09. De quin tipus és el text? 3 Març 2008
Publicat per Irene a: Redaccions 2a avaluació , afegeix un comentariEl text proposat és un text argumentatiu, formal i científic. L’he pogut reconèixer degut a una sèrie de característiques que presenta el text.
Els textos argumentatius són aquells que donen arguments a favor i en contra sobre algun tema en concret. Podem apreciar aquesta característica en el text proposat, en el qual es donen arguments amb el propòsit de discutir si l’art està en decadència o no. És per això que es podria dir que aquest text és, en part, un text argumentatiu.
Per altra banda, els textos científics són aquells que parlen d’un tema molt especialitzat i que van dirigits a un públic molt concret. Aquest és un text que apareix dins una revista d’art, i per tant, un article. Però no és un text que vagi dirigit a qualsevol tipus de públic, perquè utilitza un llenguatge molt tècnic que no pot entendre qualsevol persona. És per això que aquest text es podria classificar dins la categoria dels textos científics, tot i no parlar de ciència pròpiament dita.
La combinació d’aquests dos tipus de text ens dóna com a resultat el text proposat, que és una barreja de text argumentatiu i científic.
193 paraules
08. Preferències en arts plàstiques 15 Febrer 2008
Publicat per Irene a: Redaccions 2a avaluació , 1 comentari fins araLes arts plàstiques són totes les arts que tenen com a resultat final un objecte material, que es pot tocar i manipular, mitjançant el qual l’artista s’expressa. Formen part d’aquest tipus d’art la pintura, l’arquitectura i l’escultura.
Un tipus d’art plàstica que m’agrada especialment, tot i que les arts plàstiques no són les que més m’agraden, és la pintura. Aquesta és, probablement, l’art plàstica que més s’ha explotat al llarg de la història. Hi ha molts pintors i és difícil escollir-ne un que m’agradi més que els altres, però crec que aquest seria Vincent van Gogh. Va tenir una vida molt difícil i va ser molt incomprès, i té obres molt interessants com per exemple el retrat del doctor Paul Gachet. Seguia el postimpressionisme, que és un moviment que m’agrada especialment pels seus colors vius i perquè es centrava en temes de la vida real, donant molta expressió i emoció a les pintures.
Les arts plàstiques més recents formen les anomenades arts plàstiques modernes. Entra dins aquest gènere, per exemple, la fotografia.
En conclusió, les arts plàstiques són les arts que donen com a resultat un objecte tangible, i entre elles, la que més m’agrada és la pintura. Les arts plàstiques modernes en són una variant.
206 paraules
07 El gènere poètic 7 Febrer 2008
Publicat per Irene a: Redaccions 2a avaluació , 1 comentari fins araLa poesia és una forma d’expressar els sentiments amb una certa mètrica i recursos característics d’aquest gènere literari.
És un gènere que es caracteritza per la seva subjectivitat. Les poesies expressen sentiments mitjançant la paraula. No es desenvolupa cap acció ni s’explica cap història, sinó que el poeta expressa una emoció determinada. La poesia exigeix un esforç d’interpretació per part del lector.
L’expressió dels sentiments no es pot fer de qualsevol manera, sinó que es tenen molt en compte la tècnica i l’estètica. Per això, potser la característica més coneguda de la poesia és la d’estar escrita en vers. De tota manera la poesia no sempre està escrita en vers: la prosa poètica és un tipus d’escrit que manté totes les propietats de la poesia però no està escrit en vers.
Hi ha tot un seguit de recursos literaris que s’utilitzen molt sovint en aquest gènere. N’hi ha que estan basats en els sons, en el significat i de tipus gramatical. En són exemples l’al·literació, l’onomatopeia, l’el·lipsi, la metàfora, etc. S’utilitzen per allunyar la llengua poètica de la llengua quotidiana, embellint-la.
En conclusió, el gènere poètic uneix un fons emotiu i sentimental amb una sèrie de característiques formals.
