1932 els valencians adopten les normes de l’IEC.

Durant el franquisme hi va haver èpoques de diferent duresa. La més dura va ser entre el 1939 i el 1945, amb els assessinats massius sense judici i la prohibició de publicacions en català. Entre el 1946 i el 1956 el règim es va suavitzar, però el català gairebé no és present. Entre el 1956 i el 1975 van tenir lloc el reconeixement internacional d’Espanya i per part dels EEUU, i l’ingrés a l’ONU. L’ús culte del català encara era clandestí.

La repressió contra el català durant el franquisme va ser molt forta, i només se’n permetia l’ús privat.

357 paraules

07. La renaixença 1 Novembre 2007

Publicat per Irene a: Redaccions Història de la Llengua , 1 comentari fins ara

La renaixença representa la recuperació del català com a llengua culta. Apareix el catalanisme, que vol recuperar les institucions i l’oficialitat del català. El català s’utilitza col·loquialment tot i la seva persecució.

La revolució burgesa del segle XIX crea la burgesia i el proletariat com a classes socials. La burgesia catalana i els terratinents andalusos tenen un conflicte d’interessos, ja que els primers defensen el proteccionisme i, els segons, el lliurecanvisme. La feblesa de la burgesia provoca el fracàs de la revolució burgesa. Després del destronament d’Isabel II l’any 1868, el 1874 té lloc la Restauració borbònica amb Alfons XII. La pèrdua de Cuba i Filipines com a colònies evidencia el fracàs del règim polític i s’ofereixen com a alternatives la regeneració d’Espanya des de Castella (la generació del 98) i la regeneració d’Espanya des de la perifèria (les Bases de Manresa). Finalment la burgesia catalana adopta el catalanisme per mirar d’assolir l’autogovern i modernitzar Catalunya.

El romanticisme a Catalunya representa tornar a una època en la qual Catalunya era una potència mediterrània i el català una llengua prestigiosa. La literatura popular es continua escrivint en català durant els segles XVIII i XIX. Els autors volen recuperar el prestigi del català en la poesia, i destaca la restauració dels Jocs Florals.

El govern de Madrid continua perseguint el català, però l’ús literari i la consciència social augmenten. L’esglèsia tindrà un paper important en aquesta defensa, i tots els moviments polítics i les organitzacions en prenen part. La primera manifestació pública de la defensa del català té lloc a la revista Avenç, defensant una ortografia moderna i unificada.

El moviment literari a favor del català anirà a més, i apareixerà el catalanisme, un moviment polític que volia recuperar la llengua i les intitucions catalanes. Apareixerà una nova generació d’escriptors, com Jacint Verdaguer, que donarà nivell al català, Àngel Guimerà, que farà teatre romàntic i realista, o Narcís Oller, que introduirà la novela naturalista en català. Els modernistes innovaran artísticament i proposaran la normalització social del català.

En conclusió, els canvis socials i culturals del segle XIX crearan el catalanisme, que aconseguirà els seus objectius al segle XX.

 356 paraules

06. La crisi lingüística 24 Octubre 2007

Publicat per Irene a: Redaccions Història de la Llengua , 1 comentari fins ara

Els segles XVI i XVII el català ja era habitual, però es començava a escriure en castellà. Es van suprimir les institucions catalanes i el català, i va començar un conflicte lingüístic amb el castellà, la llengua oficial imposada.

En aquest temps van tenir lloc diverses crisis. Per començar hi ha una crisi política, ja que la Cort es trasllada a Castella. La monarquia volia imposar la centralització; això va provocar la Guerra dels Segadors i el Rosselló va ser cedit a França. Per altra banda hi havia una crisi econòmica, ja que el Mediterrani es va tornar insegur i va deixar de ser el centre del comerç, i a més Catalunya no podia comerciar amb Amèrica perquè la seva conquesta era a càrrec de Castella. Per últim, hi va haver una crisi cultural ja que, amb el trasllat de la Cort a Castella, Catalunya perdia el seu centre cultural.

