04. El pas del llatí al català 10 Octubre 2007
Publicat per Irene a: Redaccions Història de la Llengua , trackbackEl llatí de l’Imperi romà va començar a veure’s influenciat per altres llengües a partir del segle V. Això és degut a que, al segle V, els pobles germànics van començar a ocupar l’Imperi, i més tard, al segle VIII, la península va ser ocupada pels musulmans.
Com a conseqüència, es van incloure elements de les dues llengües al vocabulari i a la toponímia. Els germànics van introduir paraules de lèxic comú, topònims i antropònims, i els musulmans van introduir paraules que fan referència a elements de la vida quotidiana; cal destacar que els elements aràbics en català no tenen l’article “al”, com en castellà.
El pas del llatí al català va ser un procés lent que va durar des del segle V fins al segle IX. La Renovatio carolíngia del segle VIII va manifestar la diferència entre la llengua parlada i el llatí clàssic. El primer text en llengua romànica va ser Serments de Strasburg, del segle IX. Aquest mateix segle, al Concili de Tours, les esglèsies van ordenar que les predicacions fóssin en llengua romanç. Poc després, el Capbreu de l’Acta de la consagració de la catedral de la Seu d’Urgell va demostrar que el llatí ja no s’entenia, perquè era un text en llatí amb topònims catalans.
210 paraules
Comentaris»
mb 10