Ignacio Arroyo

05 Una cultura estrangera que m’interessa i em desperta simpatia.

ignacioarroyo — Wed, 14 May 2008 08:49:57 +0000

Una de les cultures que més m’interessa és la cultura anglesa, ja que a mi m’agradaria anar a viure a Anglaterra, sobretoto a manchester, tot i que encara no l’he visitat.

Una de les coses que més m’agraden de la cultura anglesa és el seu idiomai el ritme de vida que porten els anglesos. També, l’anglès és molt és un idioma que m’agradaria apendre a l’igual que també el francès, però sobretot l’anglès. En Anglaterra no només hi ha la cultura anglesa, hi ha una gran diversitat de cultures que encara la fan molt més interessant, juntament amb Espanya Anglaterra és un dels països europeus amb més immigrants, sobretot asiàtics, aixó fa que s’implantin moltes cultures dins d’una.

Màgrada molt el futbol anglès, ja que allá es viu amb una pasió i un esperit molt especial i fascinant. Quan tu veus un pertit de la premier veus futbol de veritat i gaudeixes molt veient futbol de debò. Els aficionats anglesos al futbol no paren d’animar al seu equip, guanyi o perdi els és indiferent, celebren els còrners com si fòssin gols, és increible.

Per finalitzar, Anglaterra és un país en el que m’agradaria viure per parlar l’anglès i cursar allà els meus estudis.

04 Característiques principals dels pròlegs, les introduccions i les presentacions.

ignacioarroyo — Wed, 14 May 2008 08:36:48 +0000

Els pròlegs són un escrit que es fa a començament d’una obra i té diferents objectius, perquè pot ser orientatiu a l’obra o ens explica una mica de la història de l’autor o el critiquen. Es diferencia clarament de la introducció i s’escriu en cursiva per diferenciar-se de l’obra. Normalment, el pròleg no l’escriu l’autor de l’obra.

La introducció també és un escrit que es fa en el començament de l’obra, és escrit majoritàriament pel propi autor de l’obra i ens explica els objectius de l’escrit. La introducció es fa per ajudar al lector amb la lectura de l’escrit i així assabentar-nos del tema de l’escrit. Per tant, el lector s’ha de fer una idea inicial del que llegirà a continuació.

La presentació és l’escrit que ens ajuda a exposar un tema, un treball…, davant d’un públic. El seu objectiu és informar sobre el tema que s’ha treballat. Les presentacions actualment, es fan amb l’ajut de programes informàtics i el més utilitzat sol ser Microsoft Power Point.

En conclusió, els pròlegs, les introduccions, i les presentacions són una part especial de l’escrit o un tema. Perquè els pròlegs fan una introducció de l’autor, les introduccions fan que sigui més fàcil la lectura al fer una petita explicació de l’escrit i la presentació és el que ens ajuda a exposar un tema.

03 Característiques generals del gènere teatral

ignacioarroyo — Mon, 21 Apr 2008 10:25:08 +0000

El gènere teatral és un gènere literari que es centra en el diàleg, en prosa o en vers, una característica més que té és que inclou la representació. Aquest gènere inclou el diàleg, el diàleg és la part representada i també pot ser un monòleg i de vegades pot tenir un narrador, també té acotacions de l’autor cap als actors o directors per aconsellar-los del funcionament de l’obra.
Els decorats i els contrastos de les llums són una característica més i és important en aquest gènere ja que aporten més dinamisme i més diversió de cara al públic i és un factor que la gent valora molt. La seva estructura es composa amb actes que poden donar lloc a diferents escenes~~, la~~ . La majoria d’obres dramàtiques tenen tres actes, plantejament, nus i desenllaç encara que també hi ha obres de cinc actes, com per exemple les tragèdies neoclàssiques entre d’altres i obres d’un sol acte com les tragèdies clàssiques o la primera història d’Ester.
En el gènere teatral podem trobar la tragèdia, la comèdia i el drama, el drama es troba entremig de la tragèdia i de la comèdia, el principal element lingüístic que té és l’estil directe i el guió quan parla un personatge.

