Ignacio Arroyo

La Romània és el conjunt de territoris on es parla una llengua derivada del llatí. Hi ha nou llengÜes romàniques actualment, que són el galaicoportuguès, el castellà, el català, l’occità, el francès, el retoromànic, l’italià, el romanès iel sard. Les llengües romàniques es classifiquen dos grups, l’oriental i l’occidental. Les llengües de la Romània oriental es caracteritzen pel manteniment dels sons oclusius sords intervocàlics i la formació del plural sense -s, i les dela Romània occidental es caracteritzen per la sonorització dels sons oclusius sords intervocàlics i per la formació del plural en -s.
La Romània és el conjunt de territoris on es parla una llengua derivada del llatí.
La romanització és el proces d’implantació de la cultura de Roma en elsterritoris que van a entrar a formar part de l’mperi romà. El procés deromanització va ser lent, Roma va fundar colònies i ciutats a les zones de la costa de la Mediterrània, que a la vegada es convertien en llocs on s’agafava la seva cultura, la seva manera de viure, etc… L’Imperi va conseguir la unitat política i la unitat lingÜística a través de la llatinització. Els romans van arribar principalment a l’oest d’Europa.
L’agent romanitzador va ser el cristianisme.
Les restes llingüístiques que els pobles van deixar constitueixen el substrat preromà de la llengua catalana.Hi ha quatre tipus de substrat, el substrat indoeuropeu, el substrat grec, el substrat fenici i el substrat iberibasc.

Aquesta entrada va ser publicada el 14/Octubre/2007 a les 16:06 i esta arxivada a Redaccions Història de la llengua. Pots seguir les respostes a aquesta entrada a traves del fil RSS 2.0. Pots fer un comentari, o un trackback des de la teva web.