Sí, finalment va tenir lloc l’esperada i no menys sonada trobada de 38/39 exalumnes de l’Heura. Érem menys dels que havíem de ser, però no sobrava ningú. És a dir, viejorros

amb ganes de trobar-nos i fer-la petar. És clar que hi van haver tensions: ja se sap, els de can xava de bcn amb el gust de les tomates (no tomàquets), els llargandaixos i les sargantanes (quina diferència hi ha?), sortir de l’urbe i haver d’anar d’excursió, si arribarà la Marta al cafè, si és prudent parlar de sexe o no als gairebé 40 anys, buff!! i tot sembla que serà el començament d’una llarga sèrie de dinars-remember.

Però gràcies a tot això la trobada va ser del més bonic. Les fotos… ai les fotos! si volíem ser com abans: con ocho basta amb les esquenes destrossades!!