198 paraules
06. Joan Maragall i el modernisme 1 Febrer 2008
Publicat per Irene a: Redaccions 2a avaluació , 1 comentari fins araEl modernisme literari va ser un moviment que va tenir lloc a Catalunya entre els segles XIX i XX, que tenia l’objectiu de situar la cultura catalana al nivell europeu. Les seves principals característiques són la musicalitat, la natura, els sentits i la bellesa perfecta, per fugir de la realitat. L’artista es considera un bohemi que viu lluny de les obligacions. Hi havia diferents tendències estètiques: el Regeneracionisme, que pretenia transformar la realitat, i els Esteticistes, que defensen l’art com a refugi de l’artista. Destaca com a poeta Joan Maragall.
La poesia de Joan Maragall va passar per diverses etapes, seguint el vitalisme i el decadentisme. A la primera etapa vitalista (1888-1893) escrivia poemes enèrgics i vitals. Després, per seguir la moda, va iniciar la primera etapa decadentista (1894-1895). A la segona etapa vitalista (1896-1905) va descobrir un catalanisme diferent de la Renaixença. En la segona etapa decadentista (1906-1909) es sentia deprimit degut a l’avanç del Noucentisme. En la tercera etapa vitalista (1909-1911) va recuperar l’individualisme i el vitalisme d’abans, i intranquil·litza els burgesos amb les seves obres.
La temàtica de les obres de Joan Maragall és molt àmplia: hi ha amor, natura, patriotisme, llegendes i elements espirituals.
198 paraules
05 Els textos científics 24 Gener 2008
Publicat per Irene a: Redaccions 2a avaluació , 1 comentari fins araEls textos científics tenen com a objectiu informar amb precisió i claredat a un receptor que, suposadament, es troba en el mateix nivell de comunicació que l’emissor i que podrà descodificar el text perfectament.
Les principals característiques que tenen els textos científics i els diferencia d’altres tipus de text són el tema, la terminologia i algunes peculiaritats gramaticals i estilístiques. Per una banda, el fet que el públic a qui estan dirigits aquests textos pertany a la comunitat científica, ja condiciona el tema i el tipus de llenguatge, que serà molt especialitzat i concret. L’estructura i la gramàtica han de ser clares, de manera que el text pugui ser llegit i comprès sense cap problema pels lectors.
Hi ha diferents tipus d’especialització dels textos científics: pel tema que tracten, per les circumstàncies de comunicació en què es produeixen i per l’objectiu que persegueixen. Segons aquesta classificació podem trobar textos científics de física, descriptius, informatius, articles especialitzats, capítols d’un manual, etc.
En conclusió, els textos científics tenen l’objectiu d’informar de fets científics a un públic molt específic, amb una terminologia adequada a aquest públic, i es poden diferenciar segons una sèrie de característiques que presentin.
194 paraules
04. El paper de la ciència en la societat actual 17 Gener 2008
Publicat per Irene a: Redaccions 2a avaluació , 1 comentari fins araLa ciència és present en molts àmbits de la nostra vida. Pràcticament tot el que tenim actualment ho devem a la ciència. És evident, doncs, que la ciència té un paper important dins la nostra societat.
Efectivament, avui dia es pot dir que gairebé tot el que tenim ho devem a la ciència. Una de les seves funcions més importants és trobar nous medicaments per curar malalties. També fa que siguem més conscients dels perills que correm, com ara en el cas del canvi climàtic, i ens intenta prevenir per evitar que fem coses que, a la llarga, ens poden perjudicar. Es podria dir, doncs, que la ciència té un cert caràcter humanitari.
A més la ciència va molt lligada a la tecnologia, i aquesta unió ens resulta excepcionalment útil, ja que és la responsable de tots els electrodomèstics, eines i aparells electrònics que cada dia ens faciliten la vida. Avui dia no hi ha ningú que no tingui un frigorífic, una televisió, un ordinador o fins i tot un cotxe, perquè aquests i molts més s’han convertit en elements indispensables de la nostra vida diària.
