05. Formació, expansió i consolidació de la llengua 17 Octubre 2007
Publicat per Irene a: Redaccions Història de la Llengua , 1 comentari fins araL’expansió territorial posterior a la Marca Hispànica també afecta al català, que s’expandeix cap a Catalunya Nova, País Valencià, les Illes, etc. La llengua es va normalitzar i la diglòssia entre el llatí i el català va desaparèixer. Finalment al segle XV ja s’utilitza el català en tots els àmbits.
L’origen de Catalunya resideix en la Marca Hispànica, i l’origen de la Corona catalano-aragonesa, en l’expansió dels comtats al segle XIII. Per la seva banda, el pas del llatí al català va durar set segles. Al segle XV, però, la llengua ja estava totalment normalitzada.
La consolidació de la noblesa i la burgesia, que no sabien llatí, va requerir que els textos fóssin en català. Els primers textos en català van ser Forum ludicum i les Homilies d’Organyà.
Els primers poetes catalans escrivien en occità, fins al segle XV quan el català es va imposar com a llengua poètica.
Ramon Llull va ser el primer escriptor que va escriure en llengua romànica, per raons didàctiques. Es va basar en la sintaxi llatina i l’adopció de cultismes per crear un model literari, i aquest va ser seguit per tothom que escriu en català.
La Cancelleria, l’organisme burocràtic de la Corona, va exercir un paper com el de Llull i va crear un model que tots fan servir.
Al segle XV, Alfons el Magnànim va traslladar la cort a Nàpols, on els escriptors van conèixer el renaixement, i a partir d’aleshores la poesia va seguir les seves pautes. Ausiàs March, el gran poeta del moment, escrivia poesia renaixentista tot i que formalment és medieval.
262 paraules