Ignacio Arroyo

A partir del segle V dC el llatí va començar a rebre la influència d’altres llengües. Els pobles germànics van iniciar l’ocupació de l’imperi romà. Quan els visigots van entrar a la península ibèrica van acabar adoptant el llatí. A la llengüa catalana ens queden molts mots del lèxic germànic: espia, treva, elm, rostir, sala, etc…. i noms de persones com ara Bernat, Berta, Jofre,etc…
Els àrabs van entrar a la península Ibèrica l’any 711dC, aquest fet va tenir lloc el el període de formació de les llengües romàniques.A la Catalunya Vella la presència àrab va durar uns cent anys i a la Catalunya Nova va durar uns quatre-cents anys, en canvi a València i Mallorca va durar cinc segles i mig. Es van introduir molts arabismes en el català que designen elements de la vida quotidiana.
Les primeres mostres de llengua catalana es troben en textos redactats en llatí. L’ aparició de formes no pròpiament llatines en textos escrits en aquesta llengua permet de constatar que la llengua oral no era la llatina

Aquesta entrada va ser publicada el 16/Octubre/2007 a les 15:54 i esta arxivada a Redaccions Història de la llengua. Pots seguir les respostes a aquesta entrada a traves del fil RSS 2.0. Pots fer un comentari, o un trackback des de la teva web.