02 Terra Baixa.

ignacioarroyo — Mon, 21 Apr 2008 10:16:43 +0000

La Marta i el seu pare buscaven treball i van topar amb el ~~molí~~ mas d’en Sebastià. Sebastià allà és l’amo de tot, volia casar la Marta, ~~per a ell era una mena de filla però entre ells hi havia més que això, volia que es casés per motius econòmics, va buscar un pastor innocent i bona persona, Manelic~~, el qual estimava de veritat a la Marta, més tard van casar-se, Marta no s’estimava el Manelic però ell a ella si, ell era l’unic que no sabia que aquell matrimoni era un muntatge.
Manelic va parlar amb la gent del poble perquè trobava sospitós els seus comportaments, s’assabentava de certes coses i volia anar-se’n amb la Marta per no veure en Sebastià però va fracassar ja que al final Sebastià va expulsar en Manelic de la Terra Baixa i la Marta el trobava a faltar i per això va retornar Manelic i en trobar a Sebastià el va matar.
Sebastià i Manelic són el contrari perquè són de dues maneres molt diferents, la Marta va estar amb els dos per motius diferents però al final Marta va acceptar al Manelic i va enamorar-se d’ell i van quedar-se junts amb el Sebastià mort.

01 Els gèneres periodístics.

ignacioarroyo — Mon, 14 Apr 2008 10:03:25 +0000

Un gènere periodístic és una forma literària que s’utilitza per explicar coses d’actualitat mitjançant un periòdic. A la premsa es diferencien dos tipus de gèneres periodístics: l’informatiu i d’opinió, cadascun diferenciat per les següents característiques.

El gènere informatiu es basa en notícies i reportatges objectius, és a dir, no inclou l’opinió de l’autor, cosa que en ocasions és difícil. Dins del gènere informatiu es poden trobar la notícia i el reportatge.

El gènere d’opinió es divideix en les editorials i els articles d’opinió, on es publiquen opinions concretes referents a un tema d’actualitat i del qual tot el món pot opinar.

Entre aquests dos generes es troba també el gènere interpretatiu, un gènere que combina la informació objectiva d’alguna cosa amb l’opinió, un exemple seria la crítica.

En conclusió, els gèneres periodístics ens ajuden a criticar i trobar la forma periodística que més ens agradi per informar-nos o informar a altres persones, que es divideixen en informatius o d’opinió, i que un seria un gènere més objectiu per no donar l’opinió personal i l’altre seria més obert a la subjectivitat, al que pensa cada persona.

06 Joan Maragall i el modernisme.

ignacioarroyo — Fri, 08 Feb 2008 06:26:37 +0000

El modernisme literari apareix a Catalunya a finals del segle XIX i al segle XX , va ser un corrent que volia portar la cultura catalana a l’altura de la resta d’Europa. Els artistes de l’època eren ~~bohemis. perquè~~ volien sempre ser diferents, no tindre responsabilitats. Les característiques principals del modernisme literari són la bellesa, la natura i la musicalitat. Hi havia diferents tendències estètiques: el ~~Rege~~neracionisme, que pretenia transformar la realitat, i els ~~Estet~~icistes, que defensen l’art com a refugi de l’artista. El principal poeta del modernisme literari es Joan Maragall.

La poesia de Joan Maragall passa per dues etapes diferents, el vitalisme i el decadentisme. En la primera etapa vitalista (1888-1893) va escriure un poema amb el ~~que~~ qual va a començar a ser conegut, “L’oda infinita” . Després, per seguir la moda, va iniciar la primera etapa decadentista (1894-1895) . En la segona etapa vitalista (1896-1905) va descobrir un catalanisme diferent al de la Renaixença, escriu el llibre Visions&Cants. Durant la segona etapa decadentista (1906-1909) es senta deprimit per l’avanç del Noucentisme, que era un nou moviment literari. En la tercera etapa vitalista torna a recuperar l’individualisme i el vitalisme de les altres etapes.

