anar a nevagció

05 Els textos científics 24 Gener 2008

Publicat per Irene a: Redaccions 2a avaluació , 1 comentari fins ara

Els textos científics tenen com a objectiu informar amb precisió i claredat a un receptor que, suposadament, es troba en el mateix nivell de comunicació que l’emissor i que podrà descodificar el text perfectament.

Les principals característiques que tenen els textos científics i els diferencia d’altres tipus de text són el tema, la terminologia i algunes peculiaritats gramaticals i estilístiques. Per una banda, el fet que el públic a qui estan dirigits aquests textos pertany a la comunitat científica, ja condiciona el tema i el tipus de llenguatge, que serà molt especialitzat i concret. L’estructura i la gramàtica han de ser clares, de manera que el text pugui ser llegit i comprès sense cap problema pels lectors.

Hi ha diferents tipus d’especialització dels textos científics: pel tema que tracten, per les circumstàncies de comunicació en què es produeixen i per l’objectiu que persegueixen. Segons aquesta classificació podem trobar textos científics de física, descriptius, informatius, articles especialitzats, capítols d’un manual, etc.

En conclusió, els textos científics tenen l’objectiu d’informar de fets científics a un públic molt específic, amb una terminologia adequada a aquest públic, i es poden diferenciar segons una sèrie de característiques que presentin.

194 paraules

Prova selectivitat 1 21 Gener 2008

Publicat per Irene a: Exercicis 2a avaluació , afegeix un comentari

1. COMPRENSIÓ 

1.1. Feu un resum del text que no ocupi més de sis línies.

El protagonista va a visitar el seu pare a la residència on viu. El seu pare té per costum pronunciar una frase havent dinat, que abans el seu fill li hauria discutit, però ja no ho fa per no trasbalsar-lo. La frase d’avui és que tots tenim un preu. Més tard, durant el trajecte de tornada en tren, el protagonista comença a donar-hi voltes i a preguntar-se quin deu ser el seu preu.

1.2. Comenteu el significat de les màximes següents:

a) El peix gros es menja el peix petit: Els més poderosos superen els més dèbils.

b) Qui té el cul llogat no sempre seu on vol: Quan un depén d’un altre no té llibertat per fer el que vulgui.

1.3. Escriviu un sinònim o una expressió sinonímica per a cadascun dels mots o expressions següents, d’acord amb el que signifiquen en el text:

1.4. En el text hi apareixen subratllats els connectors discursius en canvi i doncs. Per a cadascun dels dos connectors, a) expliqueu-ne el significat; b) proposeu un mot o una expressió equivalent

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT

3.1. Considereu el fragment següent, subratllat en el text:

Fa anys, m’agradava discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera.

Doneu resposta a les qüestions següents:

a) Quantes oracions hi ha? Escriviu-les íntegres en el quadern i digueu de quin tipus són:

Hi ha quatre oracions:

I. “Fa anys”: oració subordinada adverbial temporal

II. “m’agradava discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera”: oració principal

III. “discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera”: oració subordinada substantiva infinitiva

IV. “que el treien de polleguera”: oració subordinada adjectiva de relatiu especificativa

b) Identifiqueu els constituents (mots o seqüències) que fan de subjecte de cadascuna de les oracions. Quan es tracti de subjectes implícits, expliqueu com els heu identificat.

I. No en té, és impersonal.

II. El subjecte és “discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera”.

III. El subjecte és “jo”, i és implícit.

IV. El subjecte és “que”.

c) Identifiqueu quins verbs del fragment són intransitius, i raoneu la resposta.

d) En el fragment hi ha tres pronoms personals febles. Indentifiqueu-los i indiqueu quina funció sintàctica exerceix cadascun.

3.2. Considereu el fragment següent, subratllat en el text:

Un cop dins del tren que m’ha de dur a València, m’he preguntat quin deu ser, si és que en tinc, el meu preu.

De les opcions següents, escolliu-ne la correcta:

c. si és una conjunció subordinant, i el meu preu fa de subjecte.

3.3. Identifiqueu en el text quatre perífrasis verbals i anoteu-les íntegres en el quadern.

“solen ser”, “comença a moure”, “està a punt de regalar-me”, “sol sentenciar”, “ha de dur”, “deu ser”.

3.4. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:

rellotge:africat palatal sonor

mateix to: fricatiu palatal sord

peix gros: fricatiu palatal sonor

cotxe: africat palatal sord

vaig obrir: africat palatal sonor

04. El paper de la ciència en la societat actual 17 Gener 2008

Publicat per Irene a: Redaccions 2a avaluació , 1 comentari fins ara

La ciència és present en molts àmbits de la nostra vida. Pràcticament tot el que tenim actualment ho devem a la ciència. És evident, doncs, que la ciència té un paper important dins la nostra societat.

Efectivament, avui dia es pot dir que gairebé tot el que tenim ho devem a la ciència. Una de les seves funcions més importants és trobar nous medicaments per curar malalties. També fa que siguem més conscients dels perills que correm, com ara en el cas del canvi climàtic, i ens intenta prevenir per evitar que fem coses que, a la llarga, ens poden perjudicar. Es podria dir, doncs, que la ciència té un cert caràcter humanitari.

A més la ciència va molt lligada a la tecnologia, i aquesta unió ens resulta excepcionalment útil, ja que és la responsable de tots els electrodomèstics, eines i aparells electrònics que cada dia ens faciliten la vida. Avui dia no hi ha ningú que no tingui un frigorífic, una televisió, un ordinador o fins i tot un cotxe, perquè aquests i molts més s’han convertit en elements indispensables de la nostra vida diària.

En definitiva jo diria que, ara més que mai, la ciència juga un paper molt important en la societat actual.

206 paraules

03. El conte 14 Gener 2008

Publicat per Irene a: Redaccions 2a avaluació , 1 comentari fins ara

El conte és una narració breu, en prosa, amb unes normes particulars que no són iguals que les de la novel·la.

Els contes es poden classificar en dos tipus: el conte popular i el conte literari, cadascun de característiques diferents. El conte popular acostuma a ser anònim i pot estar en forma de rondalla, llegenda o conte de fades. A més té un caràcter fantàstic, amb personatges sobrenaturals i sense cap emplaçament geogràfic establert, i són transmesos oralment. El conte literari no és anònim, sinó que té un autor conegut. De vegades pot ser l’antecedent d’una novel·la, i la seva brevetat fa que l’autor hagi de prescindir dels detalls i utilitzi personatges poc desenvolupats. El final intenta impressionar el lector, i normalment s’utilitzen el·lipsis narratives.

Existeixen, efectivament, diferències entre un conte i una novel·la. Per començar, una novel·la té molta més extensió que no pas un conte, que ha de ser breu. A més, mentre la novel·la ha d’estar situada en una època i un espai físic determinats, en el cas del conte no ha de ser així necessàriament. Per altra banda, la novel·la sempre té un autor conegut, mentre el conte pot ser anònim.