02. La sociolingüística 26 Setembre 2007
Publicat per Irene a: Redaccions Història de la Llengua , 1 comentari fins araLa paraula “sociolingüística” es pot definir etimològicament com a l’ús de la llengua que fa la societat. És una ciència moderna que va aparèixer l’any 1950 als Estats Units, i que va arribar a Catalunya degut a la situació de llengües en contacte que va tenir lloc durant el franquisme.
El primer gran sociolingüista va ser Fergusson, que va definir dos nous conceptes: el bilingüisme i la diglòssia. Tots dos serveixen per classificar societats que tenen llengües en contacte. El bilingüisme és un fenomen individual; és a dir, que una persona pot ser bilingüe, però no es pot parlar de societats bilingües. En canvi una societat sí que pot ser diglòssica, perquè la població pot parlar en dos idiomes diferents depenent de la situació.
Es produeix un conflicte lingüístic quan una llengua domina política i socialment una altra. En aquesta situació poden passar dues coses: que la llengua oprimida es vagi minoritzant fins a desaparèixer per substitució, o que es normalitzi de manera que guanyi ús social i parlants. En recuperar-se, la llengua oprimida adquirirà una codificació (gramàtica).
El registre és l’ús de la llengua en funció del context. Hi ha un registre formal i un de col·loquial.
198 paraules
01. Característiques del fet català segons Pierre Vilar 19 Setembre 2007
Publicat per Irene a: Redaccions Història de la Llengua , 1 comentari fins araDurant l’últim quart del segle XX, Espanya es va proposar avançar econòmica i políticament. Volia tornar-se un estat pluralista, i moltes comunitats desitjaven independitzar-se o ser reconegudes com a nació. D’entre aquestes destaca especialment Catalunya, degut a la seva seguretat i conscienciació. Aquest cas en particular és la conseqüència de tot un fet: el fet català.
El fet català consisteix en un territori, una llengua, una base cultural i uns grups històrics relacionats entre si. Pel que fa al territori, es pot veure que la població està distribuïda d’acord amb la geografia. Aquesta població és d’un tipus mediterrani, atreta per la mar. Si s’observa l’interior de l’àrea catalana, és sorprenent com es van poder establir i mantenir la llengua i la cultura quan s’havien d’enfrontar amb Aragó, Castella i França. Certament el Mediterrani va ser molt influent. Els ports de Barcelona, València i Ciutat de Mallorca van establir el “comerç català”, al qual va ajudar la bona relació entre la costa i terra endins. També les migracions, les invasions i els exèrcits van ser protagonistes per les rutes paral·leles al litoral.
D’aquesta manera ha pogut sobreviure una llengua basada en les relacions específiques i capaç d’arribar a aconseguir una cultura comuna.
201 paraules