Els segadors 25 Febrer 2008
Publicat per Irene a: Racó poètic , trackbackCatalunya, comtat gran,
qui t’ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor
declarada ens té la guerra.
Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!
Lo gran comte d’Olivars
sempre li burxa l’orella:
- Ara és hora, nostre rei,
ara és hora que fem guerra.
-Contra tots els catalans,
ja veieu quina n’han feta:
seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riu d’Arenes;
n’han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i caporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre.
Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de l’església,
en Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.
Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre:
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.
Del vi que no era bo,
n’engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra.
A presència dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:
- Llicència els he donat jo,
molta més se’n poden prendre.-
Sentint resposta semblant,
enarboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume,
n’hi foren les dependències.
A vista de tot això
s’és avalotat la terra:
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.
Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.
De tres guàrdies que n’hi ha,
ja n’han morta la primera;
ne mataren al Virrei,
a l’entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l’Audiència.
Aneu alerta, catalans;
catalans, aneu alerta:
mireu que aixís ho faran,
quan seran en vostres terres.
Anaren a la presó:
donen llibertat als presos.
El bisbe els va beneir
Amb la ma dreta i l’esquerra:
- On es vostre capità?
On és vostre bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:-
Aquí és nostre capità,
aquesta es nostre bandera.-
A les armes catalans,
Que ens ha declarat la guerra!
Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!
Comentari
Aquest poema és un romanç popular del segle XVII. És l’himne de batalla de la Guerra dels Segadors, i actual himne de Catalunya. L’objectiu del poema és explicar tot un seguit de fets que van tenir lloc durant aquesta guerra, i clamar la llibertat de la terra.
El títol fa referència, òbviament, a la Guerra dels Segadors durant la qual tenen lloc els esdeveniments del poema. El tema és, precisament, aquesta guerra. Els subtemes són el desig de llibertat i la determinació de defensar la terra. El poema explica, sense ordre cronològic, tota una sèrie d’esdeveniments que van tenir lloc durant la Guerra dels Segadors, des dels seus inicis fins al Corpus de Sang. En cada estrofa s’explica un esdeveniment concret que va tenir lloc durant la guerra. Els personatges que hi surten són el rei Felip IV, el comte d’Olivars, el sacerdot Lluís de Furrià, tot i que en realitat es deia Antoni de Fluvià, el nom del qual segurament ha anat variant degut a la transmissió oral del romanç, i els catalans de l’època. Són personatges plans, perquè no evolucionen al llarg del poema. El temps durant el qual passa l’acció és el segle XVII durant la Guerra dels Segadors, i l’escenari és Catalunya. El narrador és en 3a persona i objectiu, perquè no explica com es senten els personatges i es limita a explicar fets.
Es tracta d’una poesia narrativa, ja que explica una sèrie de fets. Està compost per estrofes de quatre i sis versos hexasíl·labs de rima assonant. La mètrica està força desajustada i no hi ha una rima gaire notable. Hi predominen els adjectius i els complements de nom, i també hi ha molts noms propis. Les oracions que la conformen són simples i senzilles. No hi ha figures literàries, perquè el llenguatge no és poètic sinó senzill i corrent.
És un poema interessant de llegir, ja que explica una part important de la història de Catalunya i a més s’ha convertit en el seu himne nacional, i si més no caldria llegir-lo per tenir una mica de cultura general. El fet que tingui un llenguatge tan quotidià, no gens poètic, en facilita la comprensió i la lectura, i no deixa de ser curiós que un poema tingui aquest tipus de llenguatge. En resum penso que està ben escrit i estructurat. A mi personalment m’ha agradat força, perquè explica aquesta part de la història des d’una perspectiva diferent de la que donen els llibres de text, i a més no m’ha costat gens entendre’l, contràriament al que em passa amb la majoria de poemes.
Comentaris»
M bé
La literatura populñar utilitza la poesia per explicar històries, els romanços són això.