anar a nevagció

08. El segle XX 26 Novembre 2007

Publicat per Irene a: Redaccions Història de la Llengua , 1 comentari fins ara

Hi ha tres etapes: la normalització institucional i lingüística fins el 1939, el franquisme fins el 1977 i un altre cop la normalització institucional i lingüística fins l’actualitat.

La Mancomunitat de Catalunya, que va durar des del 1914 fins el 1925, havia de tenir funcions administratives, però es va fer molt important políticament, ja que l’estat reconeixia la personalitat de Catalunya per primera vegada des del 1714. Estava formada pels diputats catalans a les Corts espanyoles i pel Consell. Va crear infraestructures de camins i ports, va fer obres hidràuliques, ferrocarrils i altres tasques de benefici públic, a més de millorar les tecnologies. Per altra banda, les eleccions municipals de 1931 van implantar la República a Espanya, i Francesc Macià va formar el Govern de la República Catalana, que de seguida va esdevenir el Govern de la Generalitat de Catalunya, i van començar els tràmits d’un estatut d’autonomia català, que donava a la Generalitat moltes atribucions. Les Corts generals aproven l’Estatut després que les Corts espanyoles el retallin, i després va ser ratificat per referèndum. Només va ser vigent, però, fins el 1934 amb la victòria del CEDA. El 1936 es va restablir fins el final de la Guerra Civil, quan va ser derogat definitivament.

S’inicia un procés de normalització lingüística basat en la creació de l’IEC i de la Secció Filològica, en el qual Pompeu Fabra jugarà un paper fonamental. L’Estatut d’Autonomia va suposar que el català tornés a ser la llengua oficial. Amb les Normes de Castelló del 1932 els valencians adopten les normes de l’IEC.

Durant el franquisme hi va haver èpoques de diferent duresa. La més dura va ser entre el 1939 i el 1945, amb els assessinats massius sense judici i la prohibició de publicacions en català. Entre el 1946 i el 1956 el règim es va suavitzar, però el català gairebé no és present. Entre el 1956 i el 1975 van tenir lloc el reconeixement internacional d’Espanya i per part dels EEUU, i l’ingrés a l’ONU. L’ús culte del català encara era clandestí.

La repressió contra el català durant el franquisme va ser molt forta, i només se’n permetia l’ús privat.

357 paraules

07. La renaixença 1 Novembre 2007

Publicat per Irene a: Redaccions Història de la Llengua , 1 comentari fins ara

La renaixença representa la recuperació del català com a llengua culta. Apareix el catalanisme, que vol recuperar les institucions i l’oficialitat del català. El català s’utilitza col·loquialment tot i la seva persecució.

La revolució burgesa del segle XIX crea la burgesia i el proletariat com a classes socials. La burgesia catalana i els terratinents andalusos tenen un conflicte d’interessos, ja que els primers defensen el proteccionisme i, els segons, el lliurecanvisme. La feblesa de la burgesia provoca el fracàs de la revolució burgesa. Després del destronament d’Isabel II l’any 1868, el 1874 té lloc la Restauració borbònica amb Alfons XII. La pèrdua de Cuba i Filipines com a colònies evidencia el fracàs del règim polític i s’ofereixen com a alternatives la regeneració d’Espanya des de Castella (la generació del 98) i la regeneració d’Espanya des de la perifèria (les Bases de Manresa). Finalment la burgesia catalana adopta el catalanisme per mirar d’assolir l’autogovern i modernitzar Catalunya.

El romanticisme a Catalunya representa tornar a una època en la qual Catalunya era una potència mediterrània i el català una llengua prestigiosa. La literatura popular es continua escrivint en català durant els segles XVIII i XIX. Els autors volen recuperar el prestigi del català en la poesia, i destaca la restauració dels Jocs Florals.

El govern de Madrid continua perseguint el català, però l’ús literari i la consciència social augmenten. L’esglèsia tindrà un paper important en aquesta defensa, i tots els moviments polítics i les organitzacions en prenen part. La primera manifestació pública de la defensa del català té lloc a la revista Avenç, defensant una ortografia moderna i unificada.

El moviment literari a favor del català anirà a més, i apareixerà el catalanisme, un moviment polític que volia recuperar la llengua i les intitucions catalanes. Apareixerà una nova generació d’escriptors, com Jacint Verdaguer, que donarà nivell al català, Àngel Guimerà, que farà teatre romàntic i realista, o Narcís Oller, que introduirà la novela naturalista en català. Els modernistes innovaran artísticament i proposaran la normalització social del català.

En conclusió, els canvis socials i culturals del segle XIX crearan el catalanisme, que aconseguirà els seus objectius al segle XX.

 356 paraules