Els segadors 25 Febrer 2008
Publicat per Irene a: Racó poètic , 1 comentari fins araCatalunya, comtat gran,
qui t’ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor
declarada ens té la guerra.
Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!
Lo gran comte d’Olivars
sempre li burxa l’orella:
- Ara és hora, nostre rei,
ara és hora que fem guerra.
-Contra tots els catalans,
ja veieu quina n’han feta:
seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riu d’Arenes;
n’han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i caporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre.
Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de l’església,
en Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.
Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre:
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.
Del vi que no era bo,
n’engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra.
A presència dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:
- Llicència els he donat jo,
molta més se’n poden prendre.-
Sentint resposta semblant,
enarboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume,
n’hi foren les dependències.
A vista de tot això
s’és avalotat la terra:
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.
Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.
De tres guàrdies que n’hi ha,
ja n’han morta la primera;
ne mataren al Virrei,
a l’entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l’Audiència.
Aneu alerta, catalans;
catalans, aneu alerta:
mireu que aixís ho faran,
quan seran en vostres terres.
Anaren a la presó:
donen llibertat als presos.
El bisbe els va beneir
Amb la ma dreta i l’esquerra:
- On es vostre capità?
On és vostre bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:-
Aquí és nostre capità,
aquesta es nostre bandera.-
A les armes catalans,
Que ens ha declarat la guerra!
Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!
Comentari
Aquest poema és un romanç popular del segle XVII. És l’himne de batalla de la Guerra dels Segadors, i actual himne de Catalunya. L’objectiu del poema és explicar tot un seguit de fets que van tenir lloc durant aquesta guerra, i clamar la llibertat de la terra.
El títol fa referència, òbviament, a la Guerra dels Segadors durant la qual tenen lloc els esdeveniments del poema. El tema és, precisament, aquesta guerra. Els subtemes són el desig de llibertat i la determinació de defensar la terra. El poema explica, sense ordre cronològic, tota una sèrie d’esdeveniments que van tenir lloc durant la Guerra dels Segadors, des dels seus inicis fins al Corpus de Sang. En cada estrofa s’explica un esdeveniment concret que va tenir lloc durant la guerra. Els personatges que hi surten són el rei Felip IV, el comte d’Olivars, el sacerdot Lluís de Furrià, tot i que en realitat es deia Antoni de Fluvià, el nom del qual segurament ha anat variant degut a la transmissió oral del romanç, i els catalans de l’època. Són personatges plans, perquè no evolucionen al llarg del poema. El temps durant el qual passa l’acció és el segle XVII durant la Guerra dels Segadors, i l’escenari és Catalunya. El narrador és en 3a persona i objectiu, perquè no explica com es senten els personatges i es limita a explicar fets.
Es tracta d’una poesia narrativa, ja que explica una sèrie de fets. Està compost per estrofes de quatre i sis versos hexasíl·labs de rima assonant. La mètrica està força desajustada i no hi ha una rima gaire notable. Hi predominen els adjectius i els complements de nom, i també hi ha molts noms propis. Les oracions que la conformen són simples i senzilles. No hi ha figures literàries, perquè el llenguatge no és poètic sinó senzill i corrent.
És un poema interessant de llegir, ja que explica una part important de la història de Catalunya i a més s’ha convertit en el seu himne nacional, i si més no caldria llegir-lo per tenir una mica de cultura general. El fet que tingui un llenguatge tan quotidià, no gens poètic, en facilita la comprensió i la lectura, i no deixa de ser curiós que un poema tingui aquest tipus de llenguatge. En resum penso que està ben escrit i estructurat. A mi personalment m’ha agradat força, perquè explica aquesta part de la història des d’una perspectiva diferent de la que donen els llibres de text, i a més no m’ha costat gens entendre’l, contràriament al que em passa amb la majoria de poemes.
08. Preferències en arts plàstiques 15 Febrer 2008
Publicat per Irene a: Redaccions 2a avaluació , 1 comentari fins araLes arts plàstiques són totes les arts que tenen com a resultat final un objecte material, que es pot tocar i manipular, mitjançant el qual l’artista s’expressa. Formen part d’aquest tipus d’art la pintura, l’arquitectura i l’escultura.