En definitiva jo diria que, ara més que mai, la ciència juga un paper molt important en la societat actual.
206 paraules
03. El conte 14 Gener 2008
Publicat per Irene a: Redaccions 2a avaluació , 1 comentari fins araEl conte és una narració breu, en prosa, amb unes normes particulars que no són iguals que les de la novel·la.
Els contes es poden classificar en dos tipus: el conte popular i el conte literari, cadascun de característiques diferents. El conte popular acostuma a ser anònim i pot estar en forma de rondalla, llegenda o conte de fades. A més té un caràcter fantàstic, amb personatges sobrenaturals i sense cap emplaçament geogràfic establert, i són transmesos oralment. El conte literari no és anònim, sinó que té un autor conegut. De vegades pot ser l’antecedent d’una novel·la, i la seva brevetat fa que l’autor hagi de prescindir dels detalls i utilitzi personatges poc desenvolupats. El final intenta impressionar el lector, i normalment s’utilitzen el·lipsis narratives.
Existeixen, efectivament, diferències entre un conte i una novel·la. Per començar, una novel·la té molta més extensió que no pas un conte, que ha de ser breu. A més, mentre la novel·la ha d’estar situada en una època i un espai físic determinats, en el cas del conte no ha de ser així necessàriament. Per altra banda, la novel·la sempre té un autor conegut, mentre el conte pot ser anònim.
02. El preu 23 Desembre 2007
Publicat per Irene a: Redaccions 2a avaluació , 1 comentari fins araHi ha qui afirma que totes les persones tenen un preu pel qual es vendrien. És això veritat? Tothom té el seu preu?
Aquesta qüestió depèn, en gran mesura, dels ideals i la personalitat de cada individu. És veritat que avui dia els diners i els béns materials han adquirit una importància molt gran, i que hi ha gent que faria qualsevol cosa per aconseguir-ne. Cada dia es produeixen casos de gent que es ven: polítics, jutges, empresaris… Fins i tot la prostitució es pot considerar “vendre’s” a canvi d’un preu. Per tant no es pot negar que els que fan aquesta afirmació tenen part de raó.
Però també és cert que no tothom és d’aquesta manera. Hi ha persones amb un sentit de l’honradesa més gran, que prefereixen fer el que els sembla correcte encara que hi hagi diners en joc. Per això jo opino que no tothom té un preu, perquè encara que hi ha molts que sí que el tenen, n’hi ha alguns que no.
En resum, penso que cada persona és diferent en aquest sentit, i que hi haurà persones que, efectivament, tinguin el seu preu, però que també n’hi haurà d’altres amb més integritat que no es venguin amb tanta facilitat.
206 paraules
01. Textos científics i textos de divulgació científica 13 Desembre 2007
Publicat per Irene a: Redaccions 2a avaluació , 1 comentari fins araHi ha certes semblances i diferències entre un text científic i un text de divulgació científica. S’assemblen en que tots dos tracten del mateix tema. Es diferencien, però, en el públic a qui van dirigits.
Els textos científics tenen com a principal objectiu ser precisos. Per aquest motiu utilitzen una terminologia científica, ja que van dirigits a un públic molt específic que és un entès en la matèria i té uns certs coneixements sobre el tema. Com que no cal que tothom comprengui el text, es poden utilitzar paraules molt especialitzades que li donen la precisió necessària.
En canvi, els textos de divulgació científica estan dirigits al públic en general, i han de ser clars. És per això que han d’utilitzar un llenguatge senzill que tothom sigui capaç d’entendre. Un text de divulgació científica ha d’aconseguir explicar un tema científic de manera que pugui ser entès per la gent en general.
En resum, els textos científics i els textos de divulgació científica tenen en comú el tema de què tracten, però es diferencien en el públic a qui estan destinats: els primers van dirigits a un públic específic, i els segons, a un públic general.