El català ja està normalitzat, però alguns escriptors, sobretot del País Valencià, comencen a escriure en castellà. Uns diuen que escriuen en català diuen que ho fan per fidelitat a la seva llengua, i els altres que ho fan en castellà perquè tothom pugui entendre’ls. La consciència de la unitat lingüística es va perdre. Al Rosselló es va introduir el francès.

Carles d’Àustria i Felip d’Anjou es disputaven la corona, però finalment Felip va ser escollit degut a diverses circumstàncies. El nou rei publica el Decret de Nova Planta, que aboleix les institucions pròpies i els territoris de la corona d’Aragó, formant un regne únic: el Regne d’Espanya.

El Decret va imposar el castellà a tots els àmbits oficials, i això va provocar un conflicte lingüístic entre el català i el castellà. Els il·lustrats escrivien en castellà, però la literatura popular seguia sent en català.

295 paraules

05. Formació, expansió i consolidació de la llengua 17 Octubre 2007

Publicat per Irene a: Redaccions Història de la Llengua , 1 comentari fins ara

L’expansió territorial posterior a la Marca Hispànica també afecta al català, que s’expandeix cap a Catalunya Nova, País Valencià, les Illes, etc. La llengua es va normalitzar i la diglòssia entre el llatí i el català va desaparèixer. Finalment al segle XV ja s’utilitza el català en tots els àmbits.

L’origen de Catalunya resideix en la Marca Hispànica, i l’origen de la Corona catalano-aragonesa, en l’expansió dels comtats al segle XIII. Per la seva banda, el pas del llatí al català va durar set segles. Al segle XV, però, la llengua ja estava totalment normalitzada.

La consolidació de la noblesa i la burgesia, que no sabien llatí, va requerir que els textos fóssin en català. Els primers textos en català van ser Forum ludicum i les Homilies d’Organyà.

Els primers poetes catalans escrivien en occità, fins al segle XV quan el català es va imposar com a llengua poètica.

Ramon Llull va ser el primer escriptor que va escriure en llengua romànica, per raons didàctiques. Es va basar en la sintaxi llatina i l’adopció de cultismes per crear un model literari, i aquest va ser seguit per tothom que escriu en català.

La Cancelleria, l’organisme burocràtic de la Corona, va exercir un paper com el de Llull i va crear un model que tots fan servir.

Al segle XV, Alfons el Magnànim va traslladar la cort a Nàpols, on els escriptors van conèixer el renaixement, i a partir d’aleshores la poesia va seguir les seves pautes. Ausiàs March, el gran poeta del moment, escrivia poesia renaixentista tot i que formalment és medieval.

262 paraules

04. El pas del llatí al català 10 Octubre 2007

Publicat per Irene a: Redaccions Història de la Llengua , 1 comentari fins ara

El llatí de l’Imperi romà va començar a veure’s influenciat per altres llengües a partir del segle V. Això és degut a que, al segle V, els pobles germànics van començar a ocupar l’Imperi, i més tard, al segle VIII, la península va ser ocupada pels musulmans.

Com a conseqüència, es van incloure elements de les dues llengües al vocabulari i a la toponímia. Els germànics van introduir paraules de lèxic comú, topònims i antropònims, i els musulmans van introduir paraules que fan referència a elements de la vida quotidiana; cal destacar que els elements aràbics en català no tenen l’article “al”, com en castellà.

El pas del llatí al català va ser un procés lent que va durar des del segle V fins al segle IX. La Renovatio carolíngia del segle VIII va manifestar la diferència entre la llengua parlada i el llatí clàssic. El primer text en llengua romànica va ser Serments de Strasburg, del segle IX. Aquest mateix segle, al Concili de Tours, les esglèsies van ordenar que les predicacions fóssin en llengua romanç. Poc després, el Capbreu de l’Acta de la consagració de la catedral de la Seu d’Urgell va demostrar que el llatí ja no s’entenia, perquè era un text en llatí amb topònims catalans.

