08. El segle XX 26 Novembre 2007
Publicat per Irene a: Redaccions Història de la Llengua , trackbackHi ha tres etapes: la normalització institucional i lingüística fins el 1939, el franquisme fins el 1977 i un altre cop la normalització institucional i lingüística fins l’actualitat.
La Mancomunitat de Catalunya, que va durar des del 1914 fins el 1925, havia de tenir funcions administratives, però es va fer molt important políticament, ja que l’estat reconeixia la personalitat de Catalunya per primera vegada des del 1714. Estava formada pels diputats catalans a les Corts espanyoles i pel Consell. Va crear infraestructures de camins i ports, va fer obres hidràuliques, ferrocarrils i altres tasques de benefici públic, a més de millorar les tecnologies. Per altra banda, les eleccions municipals de 1931 van implantar la República a Espanya, i Francesc Macià va formar el Govern de la República Catalana, que de seguida va esdevenir el Govern de la Generalitat de Catalunya, i van començar els tràmits d’un estatut d’autonomia català, que donava a la Generalitat moltes atribucions. Les Corts generals aproven l’Estatut després que les Corts espanyoles el retallin, i després va ser ratificat per referèndum. Només va ser vigent, però, fins el 1934 amb la victòria del CEDA. El 1936 es va restablir fins el final de la Guerra Civil, quan va ser derogat definitivament.
S’inicia un procés de normalització lingüística basat en la creació de l’IEC i de la Secció Filològica, en el qual Pompeu Fabra jugarà un paper fonamental. L’Estatut d’Autonomia va suposar que el català tornés a ser la llengua oficial. Amb les Normes de Castelló del 1932 els valencians adopten les normes de l’IEC.
Durant el franquisme hi va haver èpoques de diferent duresa. La més dura va ser entre el 1939 i el 1945, amb els assessinats massius sense judici i la prohibició de publicacions en català. Entre el 1946 i el 1956 el règim es va suavitzar, però el català gairebé no és present. Entre el 1956 i el 1975 van tenir lloc el reconeixement internacional d’Espanya i per part dels EEUU, i l’ingrés a l’ONU. L’ús culte del català encara era clandestí.
La repressió contra el català durant el franquisme va ser molt forta, i només se’n permetia l’ús privat.
357 paraules
Comentaris»
mb 10