Maragall destaca per la seva diversitat de temes, però destaquen l’amor, la natura, el cant de la seva terra, la llegenda i els elements espirituals.

05 Característiques lingüístiques bàsiques dels textos científics.

ignacioarroyo — Fri, 08 Feb 2008 06:07:25 +0000

04 El paper de la ciència en la societat actual.

ignacioarroyo — Mon, 21 Jan 2008 11:46:01 +0000

La ciència és un dels progressos més importants de la humanitat, gràcies a la ciència tenim unes tecnologies molt avançades.

La ciència està molt unida a la tecnologia, són dos invents imprescindibles a la vida quotidiana. Molts invents tecnològics són posibles i són creats gràcies als científics, els dos apartats creen coses conjuntament, coses que sense l’ajuda d’un i l’altre no es podrien fer.

Un dels camps en què la ciència està molt avançada és la medicina, hi ha moltes malalties que abans no tenien solució hi ara gràcies a la ciència la trobem, com per exemple la grip, abans fa molts anys la gent es moria per malalties com la grip, en canvi ara és una petita malaltia què la superem en no res.

En conclusió, la ciència és molt important per a la vida quotidiana i sense ella ens costaria molt tirar endavant.

03 El conte com a gènere literari.

ignacioarroyo — Mon, 14 Jan 2008 22:43:33 +0000

El conte és un relat breu oral o escrit, on la història que s’hi explica pot ser real o fictícia. El conte ha de tenir un caràcter narratiu i un llenguatge senzill. Tant el conte com la novel·la són textos narratius, la principal diferència és l’extensió. ~~El conte té unes característiques molt diferents de la novel·la~~ (Quines?).

Com en tots els textos narratius predomina la narració en 3ª persona i també solen haver-hi fragmaents descriptius i ~~Els contes solen ser narrats en tercera persona, però~~ també poden haver diàlegs entre els personatges.

Hi ha dos tipus de contes: el conte popular i el conte literari. El conte literari té un autor conegut, és una història breu i els seus personatges solen ser plans. Al final del conte sol haver-hi una moralitat perquè el lector faci una reflexió sobre el tema.

El conte popular és un conte anònim però que tothom el sap. Un exemple de conte popular és la llegenda són històriques i tenen elements imaginaris. El seu públic sol ser infantil i per això hi ha elements reals i fantàstics. Aquest es relata de forma oral.

En conclusió, els contes són novel·les breus, solen ser ficticis, que volen entretindre i que sobretot estan adreçats a un públic infantil, tot i que d’ells gaudim tothom.

02 EL PREU

ignacioarroyo — Mon, 14 Jan 2008 11:42:02 +0000

Hi ha molta gent que té un preu sigui un preu barat o no peró el té perquè a molta se la pot convèncer en segons qu~~ins~~ coses econòmicament, poden fer coses que no volen però ho acepten a canvi de diners o a canvi de béns materials.

Cal dir que a la majoria de gent costa molt comprar-la, caben caient en la tentació de ser comprades però no d’una manera senzilla perquè la majoria de gent no vol cap tipus de compensació per algun servei perquè generalment no necessiten res extraordinari que alguna persona li pugui oferir.

Hi ha gent que vol comprar alguna persona però no està disposada a fer-ho a qualsevol preu perquè la gent sol caure però a un preu elevat, la gent sol ser comprada més per la sicologia que per l’econòmic que li puguin oferir.

Aixó significa que la majoria de gent no pot comprar-se i menys a qualsevol preu i també no hi ha molta gent que compri així com així i d’una manera normal o regularment i per això és difícil comprar a una persona amb facilitat.