Un tipus d’art plàstica que m’agrada especialment, tot i que les arts plàstiques no són les que més m’agraden, és la pintura. Aquesta és, probablement, l’art plàstica que més s’ha explotat al llarg de la història. Hi ha molts pintors i és difícil escollir-ne un que m’agradi més que els altres, però crec que aquest seria Vincent van Gogh. Va tenir una vida molt difícil i va ser molt incomprès, i té obres molt interessants com per exemple el retrat del doctor Paul Gachet. Seguia el postimpressionisme, que és un moviment que m’agrada especialment pels seus colors vius i perquè es centrava en temes de la vida real, donant molta expressió i emoció a les pintures.
Les arts plàstiques més recents formen les anomenades arts plàstiques modernes. Entra dins aquest gènere, per exemple, la fotografia.
En conclusió, les arts plàstiques són les arts que donen com a resultat un objecte tangible, i entre elles, la que més m’agrada és la pintura. Les arts plàstiques modernes en són una variant.
206 paraules
07 El gènere poètic 7 Febrer 2008
Publicat per Irene a: Redaccions 2a avaluació , 1 comentari fins araLa poesia és una forma d’expressar els sentiments amb una certa mètrica i recursos característics d’aquest gènere literari.
És un gènere que es caracteritza per la seva subjectivitat. Les poesies expressen sentiments mitjançant la paraula. No es desenvolupa cap acció ni s’explica cap història, sinó que el poeta expressa una emoció determinada. La poesia exigeix un esforç d’interpretació per part del lector.
L’expressió dels sentiments no es pot fer de qualsevol manera, sinó que es tenen molt en compte la tècnica i l’estètica. Per això, potser la característica més coneguda de la poesia és la d’estar escrita en vers. De tota manera la poesia no sempre està escrita en vers: la prosa poètica és un tipus d’escrit que manté totes les propietats de la poesia però no està escrit en vers.
Hi ha tot un seguit de recursos literaris que s’utilitzen molt sovint en aquest gènere. N’hi ha que estan basats en els sons, en el significat i de tipus gramatical. En són exemples l’al·literació, l’onomatopeia, l’el·lipsi, la metàfora, etc. S’utilitzen per allunyar la llengua poètica de la llengua quotidiana, embellint-la.
En conclusió, el gènere poètic uneix un fons emotiu i sentimental amb una sèrie de característiques formals.
198 paraules
06. Joan Maragall i el modernisme 1 Febrer 2008
Publicat per Irene a: Redaccions 2a avaluació , 1 comentari fins araEl modernisme literari va ser un moviment que va tenir lloc a Catalunya entre els segles XIX i XX, que tenia l’objectiu de situar la cultura catalana al nivell europeu. Les seves principals característiques són la musicalitat, la natura, els sentits i la bellesa perfecta, per fugir de la realitat. L’artista es considera un bohemi que viu lluny de les obligacions. Hi havia diferents tendències estètiques: el Regeneracionisme, que pretenia transformar la realitat, i els Esteticistes, que defensen l’art com a refugi de l’artista. Destaca com a poeta Joan Maragall.
La poesia de Joan Maragall va passar per diverses etapes, seguint el vitalisme i el decadentisme. A la primera etapa vitalista (1888-1893) escrivia poemes enèrgics i vitals. Després, per seguir la moda, va iniciar la primera etapa decadentista (1894-1895). A la segona etapa vitalista (1896-1905) va descobrir un catalanisme diferent de la Renaixença. En la segona etapa decadentista (1906-1909) es sentia deprimit degut a l’avanç del Noucentisme. En la tercera etapa vitalista (1909-1911) va recuperar l’individualisme i el vitalisme d’abans, i intranquil·litza els burgesos amb les seves obres.
La temàtica de les obres de Joan Maragall és molt àmplia: hi ha amor, natura, patriotisme, llegendes i elements espirituals.
198 paraules