06. La crisi lingüística 24 Octubre 2007
Publicat per Irene a: Redaccions Història de la Llengua , 1 comentari fins araEls segles XVI i XVII el català ja era habitual, però es començava a escriure en castellà. Es van suprimir les institucions catalanes i el català, i va començar un conflicte lingüístic amb el castellà, la llengua oficial imposada.
En aquest temps van tenir lloc diverses crisis. Per començar hi ha una crisi política, ja que la Cort es trasllada a Castella. La monarquia volia imposar la centralització; això va provocar la Guerra dels Segadors i el Rosselló va ser cedit a França. Per altra banda hi havia una crisi econòmica, ja que el Mediterrani es va tornar insegur i va deixar de ser el centre del comerç, i a més Catalunya no podia comerciar amb Amèrica perquè la seva conquesta era a càrrec de Castella. Per últim, hi va haver una crisi cultural ja que, amb el trasllat de la Cort a Castella, Catalunya perdia el seu centre cultural.
El català ja està normalitzat, però alguns escriptors, sobretot del País Valencià, comencen a escriure en castellà. Uns diuen que escriuen en català diuen que ho fan per fidelitat a la seva llengua, i els altres que ho fan en castellà perquè tothom pugui entendre’ls. La consciència de la unitat lingüística es va perdre. Al Rosselló es va introduir el francès.
Carles d’Àustria i Felip d’Anjou es disputaven la corona, però finalment Felip va ser escollit degut a diverses circumstàncies. El nou rei publica el Decret de Nova Planta, que aboleix les institucions pròpies i els territoris de la corona d’Aragó, formant un regne únic: el Regne d’Espanya.
El Decret va imposar el castellà a tots els àmbits oficials, i això va provocar un conflicte lingüístic entre el català i el castellà. Els il·lustrats escrivien en castellà, però la literatura popular seguia sent en català.
295 paraules
05. Formació, expansió i consolidació de la llengua 17 Octubre 2007
Publicat per Irene a: Redaccions Història de la Llengua , 1 comentari fins araL’expansió territorial posterior a la Marca Hispànica també afecta al català, que s’expandeix cap a Catalunya Nova, País Valencià, les Illes, etc. La llengua es va normalitzar i la diglòssia entre el llatí i el català va desaparèixer. Finalment al segle XV ja s’utilitza el català en tots els àmbits.
L’origen de Catalunya resideix en la Marca Hispànica, i l’origen de la Corona catalano-aragonesa, en l’expansió dels comtats al segle XIII. Per la seva banda, el pas del llatí al català va durar set segles. Al segle XV, però, la llengua ja estava totalment normalitzada.
La consolidació de la noblesa i la burgesia, que no sabien llatí, va requerir que els textos fóssin en català. Els primers textos en català van ser Forum ludicum i les Homilies d’Organyà.
Els primers poetes catalans escrivien en occità, fins al segle XV quan el català es va imposar com a llengua poètica.
Ramon Llull va ser el primer escriptor que va escriure en llengua romànica, per raons didàctiques. Es va basar en la sintaxi llatina i l’adopció de cultismes per crear un model literari, i aquest va ser seguit per tothom que escriu en català.
La Cancelleria, l’organisme burocràtic de la Corona, va exercir un paper com el de Llull i va crear un model que tots fan servir.
Al segle XV, Alfons el Magnànim va traslladar la cort a Nàpols, on els escriptors van conèixer el renaixement, i a partir d’aleshores la poesia va seguir les seves pautes. Ausiàs March, el gran poeta del moment, escrivia poesia renaixentista tot i que formalment és medieval.
262 paraules
04. El pas del llatí al català 10 Octubre 2007
Publicat per Irene a: Redaccions Història de la Llengua , 1 comentari fins araEl llatí de l’Imperi romà va començar a veure’s influenciat per altres llengües a partir del segle V. Això és degut a que, al segle V, els pobles germànics van començar a ocupar l’Imperi, i més tard, al segle VIII, la península va ser ocupada pels musulmans.
Com a conseqüència, es van incloure elements de les dues llengües al vocabulari i a la toponímia. Els germànics van introduir paraules de lèxic comú, topònims i antropònims, i els musulmans van introduir paraules que fan referència a elements de la vida quotidiana; cal destacar que els elements aràbics en català no tenen l’article “al”, com en castellà.
El pas del llatí al català va ser un procés lent que va durar des del segle V fins al segle IX. La Renovatio carolíngia del segle VIII va manifestar la diferència entre la llengua parlada i el llatí clàssic. El primer text en llengua romànica va ser Serments de Strasburg, del segle IX. Aquest mateix segle, al Concili de Tours, les esglèsies van ordenar que les predicacions fóssin en llengua romanç. Poc després, el Capbreu de l’Acta de la consagració de la catedral de la Seu d’Urgell va demostrar que el llatí ja no s’entenia, perquè era un text en llatí amb topònims catalans.
210 paraules
Els sons 5 Octubre 2007
Publicat per Irene a: Exercicis 1a avaluació , 1 comentari fins araL’Alfabet Fonètic Internacional (AFI)
(pàg. 12)
1. Llegeix en veu alta les paraules següents i després transcriu el so de la grafia en negreta utilitzant els símbols de l’AFI:
placeta [s], capa [p], tassa [s], reixa [ʃ], jardí [ʒ], xocolata [ʃ], impresos [z], metge [ʤ], dent [d], roda [r], explosió [z], pesar [z], caçar [s], tapís [s], camí [k], casa [z], roba [β].
03. La romània i les llengües romàniques 3 Octubre 2007
Publicat per Irene a: Redaccions Història de la Llengua , 1 comentari fins araLa romània és el conjunt de territoris on es parla una llengua romànica, és a dir, una llengua derivada del llatí. Hi ha nou llengües romàniques diferents, que es poden dividir en orientals i occidentals.
La romanització és la implantació de la cultura romana a l’Imperi romà. En un principi van ser les colònies i ciutats romanes de la costa mediterrània les que van començar el procés, i finalment amb la llatinització es va arribar a la unitat política i lingüística. L’agent romanitzador a partir del segle III va ser el cristianisme.
La romanització a la Tarraconense va fer que les terres d’actual parla catalana passessin a formar part de l’Imperi romà. Com que el llatí a la Tarraconense era divulgat per veterans i colons, aquest és més innovador a la Bètica, on era divulgat per les classes altes.
El llatí que es parlava era diferent que el que s’escrivia. El llatí parlat (vulgar) s’utilitzava a nivell col·loquial, però aquest va evolucionar mentre el llatí culte es mantenia igual. És difícil estudiar el llatí vulgar perquè era oral.
El substrat són les restes d’una llengua preromana que han arribat al català. Es pot dividir en diferents grups segons la zona d’on provingui.
202 paraules