210 paraules

03. La romània i les llengües romàniques 3 Octubre 2007

Publicat per Irene a: Redaccions Història de la Llengua , 1 comentari fins ara

La romània és el conjunt de territoris on es parla una llengua romànica, és a dir, una llengua derivada del llatí. Hi ha nou llengües romàniques diferents, que es poden dividir en orientals i occidentals.

La romanització és la implantació de la cultura romana a l’Imperi romà. En un principi van ser les colònies i ciutats romanes de la costa mediterrània les que van començar el procés, i finalment amb la llatinització es va arribar a la unitat política i lingüística. L’agent romanitzador a partir del segle III va ser el cristianisme.

La romanització a la Tarraconense va fer que les terres d’actual parla catalana passessin a formar part de l’Imperi romà. Com que el llatí a la Tarraconense era divulgat per veterans i colons, aquest és més innovador a la Bètica, on era divulgat per les classes altes.

El llatí que es parlava era diferent que el que s’escrivia. El llatí parlat (vulgar) s’utilitzava a nivell col·loquial, però aquest va evolucionar mentre el llatí culte es mantenia igual. És difícil estudiar el llatí vulgar perquè era oral.

El substrat són les restes d’una llengua preromana que han arribat al català. Es pot dividir en diferents grups segons la zona d’on provingui.

202 paraules

02. La sociolingüística 26 Setembre 2007

Publicat per Irene a: Redaccions Història de la Llengua , 1 comentari fins ara

La paraula “sociolingüística” es pot definir etimològicament com a l’ús de la llengua que fa la societat. És una ciència moderna que va aparèixer l’any 1950 als Estats Units, i que va arribar a Catalunya degut a la situació de llengües en contacte que va tenir lloc durant el franquisme.

El primer gran sociolingüista va ser Fergusson, que va definir dos nous conceptes: el bilingüisme i la diglòssia. Tots dos serveixen per classificar societats que tenen llengües en contacte. El bilingüisme és un fenomen individual; és a dir, que una persona pot ser bilingüe, però no es pot parlar de societats bilingües. En canvi una societat sí que pot ser diglòssica, perquè la població pot parlar en dos idiomes diferents depenent de la situació.

Es produeix un conflicte lingüístic quan una llengua domina política i socialment una altra. En aquesta situació poden passar dues coses: que la llengua oprimida es vagi minoritzant fins a desaparèixer per substitució, o que es normalitzi de manera que guanyi ús social i parlants. En recuperar-se, la llengua oprimida adquirirà una codificació (gramàtica).

El registre és l’ús de la llengua en funció del context. Hi ha un registre formal i un de col·loquial.

 198 paraules

01. Característiques del fet català segons Pierre Vilar 19 Setembre 2007

Publicat per Irene a: Redaccions Història de la Llengua , 1 comentari fins ara

Durant l’últim quart del segle XX, Espanya es va proposar avançar econòmica i políticament. Volia tornar-se un estat pluralista, i moltes comunitats desitjaven independitzar-se o ser reconegudes com a nació. D’entre aquestes destaca especialment Catalunya, degut a la seva seguretat i conscienciació. Aquest cas en particular és la conseqüència de tot un fet: el fet català.

El fet català consisteix en un territori, una llengua, una base cultural i uns grups històrics relacionats entre si. Pel que fa al territori, es pot veure que la població està distribuïda d’acord amb la geografia. Aquesta població és d’un tipus mediterrani, atreta per la mar. Si s’observa l’interior de l’àrea catalana, és sorprenent com es van poder establir i mantenir la llengua i la cultura quan s’havien d’enfrontar amb Aragó, Castella i França. Certament el Mediterrani va ser molt influent. Els ports de Barcelona, València i Ciutat de Mallorca van establir el “comerç català”, al qual va ajudar la bona relació entre la costa i terra endins. També les migracions, les invasions i els exèrcits van ser protagonistes per les rutes paral·leles al litoral.

D’aquesta manera ha pogut sobreviure una llengua basada en les relacions específiques i capaç d’arribar a aconseguir una cultura comuna.

201 paraules