06. La crisi lingüística 24 Octubre 2007
Publicat per Irene a: Redaccions Història de la Llengua , trackbackEls segles XVI i XVII el català ja era habitual, però es començava a escriure en castellà. Es van suprimir les institucions catalanes i el català, i va començar un conflicte lingüístic amb el castellà, la llengua oficial imposada.
En aquest temps van tenir lloc diverses crisis. Per començar hi ha una crisi política, ja que la Cort es trasllada a Castella. La monarquia volia imposar la centralització; això va provocar la Guerra dels Segadors i el Rosselló va ser cedit a França. Per altra banda hi havia una crisi econòmica, ja que el Mediterrani es va tornar insegur i va deixar de ser el centre del comerç, i a més Catalunya no podia comerciar amb Amèrica perquè la seva conquesta era a càrrec de Castella. Per últim, hi va haver una crisi cultural ja que, amb el trasllat de la Cort a Castella, Catalunya perdia el seu centre cultural.
El català ja està normalitzat, però alguns escriptors, sobretot del País Valencià, comencen a escriure en castellà. Uns diuen que escriuen en català diuen que ho fan per fidelitat a la seva llengua, i els altres que ho fan en castellà perquè tothom pugui entendre’ls. La consciència de la unitat lingüística es va perdre. Al Rosselló es va introduir el francès.
Carles d’Àustria i Felip d’Anjou es disputaven la corona, però finalment Felip va ser escollit degut a diverses circumstàncies. El nou rei publica el Decret de Nova Planta, que aboleix les institucions pròpies i els territoris de la corona d’Aragó, formant un regne únic: el Regne d’Espanya.
El Decret va imposar el castellà a tots els àmbits oficials, i això va provocar un conflicte lingüístic entre el català i el castellà. Els il·lustrats escrivien en castellà, però la literatura popular seguia sent en català.
295 paraules
Comentaris»
MB 10